Las Fabacèas comunament sonadas leguminosas, son una familha importanta de las plantas de flors. Comprend d'arbres, d'arbusts e de plantas erbacèas vivaças o annadièras, aisidament reconneissablas a sos fruits (dòlça) e sas fuèlhas compausadas. La familha es largament distribuïda e es la tresena pus granda familha de plantas terrèstras en nombre d'espècias, darrièr las Orchidèas e las Asteracèas, amb aperaquí 765 genres e prèp de 20 000 espècias conegudas [1].[2][3][4]

Los cinc pus grands genres de la familha son Astragalus (mai de 3000 espècias), Acacia (mai de 1000 espècias), Indigofera (aperaquí 700 espèces), Crotalaria (aperaquí 700 espècias) e Mimosa (aperaquí 400 espècias), que constuïsson aperaquí un quart de totas las espècias de leguminosas. Las 19 000 espècias de leguminosas conegudas reprsentan aperaquí 7 % de las espècias de plantas de flors[3][5] Fabaceae es la familha pus espandida dins la sevas pluvialas e sècas d'America e d'Africa.[6]


De pròvas molecularas e morfologicas recentas sostenon lo fach que las Fabaceae son una sola familha monofiletica. Aquela conclusion es apiejada non solament pel gra d'interrelacion mostrat pels diferents grops de la familha respècte a aquel trobat entre las Leguminosas e sos parents pus pròches, mas tanben per totes los estudis filogenetics recents basats sus de sequencias d'ADN[7][8][9] Aqueles estudis confirman que las Fabacèas son un grop monofiletic estrechament aparentat a las familhas Polygalaceae, Surianaceae e Quillajaceae e qu'apertenon a l'òrdre de las Fabales [10].

Amb las cerealas, d'unes fruits e raiscs tropicalas, un cèrt nombre de leguminosas son estat un aliment de basa per l'òme pendent de millenis e son utilizacion es estrechament ligada a l'evolucion umana [11].

La familha de las Fabaceae comprend un cèrt nombre de plantas agricòlas e alimentàrias importantas, especialament Glycine max (sòja), Phaseolus vulgaris (mongeta), Pisum sativum (pese), Cicer arietinum (céser), Medicago sativa (lusèrna), Arachis hypogaea (arachida), Ceratonia siliqua (corropia) e Glycyrrhiza glabra (regalícia). Un cèrt nombre d'espècias son tanben nosiblas dins diferentas parts del monde, especialament : Cytisus scoparius (ginesta), Robinia pseudoacacia (robinièr), Ulex europaeus (argèlas), Pueraria montana (kudzu) e d'unas d'espècias de Lupinus.

Referéncias modificar

  1. Error en títol o url.
  2. (2016) The number of known plants species in the world and its annual increase 261, 201–217. DOI:10.11646/phytotaxa.261.3.1. 
  3. 3,0 et 3,1 Judd, W. S., Campbell, C. S. Kellogg, E. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. (2002), Plant systematics: a phylogenetic approach, Sinauer Axxoc, 287-292. ISBN 0-87893-403-0Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  4. Stevens, P. F.. Fabaceae. 
  5. Magallón, S. A., and Sanderson, M. J. (2001). Absolute diversification rates in angiosperm clades 55, 1762–1780. DOI:10.1111/j.0014-3820.2001.tb00826.x. 
  6. South American palaeobotany and the origins of neotropical rainforests 359, 1595–1610. DOI:10.1098/rstb.2004.1531. 
  7. Doyle, J. J., J. A. Chappill, C.D. Bailey, & T. Kajita. 2000. Towards a comprehensive phylogeny of legumes: evidence from rbcL sequences and non-molecular data. pp. 1 -20 in Advances in legume systematics, part 9, (P. S. Herendeen and A. Bruneau, eds.). Royal Botanic Gardens, Kew, UK.
  8. (2001) rbcL and legume phylogeny, with particular reference to Phaseoleae, Millettieae, and allies 26, 515–536. DOI:10.1043/0363-6445-26.3.515. 
  9. Wojciechowski, M. F., M. Lavin and M. J. Sanderson (2004). A phylogeny of legumes (Leguminosae) based on analysis of the plastid matK gene resolves many well-supported sub clades within the family 91, 1846–1862. DOI:10.3732/ajb.91.11.1846. 
  10. Angiosperm Phylogeny Group [APG] (2003). An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II 141, 399–436. DOI:10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x. 
  11. Burkart, A. Leguminosas. In: Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires. pages: 467-538.