Mar de Bering
La mar de Bering (en yupik Imarpik; en anglés Bering Sea; en rus Берингово море, Bèringovo more) es una massa d'aiga de l'ocean Pacific que compren, del sud a nòrd, l'espaci comprés entre las illas Aleutianas e las Komandorski fins a l'ocean Artic e, d'oèst a èst, lo que i a entre Siberia (e la peninsula de Kamchatka) e Alaska. Ocupa una superfícia de qualques dos milions de km². L'estrech de Bering la separa de la mar dels Chukchis, dins l'ocean Artic. Aquesta mar deu son nom al primèr europèu que la descobriguèt, lo danés Vitus Bering.
L'ecosistèma de la mar de Bering a fòrça ressorsas, repartit entre la jurisdiccion dels Estats Units, Russia e las aigas internacionalas. L'interaccion entre los corrents, la glaça marina e l'aiga ne fa un ecosistèma ric e vigorós.
Istòria
modificarDurant la darrièra glaciacion, lo nivèl de la mar baissèt tant que los animals e los umans poguèron migrar caminant d'Asia a America, segurament a travèrs l'estreit de Bering. Aqueste pas es conegut coma lo pont terrèstre de Bering e, e mai qu'aqueste fait siá discutit, se crei que foguèt la primièra dintrada d'umans en America.
Geografia
modificar
La mar de Bering, limitada al sud per l'arc que forman las illas Aleutianas e Komandórskie, compren un bon nombre d'illas que sa sobeiranetat depen dels Estats Units e de Russia. En general, las pus pròchas d'Alaska dependon dels Estats Units, entre las qualas:
- Las illas Aleutianas.
- La Diomède pichona o Inaliq.
- L'illa de King.
- L'illa Nunivak, la segonda pus granda de las banhadas per aquesta mar.
- Las illas de Pribilov (o Pribilof).
- L'illa de Sant Laurenç, la pus granda de totas.
- L'illa de Sant Matieu.
Las pus pròchas de la còsta siberiana depedon de Russia:
- La Diomède granda o Imaqliq.
- L'illa Karaguinski.
- Las illas Komandorski, qu'incluson l'illa de Bering.
A l'extrème oriental se dorbís la baia de Bristol o Iilgayaq, limitada al sud per la peninsula d'Alaska.
La mar de Bering conten 16 canyons sosmarins, entre los quals i a lo pus long del mond, qu'es lo canyon Jèmtxug.
Lo Yukon i desemboca aprés de 3.185 km de corsa, formant un deltà en forma de ventalh quasi semicircular.
