Unha
Unha (Unya en catalan, Uña en espanhòu) es un ancian municipi dera Val d’Aran, en eth terçon de Pujòlo e eth municipi actuau de Naut Aran, a 1348 mètres d'altitud e ath costat der arriu Garona. Eth son còde estatistic d’ancian municipi es 255374.[1] Eth còde d’entitat municipau descentralizada es 7006580001.[2]
Istòria
modificarEra zòna ère ja aucupada durant era epòca romana que se trobèren vestigis divèrsi d'aqueth temps ath costat des Banhs coma un bust dera diva Isis.[3]
Eth municipi estèc annexat a Salardú entre 1842 e 1847.[1] Salardú estèc fusionat en eth municipi de Naut Aran en 1968.[4]
Unha venguèc ua entitat municipau descentralizada eth 1999.[5]
Toponimia
modificarUnha es mentavuda com Huia (1266), Huyan (1278), Unia ath començament deth s. XIV. [6], Unha eth 1298.[7] Eth toponim en espanhòu es Uña.[3] Eth toponim en catalan es Unya, utilizat oficialament eth 1980.[8] Era utilizacion oficiala deth toponim aranés Unha date deth 1984.[9]
Referéncies
modificar- ↑ 1,0 et 1,1 “255374 Unya”. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE, en linha.
- ↑ Naut Aran. Codis territorials i d’entitats. IDESCAT.
- ↑ 3,0 et 3,1 Pascual Madoz e Ibáñez. “Uña” in Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Vol. 30. Estrasborg: Edicions Talvera. 2022. p. 10701.
- ↑ “Decreto 3290/1967, de 21 de diciembre por el que se aprueba la fusión de los Municipios de Artiés, Salardú, Gessa, Tredós y Bajerque, de la provincia de Lérida”. Boletín Oficial del Estado n°14. 16 de genièr de 1968. p. 631.
- ↑ “Decreto 68/1999, de 23 de marzo, por el que se aprueba la constitución de la entidad municipal descentralizada de Unha, en el término municipal de Naut Aran (Val d'Aran).” Boletín Oficial del Estado n°118. 18 de mai de 1999. pp. 18694-18695.
- ↑ “Unha”. Grand Enciclopèdia Catalana. Legir en linha.
- ↑ “30 de juliol de 1298. Arnau de Sant Marsal, procurador i lloctinent del rei de Mallorca en la vall d'Aran, promet als cònsuls i jurats de les viles d'aquesta de guardà'ls-hi els bons usos i costums que el rei d'Aragó els hi havia mantingut; prometent ells pagar integrament els rèdits i drets que aquell solía rebre en dita vall.”. Ferran Valls i Taberner. Privilegis i ordinacions de les Valls Pirenenques. I. Vall d'Aran. Barcelona: Impremta de la Casa de Caritat. 1915. pp. 8-11. Legir en linha sus l'Internet Archive.
- ↑ “Ordre de 18 de març de 1980, fixant el calendari laboral de festes de caràcter local a la província de Lleida.” Diari oficial de la Generalitat de Catalunya. n°58. 25 d'abril de 1980. p. 982. Legir en linha.
- ↑ “Ordre de 6 de novembre de 1984, fixant el calendari laboral de festes de caràcter local a la província de Lleida.” Diari oficial de la Generalitat de Catalunya. n°488. 23 de novémer de 1984. p. 3297. Legir en linha.