Dobrir lo menú principal

Mecanisme (filosofia)

En filosofia, lo mecanisme es una concepcion materialista que percep gaireben totes los fenomèns seguent lo modèl dels ligams de causa a efèit. Aquela concepcion rebuta l'idèa d'un finalisme, segon que los fenomèns an una tòca (una fin), objècte d'estudi de la teleologia.

Lo mecanisme correspond a una revolucion scientifica, sovent nomenada revolucion coperniciana en lengatge corrent, se passant subretot al sègle XVII, en astronomia, en fisica, en medecina e dins fòrça autras disciplinas intellectualas mai o mens alunhadas de la sciéncia, segon lo sens modèrne del tèrme, e que las consequéncias an de resson fins al sègle XIX.

Un modèl d'explicacion scientificaModificar

Lo mecanisme al sègle XVII vol mermar totes los fenomèns fisics a de tusts entre particulas avent de proprietats mecanicas fòrça simplas coma l'elasticitat perfiècta, l'esfericitat,... Atal la temperatura d'un sistèma correspond a la velocitat mejana de las particulas que lo compausan, la pression al tust d'aquelas particulas contra la frontièra del sistèma, ... L'explicacion mecanista daissa pas cap de mistèri sus las relacions causa-efièt: s'agís de tusts que las leis son plan conegudas e exprimisson la conservacion de la quantitat de movement. Per Descartes, un tel tipe d'explicacion permetriá de comprene la totalitat dels fenomèns naturals amb de principis simples. Se vei donc que lo mecanisme se jonh a una ontologia materialista particulara, que redusís la natura al movements de corpusculs materials, una epistemologia que mòstra un sol tipe d'explicacion per las teorias scientificas.

Sul plan filosofic, lo paire Marin Mersenne, qu'èra al centre d'un malhum de correspondéncia amb René Descartes e d'autres grands scientifics e filosòfs d'aquel epòca, sosten aqule tipe d'explicacion. Marin Mersenne es l'autor de l'obratge Questions sus la Genèsi (1623), ont critica violentament fòrça dels seus contemporanèus, e subretot la Cabala crestiana. D'un autre costat, es Marin Mersenne que reculhís las objeccions a las meditacions sud la filosofia primièra de Descartes en 1640. Robert Lenoble estima que Marin Mersenne es, amb Descartes, a l'origina del mecanisme.

Aquela filosofia acaba a la teoria de l'animal-maquina de René Descartes, e a una concepcion sovent determinista de la causalitat: las meteissas causas produson los meteisses efièts (sovent es obliat lo començament de la proposicion: dins las meteissas condicions).

Lo mecanisme aguèt de consequéncias considerablas, dins totes los domènis de la pensada. Influéncia par exemple las filosofias positivistas e materialistas.

Lo mecanisme en medecinaModificar

La teoria de l'animal-maquina de René Descartes aguèt d'importants ressons sus la pensada medicala e l'emergéncia d'una medecina mecanista, puèi d'una medecina scientifica.

Segon la medecina mecanista, los fenomèns patologics observats pel mètge pòdon s'explicar per des causas fisicas.

Beneficièt al sègle XVIII del vam dels automatas animals e dels automatas antropomòrfs, coma l'automata de Vaucanson.

Lo mecanisme dels procediments vitals foguèt teorizat pel mètge libertin Julien Offray de La Mettrie (1709-1751) dins son obratge L'Òme Maquina (1747). Espandís a l’òme lo principi de l’animal-maquina de Descartes e rebuta atal tot biais de dualisme animal-òme al benefici del monisme. Aquel determinisme mecanista lo mena a rebutar tota idèa de Dieu, quitament aquel dels deïstas, amb que refusa de confondre la natura.

La medecina mecanista s'opausa al vitalisme e a la medecina vitalista, representada en França per l'Escola de Montpelhièr. En efèit, segon lo vitalisme, los fenomèns vitals pòdon èsser redusit a un ensems de fenomèns fisics, definissant una especificitat del vivant.

CaracteristicasModificar

Las doas principalas caracteristicas d'aquela mutacion, al sens de Bachelard, son una destruccion de l'idèa de Cosmos (ierarquizat en esfèras, de la basa Tèrra a las nautas Esfèras Celestas confinhant al divin), e una infinitizacion del mond.

Fin finala, es la vision del mond, de son estructura e de sa plaça dins l'Univèrs, que cambian gaireben subte. Coma tot revolum important, la revolucion mecanista a son istòria, que mescla sciéncia, filosofia e teologia, operant una transicion entre la Renaissença e las Luces.

Aquel cambiment portèt lo discredit de l'escola escolastica, fòrça reprovada per Descartes, e a una critica radicala de la filosofia d'Aristòtel que fasiá referéncia, en partida, l'escolastica.

Vejatz tanbenModificar

BibliografiaModificar