Patxi Saez Beloki

Sociolingüista basc

Patxi Saez Beloki

Patxi Saez Beloki durant una conferéncia a l'Académia Reiala de la Lenga Basca en 2016.
Patxi Saez Beloki durant una conferéncia a l'Académia Reiala de la Lenga Basca en 2016.
Naissença 8 de març de 1964
Beasain, Guipuscoa, Bascoat
N. a
Decès
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
profession: sociolingüista
país d'origina: Bascoat
distincions: membre de la Académia Reiala de la Lenga Basca
Mestressas
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions


Patxi Saez Beloki (Beasain, Guipuscoa, Bascoat, 8 de març de 1964) es un sociolingüista basc membre de la Académia Reiala de la Lenga Basca (L’Euskaltzaindia).[1] Licenciat en Sciéncias Socialas e de l'Informacion e especialista en Planificacion Lingüistica per l'Universitat deu Bascoat.

Lo Paradigma del CarriModificar

Lo 12 de febrièr de 2016, a Bilbau, a la sedença oficiala de la Académia Reiala de la Lenga Basca, davant mai d'un centenat d'academics, investigadors e especialistas en lenga basca, presentèt pel primièr còp lo Paradigma del Carri, tanben aperat Paradigma del Besonh Natural.[2]

Lo Paradigma del Carri prepausa un nòu paradigma sociolingüistic per la revitalizacion de las lengas minorizadas.[3] Es un arquetipe o modèl general qu'articula lo carri de la revitalizacion de las lengas sus doas ròdas motrices —la de l'aquesiment de la lenga e la de la siá utilizacion— que viran simultanèament sus un meteis ais retroalimentandose mutuamente. La fòrça que mòu lo carri de la revitalizacion lingüistica s'origina per la besonh vitala e foncionala d'utilizar la lenga coma instrument de comunicacion sociala per satisfar los besonhs umans. Es aital que lo bastiment teoric del Paradigma del Carri es interconnectat amb la Piramida de Maslow o ierarquia dels besonhs umans.

Segon determina aqueste marc teoric, la revitalizacion lingüistica de tota lenga li cal començar per atier e satisfar, en un primièr moment, los besonhs umans de comunicacion efectiva e afectiva mai basicas e primitivas de l'individu (coma son las relacions Maire-filh e familialas, aital coma las relacions mai intimas d'amistat e confraternidad). Après satisfar los besonhs vitals de comunicacion de la primièra socializacion de l'individu la revitalizacion lingüistica a de se centrar en los besonhs naturales de comunicacion de la segonda socializacion coma l'educacion e culturizacion de l'individu qu'intervien en el d'agents socializadores tan importants coma l'escòla e los mejans de comunicacion amb un papièr fòrça considerable per internet e las rets socialas. Fin final, segontes lo Paradigma del Carri, l'activitat umana per antonomasia, ligada amb l'evolucion sociala e qu'es transversala a totes los besonhs umanas, es lo trabalh. Amb lo trabalh se sacia dempuèi lo besonh uman mai primigènia, coma es lo besonh vital d'alimentacion, fins a la mai complèxa o sofisticada, coma es la autorealizacion de l'èsser uman, plaçada en la cúspide de la Piramida de Maslow. Per tant, la recuperacion efectiva de tota lenga, en çò que tanh a instrument de comunicacion sociala, se culmina amb la normalizacion de la lenga en lo contorn laboral, activitat centrala de l'organizacion sociala de l'individu.

Nòtas e referénciasModificar

  1. Organigrama de la Académia Reiala de la Lenga Basca pagina web de la Académia Reiala de la Lenga Basca (eu).
  2. Saez Beloki, Patxi (2017) Lo besonh es lo clau Revista academica Euskera, Bilbao: Académia Reiala de la Lenga Basca (eu).
  3. L’Académia Reiala de la Lenga Basca dirigirà una nòva estrategia pel foment del basc Diari Deia, 13-2-2016 (es).

Ligams extèrnesModificar