Pel absorbent

Un pel racinari o pel absorbent es una cellula diferenciada del rizòma d'una raiç. Los pels absorbents son los principals sites d'absorpcion d'aiga e de sals minerals, entre autre a causa de lor granda superfícia d'escambi amb lo sol e mercé a lor paret prima e idrofila.

Pels absorbents sus de raices de granas germenadas de lachuga.

Lo tèrme pel racinari es melhor a aquel de pel absorbent perque aquela cellula es subretot especializada dins l'acquisicion d'elements nutritius pauc mobils (fosfòr, oligoelements), los autres tipes de font nutritivas (aiga, nitrats) essent tamben absorbadas mas subretot a un nivèl diferent per d'autras cellulas racinàrias.

Descripcion

Dins la zòna pilificaira de la raiç, fòrça cellulas del rizodèrma se diferencian en pels absorbents: sus la fàcia extèrna d'un tricoblast (cellula iniciala d'un pel), una emergéncia de creissença unipolara e aviada s'insinua entre las particulas del sol. Sa progression es facilitada pel mucigèl agissent coma un lubrificant. Un pel adult a una forma tubulara fòrça prima (qualques micromètres de diamètre) e fòrça longa a l'escala cellulara (qualques millimètres). Sa paret prima e idrofila permet la circulacion de l'aiga e d'elements minerals fins a la membrana e cap a las cellulas adjacentas. Lo vacuòl ocupa gaireben tot l'espaci intracellular.

La zone pilificaira forma un manchon de qualques centimètres de nautor al tèrme de la raiç just après la còfa e la zona d'elongacion. Se destruís de contunh pel naut, remplaçada per una sisa suberosa, alara que de pels nòus se forman a sa basa. Atal demora de contunh alunhat de la còfa e accompanha l'alongament de la raiç. Los pels an una vida transitòria de qualques jorns fins a qualques setmanas segon la vigor de la creissença.

Lo nombre de pels absorbents es plan important e pòt despassar lo miliard amb una densitat podent capitar 2,000 pels per  cm² de superfícia racinària. Aumentan considerablament la superfícia d'escambi entre la raiç e lo sol. Un estudi per exemple denombrèt près de 15 miliards de pels absorbents sus un sol plant de segal, representan una superfícia de 400 m² per une supefícia racinària totala que fa apr'aqui 639 m².

Unas plantas son desprovesidas de pels absorbents, coma lo cocotièr (Cocos nucifera), d'autres plantas aquaticas o orchidèas epifitas de racinas aerianas...

Per las raices amb ectomicorizas, la formacion de pels absorbents foguèt inibida; lor ròtle d'absorpcion d'aiga e de nutriments es alara fa per las ifas de la mycota simbiòta.

Foncions

Los pels absorbents an per foncion principala l'absorpcion d'aiga, per compensar la transpiracion de las partidas aerianas, e d'elements minerals necessaris a la sintèsi de moleculas complèxas. An tanben un ròtle dins l'elaboracion d'associacions simbioticas amb de bacterias fixatriças d'azòt, coma las nodositats de las Fabacèas (Leguminosas) o las actinorizas.

L'absorpcion d'aiga se fa, esquematicament, per osmòsi, lo mitan intracellular essent ipertonic al respècte de la solucion aquosa del sol. L'aiga pòt traversar la membrana per difusion mas intra majoritòriament per de pòres fòrça permeablas, las aquaporinas.

L'absorpcion d'elements minerals, selectiva e independanta del flus idric ligat a la transpiracion, se fa amb transpòrt actiu. Gaireben totes son dirèctament posadas jos forma d'ions dins la solucion del sol (en solucion aquosa leugièrament acida, fòrça sals son dissociats). Unes (coma lo fèrre) son pas solubles jos aqueles pH o dificilament dissociables: son absorbats jos forma de quelats.

Annèxes

Articles connèxes

• Los tricròmes son de pels o des excreissenças de l'epidèrme de partidas aerianas d'una planta.

Bibliografia

•  Biologie végétale. Dunod, p. 304. ISBN 2100548409.