Liquèn

Los liquèns son formats de dos compausats o organismes que vivon en simbiòsi: entra al mens un dels micètas eterotròfe (90 % del tot) nomenat lo micobiont e de cellulas microscopicas de l'alga possedissent de Clorofilla nomenada lo fotobiont.

Liquèn sus la rusca d'un arbre.

Aquela associacion es durable, reproductibla (dona naissença a de novèls individús, a la formacion d'una novèla unitat foncionala), de beneficis recipròcs pels partenaris e provòca de modificacions morfologicas e fisiologicas (aquelas ligadas a las interaccions geneticas entre los dos partenaris).

Lo mot « liquèn » ven del grèc λειχἠν (bast, planta parasita). Designavan totas las estructuras epifitas que los liquèns encrostats.

Los mai vièlhs fossils de liquèns datan del cambrian

Classificacion dels liquèns

• Classa Ascolichenes

Sosclassa Pyrenolichenes

Sosclassa Discolichenes

• Classa Basidiolichenes
• Classa Hypholichenes

Usatges dels liquèns

Liquèn dels rangièrs (Cladonia rangiferina)

Liquèn d'Islàndia utilizat coma medecina (Cetraria islandica)

• Coma aliment, per exemple Umbilicaria esculenta dins la cosina asiatica o Cladonia rangiferina (aliment dels Rangièrs) e mai per d'autres aminals
• Medecinals
• Planta tinctoriala per exemple Ochrolechia parella dona de blaus, porpres e violets.
• Perfumariá, diversos líquens.
• Indicators del nivèl de pollucion e donadas ecologica.