Wikipèdia

Lista des municipis dera Val d'Aran

Nom occitan Nom oficial Nom(s) istoric(s) Còde estatistic [1] Entitat superiora Estat Aira Populacion Annada Densitat Situacion
Arres Arres Arres (1298)[2], Arrés[3], Arres de munt y Arres de baix[4] 250313 Irissa, província de Lhèida Estat espanhòl 11,57 km² 61 2022 5,27 ab./km² Dus pòbles, Arres de Jos (Arres Sotirans, Arres de Baish, Arres de Jus, Arrés de Yuso, Arrés de Abajo, Arres de Baix) qu'es lo caplòc, e Arres de Sus (Arres Sobirans, Arres de Sus, Arrés de Arriba, Arres de Munt). Eth nom oficiau ei Arres shens accent - en aranés coma en catalan, dempús 1983.[3]
Arró Arró Arrú, Ro, Ror, Deror, Raor, Error[5] [2] 255034 Es Bòrdes, Irissa, província de Lhèida Estat espanhòl 34 2021 Annexat per Benós, Begós e Es Bòrdes eth 1847. [6] [7] Aué es ua entitat municipau descentralizada d’Es Bòrdes. Etimologicament deuré èster Arror.
Arròs Arròs Arrós - Vielha e Mijaran, Marcatosa, província de Lhèida Estat espanhòl 109 2020 Fusionat provisòriament amb Vila ath torn de 1840, e definitiuament eth 1885. Eth municipi fusionat ère aperat Arròs e Vila o Arròs.
Arròs e Vila Arròs e Vila Arrós y Vilá (o Vila) 25513 Vielha e Mijaran, Marcatosa, província de Lhèida Estat espanhòl Purmèra fusion d’Arròs e Vila enter eth 1842 e eth 1860, puish fusion definitiua eth 1885. Fusionat dens Vielha e Mijaran eth 1970.[8] Entitat menora dempús 1972.[9]
Arties Arties Artiés 25515 Naut Aran, Arties e Garòs, província de Lhèida Estat espanhòl 492 2020 Fusionat dens Naut Aran eth 1968.[10]
Era Artiga Artiga Era Artiga de Lin, Artiga de Lin 255036 Vilac, Marcatosa, província de Lhèida Estat espanhòl Annexat per Vilac abantes eth 1844.[11] [12] Segond Madoz[13] Era Artiga de Lin ère partejada enter Vilac, Betlan e Aubèrt.
Aubèrt Aubèrt Aubert 255038 Vielha e Mijaran, Marcatosa, província de Lhèida Estat espanhòl Annexat per Betlan eth 1847.[6]
Bagergue Bagergue Bagerque 25518 Naut Aran, Pujòlo, província de Lhèida Estat espanhòl 101 2020 Fusionat dens Naut Aran eth 1968.[10] Entita locala menora puèi descentralizada dempús 1970.[14]
Bausen Bausen Bausén 250450 Quate Lòcs, província de Lhèida Estat espanhòl 17,72 km² 66 2022 3,75 ab./km² Article dens lo diccionari de Madoz.
Benós e Begós Benós e Begós Benes y Begos, Benós y Begos - Es Bòrdes, Irissa, província de Lhèida Estat espanhòl Mençonats a despart des Bòrdes en eth bulletin oficiau dera província de Lhèida en 1844, fusionat damb Es Bòrdes en eth BO de 1846. [15]
Benós, Begós e es Bòrdes Benós, Begós e es Bòrdes Benes, Begos y Bordas, Benós - Es Bòrdes, Irissa, província de Lhèida Estat espanhòl Apareish entre 1844 e 1846, fusion de Benós e Begós, e d'Es Bòrdes. Venguèc Es Bòrdes enter eth 1847 e eth 1857. [16]
Betlan Betlan Betlán 25525 Vielha e Mijaran, Marcatosa, província de Lhèida Estat espanhòl 210 2020 Fusionat dens Vielha e Mijaran eth 1970.[8]
Betren Betren Betrén, Bertren 255060 Vielha e Mijaran, Castièro, província de Lhèida Estat espanhòl Annexat per Escunhau eth 1847.[6]
Es Bòrdes Es Bòrdes Bordas, Las Bordas, Les Bordes 250576 Irissa, província de Lhèida Estat espanhòl 21,44 km² 282 2022 13,09 ab./km² Es Bòrdes apareishen tardiuament, son bòrdes bastides damb es pèires deth castèth desrocat de Castèth-Leon.
Bossòst Bossòst Bosost, Bolsost 250595 Quate Lòcs, província de Lhèida Estat espanhòl 28,17 km² 1 121 2022 39,79 ab./km² Etimologicament deuré èster Bolsòst.
Canejan Canejan Caneján 250637 Quate Lòcs, província de Lhèida Estat espanhòl 48,32 km² 92 2022 3,27 ab./km²
Casau Casau Casau, Casaus, de Casalibus 255093 Vielha e Mijaran, Castièro, província de Lhèida Estat espanhòl Annexat per Gausac eth 1847. [6]
Escunhau Escunhau Escuñau, Escunyau, de Scunhalibus 25539 Vielha e Mijaran, Castièro, província de Lhèida Estat espanhòl Eth tèrme municipau comprenie Casarilh. Fusionat dens Vielha e Mijaran eth 1970.[8]
Garòs Garòs Garós, Garos 255177 Naut Aran, Arties e Garòs, província de Lhèida Estat espanhòl 136 2020 Annexat per Arties eth 1846.[17]
Gausac Gausac Gausach 25545 Vielha e Mijaran, Castièro, província de Lhèida Estat espanhòl 523 2020 Fusionat dens Vielha e Mijaran eth 1970.[8]
Gessa Gessa Gesa, Gissa 25547 Naut Aran, Pujòlo, província de Lhèida Estat espanhòl 165 2020 Fusionat dens Naut Aran eth 1968.[10]
Les Les Lés, Leas 251214 Quate Lòcs, província de Lhèida Estat espanhòl 23,45 km² 970 2022 41,36 ab./km²
Mont Mont Mont 255244 Vielha e Mijaran, Marcatosa, província de Lhèida Estat espanhòl 78 2020 Annexat per Betlan eth 1847.[6] [18]
Montcorbau Montcorbau Moncorbau 255248 Vielha e Mijaran, Marcatosa, província de Lhèida Estat espanhòl 19 2020 Annexat per Betlan eth 1847. [6] [19]
Naut Aran Naut Aran Alto Arán, Alt Aran 250254 Arties e Garòs, e Pujòlo, província de Lhèida Estat espanhòl 255,75 km² 1 923 2022 7,73 ab./km² Caplòc: Salardú. Creat eth 1968.[10]
Salardú Salardú Salardú 25558 Naut Aran, Pujòlo, província de Lhèida Estat espanhòl 450 2020 Fusionat dens Naut Aran eth 1968.[10]
Tredòs Tredòs Tredós, Tresdos, Tredos 25588 Naut Aran, Pujòlo, província de Lhèida Estat espanhòl 176 2020 Fusionat dens Naut Aran eth 1968.[10]
Unha Unha Unya, Uña, Ugne 255374 Naut Aran, Pujòlo, província de Lhèida Estat espanhòl 136 2020 Annexat per Salardú eth 1847.[6][20]
Vielha Vielha Viella, Vetula 25591 Vielha e Mijaran, Castièro, província de Lhèida Estat espanhòl 3549 2020 Fusionat dens Vielha e Mijaran eth 1970.[8]
Vielha e Mijaran Vielha e Mijaran Viella Mitg Arán[8] 252430 Castièro e Marcatosa, província de Lhèida Estat espanhòl 211,74 km² 5 581 2022 26,36 ab./km² Caplòc: Vielha. Creat eth 1970.[8] La version espanhòla Viella y Medio Arán es mei recenta.
Vila Vila Villa, Vilá 25592 Vielha e Mijaran, Marcatosa, província de Lhèida Estat espanhòl 57 2020 Fusionat definitiuament damb Arròs eth 1885.
Vilac Vilac de Vilaco (1298).[2] Vilach[21] 25593 Vielha e Mijaran, Marcatosa, província de Lhèida Estat espanhòl 223 2020 Fusionat dens Vielha e Mijaran eth 1970.[8] Entitat menora dempús 1972.[9]
Vilamòs Vilamòs Villamos (1928).[2] Vilamós[3] 252477 Irissa, província de Lhèida Estat espanhòl 15,44 km² 172 2022 11,18 ab./km²
Es municipis d'Aran dempús 1970
Es municipis d'Aran enter 1857 e 1885

Referéncies

modificar
  1. ↑ Lo còde dels municipis de l’INE es compausat de 6 caractèrs: los 2 primièrs son lo còde de la província, los 3 seguents son lo còde del municipi, lo darrièr es una soma de contaròtle. Es représ integralament per l’IDESCAT. Lo còde es oficializat dins las annadas 1970. Los municipis novèls son codificats a partir de 901. Los municipis suprimits après 1970 son codificats a partir de 501, abantes a partir de 5001.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 et 2,3 “30 de juliol de 1298. Arnau de Sant Marsal, procurador i lloctinent del rei de Mallorca en la vall d'Aran, promet als cònsuls i jurats de les viles d'aquesta de guardà'ls-hi els bons usos i costums que el rei d'Aragó els hi havia mantingut; prometent ells pagar integrament els rèdits i drets que aquell solía rebre en dita vall.”. Ferran Valls i Taberner. Privilegis i ordinacions de les Valls Pirenenques. I. Vall d'Aran. Barcelona: Impremta de la Casa de Caritat. 1915. pp. 8-11. Legir en linha sus l'Internet Archive.
  3. ↑ 3,0 3,1 et 3,2 "Resolució de 4 de febrer de 1983, per la qual es fa pública la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya." (Correcció d'errades en el DOGC núm. 306, p. 451, de 23.2.1983 i en el DOGC núm. 317, p. 741, de 6.4.1983). Diari oficial de la generalitat de Catalunya n°303. Divendres, 11 de febrer de 1983. Legir en linha.
  4. ↑ Boletín oficial de la Provincia de Lérida n°58. 16 de mai de 1844. p. 20
  5. ↑ "Arró". Gran Enciclopèdia Catalana. Legir en linha.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 et 6,6 “Estadística vecinal formada con arreglo á la supresion de Ayuntamientos practicada en las poblaciones que no escedian de 30 vecinos, y rectificada segun los datos últimamente presentados por los pueblos, aprobada por S. M. en Real órden de 21 de mayo del corriente año de 1847.” Boletín oficial de la provincia de Lérida. N°74-81. 11 de junh de 1847. Numerizat per eth Servei d'Arxius, Estudis i Informació de la Diputació de Lleida. p.27 Consultacion en linha.
  7. ↑ "255034 Arro". Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE, en linha.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 et 8,7 "Decreto 1283/1970, de 23 de abril, por el que se aprueba la fusión de los Municipios de Viella, Escuñau, Gausach, Arros y Vila, Betlan y Vilach, de la provincia de Lérida." Boletín oficial del Estado. Núm. 107, 5 de mayo de 1970, páginas 7033 a 7034.
  9. ↑ 9,0 et 9,1 "Decreto 645/1972, de 9 de marzo, por el que se aprueba la constitución de las cinco Entidades Locales Menores de Escuñau-Casarill, Gausach, Arrós y Vila, Aubert, Betlán, Mont y Montcorbau, y Vilach, pertenecientes al Municipio de Viella-Mitg Arán (Lérida)." Boletín Oficial del Estado. Núm. 75, de 28 de marzo de 1972, p 5502
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 et 10,5 "Decreto 3290/1967, de 21 de diciembre por el que se aprueba la fusión de los Municipios de Artiés, Salardú, Gessa, Tredós y Bajerque, de la provincia de Lérida". Boletín Oficial del Estado. Núm. 14. 16 enero 1968. p. 631.
  11. ↑ “Relacion de los pueblos agregados par el sorteo de las décimas segun las que tenian señaladas y las que han correspondido en el de las fracciones celebrado el 9 del corriente, á fin de saber pour su resultado el nùmero fijo de los enteros con que deben contribuir en el reemplazo del próximo pasado año 1843, cuyo sorteo tendrá lugar en la sala de sesiones de la Diputacion el 20 del proprio mes.” Suplemento al Boletín oficial de la provincia de Lérida. N°58. 16 de mai de 1844. Numerizat per eth Servei d'Arxius, Estudis i Informació de la Diputació de Lleida. p.16 Consultacion en linha (vista n°20).
  12. ↑ “Entre el Censo de 1857 y el anterior, este municipio desaparece porque se integra en el municipio 25593 (Vilach)” "255036 Artiga". Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE, en linha.
  13. ↑ Pascual Madoz. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Tòm II. pp. 605-606. Legir en linha.
  14. ↑ "Decreto 2165/1970, de 9 de julio, por el que se aprueba la constitución de las Entidades Locales Menores de Artiés-Garós, Bagerque, Gessa y Tredós, en el Municipio de Alto Arán (Lérida)." Boletín Oficial del Estado n°175, 23 de julhet de 1970, p. 11646. Legir en linha.
  15. ↑ “En estos Censos ⟨1842⟩ se denominaba Benes, Begos y Bordas”. "25057 Bòrdes, Es". Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE, en linha.
  16. ↑ “En estos Censos ⟨1842⟩ se denominaba Benes, Begos y Bordas”. "25057 Bòrdes, Es". Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE, en linha.
  17. ↑ "Reial ordre d'unió del pòble de Garòs al municipi d'Arties, 1846". Blanca Boix Sin. Arties, una vila aranesa a l'antic règim. Lhèida: Universitat de Lleida. 2007. p.17 extreit sus Google Libes.
  18. ↑ "255244 Mont". Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE, en linha.
  19. ↑ "255248 Montcorbau". Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE, en linha.
  20. ↑ “En este Censo ⟨1842⟩ se denominaba Uña. Entre el Censo de 1857 y el anterior ⟨1842⟩, este municipio desaparece porque se integra en el municipio 25568 (Salardú)” "255374 Unya". Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE, en linha.
  21. ↑ “Anexo II. Entidades Locales Menores de Cataluña”. "Resolución de 23 de marzo de 1984, de la Consejería de Gobernación, por la que se publican la lista de los nombres oficiales de los Municipios y la de las Entidades Locales Menores de Cataluña." Boletín Oficial del Estado N°92, 17 d’abriu deth 1984, p. 10925. Legir en linha.
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Lista_des_municipis_dera_Val_d%27Aran&oldid=2384664 »