Placa sudamericana
La placa sudamericana es una placa tectonica de la litosfèra de la planeta Tèrra. Sa superfícia es de 1,03045 estereoradians. S'i associa mai sovent las placas dels Andes del Nòrd e de l'Altiplano.
Espandida
modificar
Cobrís:
- Dins lo domèni de la rusca continentala: la majoritat de l'America del Sud, levat lo nòrd dels Andes situat en Eqüator, en Colómbia e Veneçuela (que forman la placa dels Andes du Nòrd), l'Altiplano (que forma una Placa de l'Altiplano independanta), e lo sud de la Tèrra del Fuòc (que fa partida de la placa Escotia);
- La rusca continentala submergida compren tanben las illas Malvinas e la Georgia del Sud.
- Dins lo domèni de la rusca oceanica, la placa compren: l'oèst de l'Atlantic sud, mas sens las illas Sandwich del Sud (sus la placa de las Sandwich, en broa de la placa Scotia).
Frontièras
modificarLa principala caracteristica de la placa sudamericana es sa grande frontièra oèst sus la còsta pacifica, formada per la fòssa del Peró e Chile, ont lo continent sudamerican fa desparéisser dins una imensa fòssa de subduccion la placa de Nazca sus gaireben tota la longor dels Andes, e mai ponctualament la placa antartida al tèrme sud del continent.
Aquel contacte de la placa sudamericana amb la placa de Nazca es considerada arrestada per la Placa de l'Altiplano al nivèl de la Bolívia, microplaca tectonica que s’enfonza en coa d'aronda dins la placa sudamericana, mai aviadament que la placa de Nazca, dins de zonas d'orogenesi correspondant als Andes.
Al nòrd, la rusca continentala de la placa sudamericana se trenca amn la placa dels Andes del Nòrd, que cobrís per un ligam convergent / transformant lo jonhament amb l'America Centrala e la placa caraba.
Al nòrd e sud, la placa sudamericana es bordada per doas placas secondàrias presentant un perfil geologic pareisièr: la placa cariba al nòrd, e al sud la placa Scotia (perlongada per la placa de las Sandwich). La frontièra amb la placa sudamericana es mai sovent formada per un sistèma de falhas transformantas, autorisant lo desplaçament d'aquelas placas secondàrias cap a l'èst.
Aquelas doas placas secondàrias son limitadas a l'èst per una fòssa de subduccion entre placas oceanicas, que correspond geologicament al tèrme entre las placas Nazca e pacifica deribant cap a l'èst, e la placa africana deribant cap a l'oèst, convergéncia permetent l'obertura de l'ocean Atlantic pendent lo trencadís de la pangèa. Dins l'interval de la placa sudamericana, ont lo contacte se faguèt entre una placa oceanica e una rusca continentala, aquela limita foguèt blocada pels Andes e correspond ara fòssa de Peró e Chile; dins las zonas sens rusca continentala lo tèrme s'anèt mas luènh cap a l'èst, e realizèt d'arcs insulars: las pichonas Antilhas al nòrd, bordadas per la fòssa de las Carabas; e las illas sandwich al sud, ara portadas per una microplaca independanta, la placa de las Sandwich, e bordadas per la fòssa de las Sandwich.
Las autras frontièras de la placa sudamericana son formadas al la còsta èst per de contactes divergents entre ruscas oceanicas: al nòrd, la placa nordamericana; a l'èst, la placa africana; al sud, la placa antartida.
Desplaçament
modificarLo desplaçament de la placa sudamericana se fa cap a l'oèst a una velocitat de 1,45 centimètre par an o encara a una velocitat de rotacion de 0,6365° par milion d'annadas segon un pòl eulerian situat a 55°00' de latitud nòrd e 85°75' de longitud oèst (referencial: placa pacifica).