La paleografia es la sciéncia qu'estudia leis escrituras ancianas en vista de'n permetre la lectura, de seguir l'evolucion de l'escrich e de determinar lei condicions aguent permés sa produccion. Amb la filologia, la codicologia ò la diplomatica, es una importanta sciéncia auxiliara de l'istòria.

Facsimile dau testament de William Shakespeare, un exemple de tèxte susceptible d'èsser estudiat per de paleografs.

La paleografia es probablament apareguda durant lo sègle XVII amb la publicacion dei premiereis estudis sistematics sus l'escritura dau latin. L'obratge De re diplomatica de Jean Mabillon (1632-1707) sembla de tenir un ròtle important dins aquel emergéncia amb la definicion de plusors tèrmes tecnics totjorn utilizats a l'ora d'ara. Puei, a partir dau sègle XIX, la disciplina se devesiguèt amb la formacion de brancas especializadas dins un alfabet (latin, grèc...) ò dins un supòrt donat (papier, papirús...).

Liames intèrnes

modificar

Bibliografia

modificar

Nòtas e referéncias

modificar