Los liquèns son formats de dos compausats o organismes que vivon en simbiòsi: entra al mens un dels micètas eterotròfe (90 % del tot) nomenat lo micobiont e de cellulas microscopicas de l'alga possedissent de Clorofilla nomenada lo fotobiont.

Liquèn sus la rusca d'un arbre.

Aquela associacion es durable, reproductibla (dona naissença a de novèls individús, a la formacion d'una novèla unitat foncionala), de beneficis recipròcs pels partenaris e provòca de modificacions morfologicas e fisiologicas (aquelas ligadas a las interaccions geneticas entre los dos partenaris).

Lo mot « liquèn » ven del grèc λειχἠν (bast, planta parasita). Designavan totas las estructuras epifitas que los liquèns encrostats.

Los mai vièlhs fossils de liquèns datan del cambrian[1]

Classificacion dels liquènsModificar

Sosclassa Pyrenolichenes
Sosclassa Discolichenes

Usatges dels liquènsModificar

 
Liquèn dels rangièrs (Cladonia rangiferina)
 
Liquèn d'Islàndia utilizat coma medecina (Cetraria islandica)
  • Coma aliment, per exemple Umbilicaria esculenta dins la cosina asiatica o Cladonia rangiferina (aliment dels Rangièrs) e mai per d'autres aminals
  • Medecinals
  • Planta tinctoriala per exemple Ochrolechia parella dona de blaus, porpres e violets.
  • Perfumariá, diversos líquens.
  • Indicators del nivèl de pollucion e donadas ecologica.

ReferénciasModificar

  1. (fr)François Le Tacon et Marc-André Selosse, Le rôle des mycorhizes dans la colonisation des continents et dans la diversification des écosystèmes terrestres, in Revue Forestière Française, 1997, vol. 49