Arthropoda
Arthropòdes de diferentas classas : un trilobit, un euripterid, un escorpion, un crustacèu, un miriapòde e un insècte.
Règne | Animalia |
---|---|
Sosrègne | Bilateria |
Infrarègne | Protostomia |
Superembr. | Ecdysozoa |
Sosembrancaments de reng inferior
- Chelicerata (amb los arachnides)
- clade Mandibulata:
- †Trilobitomorpha (los trilobits)
Los artropòdes (arthropoda, de grèc ἄρθρον, "articulat", e ποδός, "pè") constituisson l'embrancament (filum) mai grand d'animals e incluson, entre autres, insèctes, aracnids e crustacèus. La seuna diversitat es extraordinària; mai del 80% de las espècias animalas conegudas son d'artropòdes[1], es a dire, un milion d'espècias existentas descritas e un registre fossil que remonta fins l'èra proterozoïca.
Los artropòdes se son adaptat tant al mitan aqüatic (marin e aiga doça), coma al mitans terrèstre e aerian. Incluson totes tipes de formas de vida, tanben de formas simbiòticas e parasitas.
Estructura basica dels artropòdes
modificarMalgrat aquesta granda diversitat los artropòdes presentan una estructura generala fòrça omogenèa. Se caracterizan per:[2]
- La preséncia d'un exosqueleta dur, la cuticula, facha principalament de quitina, un tipe de polisacarid, que provesís proteccion fisica e resisténcia a la dessecacion.
- La possession d'un còs segmentat, es a dire, format per divèrses segments o metamèrs.
- La preséncia d'un parelh d'apendix articulats a cada metamèr, qu'es caracteristic e baila lo nom al grop.
Nòtas
modificar- ↑ Anna Thanukos;https://web.archive.org/web/20130821165924/http://evolution/.berkeley.edu;The Arthropod Story;University of California, Berkeley
- ↑ Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I".