Segon l'escrivan britanic J. R. R. Tolkien Belegaer (que vòl dire Granda Mar en sindarin) es l'ocean que i a al'oèst de la Tèrra Mejana e que pendent fòrça edats la desseparèt d'Aman. Aquesta mar es crosada per la Cincha d'Arda, identificada coma l'eqüator.

Lo nom a l'adjectiu beleg, que vòl dire «grand» e aer, que vòl dire «mar». Lo nom quenya es jamai dich aital dins l'òbra de Tolkien, mas es Alatairë.

Istòria

Aqueste ocean patiguèt fòrça cambiaments dempuèi la Creacion d'Arda pr'amor de la Guèrra dels Poders e encara d'autras luchas que i aguèt al long del temps. Los trebolums causats per aquela guerrà entraïnèron una espandida de Belegaer e la naissença de fòrça baias e gòlfs a l'oèst de la Tèrra Mejana. Quand naisseron las Montanhas Pelori sus la còsta orientala d'Aman se debanèt un màger isolament dels valar.

Per ansin, e abans de la fin de la Primièra Edat, Belegaer aviá coma limita nòrd la freda region del Glaç que Cruisís, e Endor èra unit a travèrs del Pas d'Ilmen, que lo crosava. Per aqueste estrech de glaç passèron las òsts noldor de Fingolin durant lor exili vèrs la Tèrra Mejana.

Aprés la fin de Beleriand, la distància demest ambedós continents venguèt mai e mai granda e tombèt lo Pònt de Glaç e l'aiga dintrèt dins l'extrèm nòrd en tot inondar tot Hithlum, Anfauglith, Lothlann e las Montanhas de Fèrre. Aquela granda violéncia tanben provoquèt lo trincament de las Montanhas Blavas en tot dubrir un grand gòlf, lo Gòlf de Lhûn.

Amb l'enfonzament de Numenor, pendent la fin de la Segonda Edat e la desseparacion d'Aman dels Cercles del Mond, la limita occidentala de l'ocean de Belegaer demorèt desconeguda alavetz pels òmes; sonque èra conegut que los viatjaires arribavan a de tèrras nòvas semblantas a las tèrras vielhas e ont tanben i aviá la mòrt. Aqueles que viatjavan mai luenh encara sonque tornavan al quite luòc e totes disián que "los camins son ara redonds".