Aquel article (o seccion) es un esbòs.
Podètz partejar vòstras coneissenças e o melhorar (cossí?).

La sociolingüistica (tanben s'escriu sociolinguistica) es un corrent (un apròchi) de la lingüistica que prepausa de metre la dimension sociala del lengatge al centre de tota problematica en lingüistica.

Ansin, contrariament a çò que se crei sovent, la sociolingüistica es pas brica una simpla "branca" de la lingüistica, que trobariá sa plaça entre d'autras brancas. De fach la sociolingüistica a l'ambicion de coïncidir amb tota la lingüistica.

Dins lo vièlh debat scientific lenga e paraula, la sociolingüistica assaja de desvolopar una amira de trabalh larga qu'englòba la "lingüistica de la paraula" e la "lingüistica de la lenga".

Difusion

modificar

Lo corrent de la sociolingüistica es vengut visible al començament dels ans 1960, a partir d'un nuclèu de cercaires americans acampats a Palo Alto (William Labov, Dell Hymes, Joshua Fishman...), e aital es aparegut coma un apròchi distint (mas pas forçadament opausat) a respècte dels autres corrents coma l'estructuralisme e lo generativisme. Pasmens i aguèt de precursors de la sociolingüistica longtemps abans los ans 1960, e dins mai d'un país.

Tre la fin dels ans 1960, aquela sociolingüistica americana arribèt e s'adaptèt en Euròpa, en començant pels Païses Catalans, amb lo corrent de la "sociolingüistica nativa" o "periferica", que s'interèssa al conflicte entre lenga subordenada e lenga dominanta. Los cercaires catalans precursors de la fin dels ans 1960 (Lluís Aracil, Rafael Ninyoles, Francesc Vallverdú, Antoni Badia i Margarit) foguèron seguits vèrs 1970 per l'aparicion d'una sociolingüistica occitana (Robèrt Lafont...).

Aqueles nuclèus pionièrs desvolopèron, en particular, lo concèpte important de diglossia.

Es en seguida d'aquel nuclèu occitanocatalan que la sociolingüistica comencèt de se difusar dins la rèsta d'Euròpa, durant los ans 1970, mas pas obligatoriament en acòrdi amb las tèsis occitanocatalanas.

Tanben es apareguda una sociolingüistica nativa pròpria de las lengas creòlas, especialament dins las Antilhas.

Vejatz tanben

modificar

Ligams intèrnes

modificar