Mosca de l'oliva
Mosca feme vista dorsala
- Dacus oleae
La mosca de l’oliva (Bactrocera oleae) es un diptèr de l'oliva apartenent a la familha de las Tephritidae. Es responsabla de damatges impotants dins lo Bacin Mediterranèu e dins las zonas del mond de climat mediterranèu ont l'olivièr foguèt introduch. Aquela mosca parasita sonque los olivièrs.
Descripcion
modificarMosqueta mesurant 4 a 5 mm de logor.
Acoblament e ponduda
modificarLas femes recentament espelida emeton de feromònas qu'atrason los mascles. A la fecondacion, la feme cerca d'olivas. Fissa la pèl d'una oliva de bona talha amb son ovipositor, introduch l'uòu jos la pèl, amb lo tèrme de sa trompa, chuca l'oliva, unta l'entorn de la superfícia de la fissada e torna prene los liquids.
Marca l'oliva amb una substança odoranta qu'empacha la quita mosca de tornar fissar l'oliva un autre còp mas empacha pas d'autras d'o far.
De l’uòu cap a la pupa
modificarA una temperatura mejana de 25°, la larva espelís après uns jors. Aquela larva es blanca dins las olivas jovas (vertas) e ven de color vinosa dins las olivas maduras (negras). Cava dins la pulpa de l'oliva demorant dedins. L'oliva atacada s'enegrís e pòt caser.
Après 21 jorns, la larva forar l'epidèrma de l'oliva d'un trauc d'1 mm de diamètre puèi s'enfonsa dins lo fruch e se nimfosa en una pupa. Passats 10 jorns, la mosca adulta sortís de la còca de la pupa, e de l'oliva, se seca e s'enlaira. Lo cicle dura 1 mes fins a la ponduda.[1]
A la davalada, quand las temperaturas baissan, las olivas fissadas cason. Las escarenas s'enterran a 10-15 cm ont venon pupas. Passan l'iven atal e la pujada de temperatura lo desrevelha e sortisson las moscas del sol, quand ven a 25 °C (mièg de junh).
L'adult
modificarUn còp adult, las moscas mesuran 4 a 5 mm de long. L'abdomèn es de color iranjat amb doas estrias negras. Las alas son transparentas, levat una tasca negra al tèrme. Lo dessús del torax pòrta una tasca argentada entre las doas implantacions de las alas.
La feme se distinga del mascle per son abdomèn equipat d'un ovipositor. Fissa la pèl de las olivas per pausar son uòu dins una oliva de 7 mm a 9 mm. Lo trauc es gaire visible mas la mosca daissa una marca odoranta sus l'oliva ont pon sonqu'un uòu. Pòt fissa fins 400 olivas. Mai d'una femes pòdon fissar la mèsma oliva.
Un adult pòt viure fins a 6 meses, se noirissent de chucs sucrats, de nectars, de rosal, de melats de las cochenilhas o de chuc de poiriment dels fruchs e dels fems (d'aucèls o autres animals). L'adult es enebit per las temperaturas tròp baissas (mens de 25 °C. Quina que siá formas (uòu, escarena o imagò) la mosca es tuada a 0 °C e a 42 °C). L'adult a besonh d'ombra per s'apara. Fins a 5 generacions pòdon se succedir entre junh e octobre veire novembre.
Damatges
modificar
Los damatges son de dos tipes: quantitatius e qualitatius.
Quantitatius quand las larvas del segon e subretot del tresen estadi que foran la pulpa de l'oliva e fasen mermar lo rendament. Tanben qualques olivas atacadas cason a tèrra abans lo tèrme.
Las olivas de taula fissadas son inutilizablas.
L'òli obtenguda amb d'olivas afectadas es mai acida (2 a 10% mai) que l'òli obtenguda amb d'olivas sanas e l'indici peroxidic es tanben mai grand. E mai las olivas atacadas pòdon desenvolupar fongis de poiridura que tanben damatjan la qualitat de l'òli que se n'obten.
Luta biologica amb d'enemics naturals
modificarDins la natura son pro escaces los enemics naturalas en luta biologica.
- Hymenoptera Ichneumonoidea
- Opius concolor (Braconidae). Es un endoparasit d'origina africana de diverses diptèrs Tefritidi inclosissent B. oleae. Tanben es fa s'utilisa l'incorerèctament dicha mosca mediterranèa del fruch (Mediterranean fruit fly), Ceratitis capitata.
- Hymenoptera Chalcidoidea
- Pnigalio mediterraneus (Eulophidae). Ectoparasit.
- Eupelmus urozonus (Eupelmidae). Ectoparasit.
- Eurytoma martellii (Eurytomidae). Ectoparasit.
- Cyrtoptyx latipes (Pteromalidae). Ectoparasit d'importança menora.
- Diptera
- Lasioptera berlesiana (Cecidomyiidae). Predator dels uòus de diverses insectes coma B. oleae.
Luta quimica
modificarS'utilisa d'insecticids per vaporizar las oliveres coma: lo dimetoat (pauc car e que daissa pauc de residús dins l'òli), deltametrina e fosmet.
Son encara a l'estudi l'usatge d'insectiicids naturals (non de sintèsi quimica) coma l'azadiractina, un repulciu extrach dels fruchs de l'arbre Neem e la rotenona.
Lo programa dels tractaments preventius e periodics se realiza mièg d'estiu e/o setembre.
Referéncias
modificarNotas
modificar- ↑ (fr)A. Siciliano (AFIDOL). Mouche de l'olive : notes de cours. Conférences techniques, Montpellier, 1/12/2014
Bibliografia
modificar- (fr) Raymond Gimilio, « L'inule visqueuse et la lutte biologique en oléiculture », Ann. Sté. Horti. et Hist. Nat. Hérault, vol. 150, , p. 70-76
- (fr) Sol Franco-Mican et al. (trad. Raymond Gimilio), « Observation du complexe parasitaire de l'Inule visqueuse en Espagne et ses méthodes de propagation », Le Nouvel Olivier, vol. 66, , p. 4-7
- Identification et catactéristiques des variètés d'Olivier cultivées en France (en francés). Naturalia publications. ISBN 2-909717-43-7.
- (en) M. Gebiolaa et al., {{Article}} : paramètre «
títol» mancant, Journal of Natural History, vol. 43, Issue 39-40, , p. 2465-2480 - (fr) François Warlop, « Limitation des populations de ravageurs de l'olivier par le recours à la lutte biologique par conservation », Cahiers Agricultures, vol. 5, , p. 449-455
- (en)Bigler, F.; Neuenschwander, P.; Delucchi, V.; Michelakis, S. 1986 (31 Dec 1986), Natural enemies of preimaginal stages of Dacus oleae Gmel. (Diptera: Tephritidae) in western Crete. II. Impact on olive fly populations. Bollettino del Laboratorio di Entomologia Agraria 'Filippo Silvestri', Portici 43:79-96
