La Boissiera d'Ans

una comuna francesa

La Boissiera d'Ans (en francés: La Boissière-d'Ans) es una anciana comuna d'Occitània, dins la region istorica de Perigòrd, administrada per lo departament de Dordonha de la region de Novela Aquitània, ancianament d'Aquitània.

La Boissiera d'Ans
La Boissière-d'Ans
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Sauta d'aiga dau Blame.
Geografia fisica
Coordenadas 45° 13′ 45″ N, 0° 58′ 36″ E
Superfícia 8,33 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
256 m
112 m
Geografia politica
Region ist Perigòrd Armas de Perigòrd
Estat Bandièra de França França
Region Novela Aquitània
Departament Dordonha Armas del Departament de la Dordonha
Arrondiment Nontronh (Periguers davant 2017)
Canton Eila-Loa-Auvesera (Tenon davant 2015)
Intercom CC d'Eila-Loa-Auvesera en Perigòrd
Comuna Cujac Auvesera Vau d'Ans
Geografia umana
Populacion
(2018)
219 ab.
Densitat 26,29 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 24640
Còde INSEE de seccion 24047
Divèrs Comuna delegada

Dempuei lo 1er de genier 2017, es comuna delegada de la comuna novela de Cujac Auvesera Vau d'Ans emb Sent Pantali d'Ans e Cujac.

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Perimètre dau territòri

modificar
Comunas confrontantas de La Boissiera d'Ans comuna novela de Cujac Auvesera Vau d'Ans
Savinhac de las Gleisas Maiac
Cujac com. nov. de Cujac Auvesera Vau d'Ans   Sent Pantali d'Ans com. nov. de Cujac Auvesera Vau d'Ans
Brochau

Toponimia

modificar

La prononciacion es [lɒbwɛj’ʂjɛrɒ] [dɑ̃m] [1].

  • Lo nom de la Boissiera (atestacions : Sanctus Martinus de Boseira, en 1120, pas assegurada, mas Sent Martin es encara lo patron de la gleisa, çò que pòt verificar qu'es lo mesme luòc; Buxeria, en 1382) ven del latin buxaria, luec onte i a beucòp de bois (latin buxus emb lo sufixe -aria) [2], [3],[1]. Lo bois se plai sus un sòu calcari o marca una ocupacion anciana [4].
  • ...Ans (atestacion Anz en 1243) es lo nom d'una chastelania propietat dau viscomte de Lemòtges; lo nom vendriá d'un nom de persona latin, Antius, que designava a l'origina, una persona d'Antium, au Laci, en Itàlia centrala. Dins la chastelania, i aviá de las farjas e justament apelan La Forge-d'Ans (en francés) un vilatge situat à l'èst dau borg [5],[1]. La grafia es Anç.

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 fin de 2016 Marie-Madeleine Pluvy   c. delegada 2017-2020
març de 1989 2014 Jean Guerrini PS retirat de la polícia
  1989 Jean Pouchard    
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 233, totala: 233
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
317 297 375 234 305 361 355 360 342

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
352 376 418 364 408 373 376 415 402

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
380 404 376 286 288 309 274 251 214

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
224
192
185
202
227
219
234
238
237
237
2009 2010
233
233
230
230
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas emb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. 1,0 1,1 et 1,2 https://web.archive.org/web/20160303175318/http://communes-oc.cg24.fr/cantons/thenon/LA-BOISSIERE-D-ANS.htm
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 92
  3. Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, edicions Fanlac, Périgueux, 2000, p. 62
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 163, n° 462
  5. Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, edicions Fanlac, Périgueux, 2000, p. 31