Independentisme catalan
Eth independentisme catalan ei eth corrent politic que propugna era independéncia de Catalonha, o des Païsi Catalans, de Espanha e França. Era banèra independentista catalana ei era Estelada.
Istòria modificar
Inicis modificar
Es prumèrs antecedents istorics der independentisme politic catalan son incerts, dempús dera abolicion des Constitucions catalanes, damb es Decrèts de Naua Planta, dempús dera Guèrra de Succession, i aueren diuèrsi movements populars que reivindiquèren, de forma mès o mens explicita, ua republica catalana n'es diuèrsi alçaments que gigotarien Catalonha ath long deth sègle XIX, mès non ac heren encara damb un projècte politic nacionalista modèrne. Er independentisme o separatisme catalan neishec coma movement politic modèrne clarament a fins deth prumèr decenni deth s. XX, inspirat peth nacionalisme irlandés, que captaue era atencion internacionau dempús dera alçament de Pasca de 1916 e era sua luta contra er Empèri Britanic. Er aguest clima auien apareishut es prumères publicacions independentistes catalanes, er an 1918. E es prumèrs partits politics independentistes. Dempús de principis de sègle s'auien anat en tot formar, a redòs dera Union Catalanista es prumèrs movements de tendéncies separatistes que confluirien era era creacion dera Federacion Democratica Nacionalista (1919) e d'a on sorgirie çò que serie eth prumèr grop que se declararie separatista: Estat Català, dirigit per Francesc Macià, un grop qu'eth çò de prumèr temps emprenec activitats armades. Era FDN aurie ua vida efímera e, fòrça lèu, Estat Català vierie ua organizacion politica (1922) que compdarà damb ua branca militara, era suborganització Banèra Nera (1926). Era dictadura de Primo de Rivera, damb ua herotja repression ath madeish temps contra es organizacions catalanistes, includit er incipient independentisme; e contra eth movement obrèr, contribuiren a apropar-les. Dirigents obrèrs coma Salvador Seguè s'auien ja mostrat favorables ara independéncia de Catalonha. Er an 1926 aurien lòc es hèts de Prats de Molló, eth qué Francesc Macià dirigic un assag falhit d'impulsar ua insurreccion armada independentista, qu'arribèc entà eth en ua aliança damb eth sindicalisme dera CNT e les fòrces obrères entà convocar ua grèva generau. Eth fracàs militar mès, se convertic er un succès de propaganda, e eth jutjament a Macià artenhec dar un gran resson ara reivindicacion d'independéncia tant laguens deth país coma escalèr internacionau, e convertic Macià era ua icòna populara. Un còp ar exili, Macià fondarie a Cuba çò Partit Separatista Revolucionari de Catalonha, inspirat eth çò de Partit Revolucionari Cuban de José Martí e Maximo Gómez. Un hèt clau siguec era proclamacion dera Constitucion dera Havanesa, er an 1928, que metie es bases dera Constitucion provisionau dera Republica Catalana. Eth tèxte dera Constitucion dera Havanesa auec ua importanta difusion. Ja ath decenni des 30 apareisheren d'auti partits independentistes com Nosati Soleis! (1931), çò Partit Nacionalista Catalan (1932), o çò Partit Català Proletari (1932). Er an 1936 eth darrèr s'integrarie ath Partit Socialista Unificat de Catalonha e es dus prumèrs s'integrarien nauaments a Estat Català. Er aguesti ans er independentisme era era practica, sonque actuaue er eth encastre deth Principat de Catalonha. Eth Partit Català Proletari, liderat per Jaume Compdi serie eth prumèr precedent, d'independentisme socialista. Damb era queiguda dera Restauracion monàrquica (Alfons XIII) e Primo de Rivera, e era adveniment dera Republica espanhòla (1931), eth republicanisme catalan se junherà e formarà Quèrra Republicana de Catalonha. Tanben s'i junherà grana part d'eth "separatisme" liderat per Francesc Macià maugrat mantier cèrta quita estructura (es JEREC). Macià vierà eth cap de tot aguest movement e, dempús dera proclamacion unilaterau dera Republica Catalana, s'artenherà que Madrid concedisque autogovèrn de Catalonha. Macià e, dempús, Lluís Companys arribaràn en presidents dera Generalitat republicana, damb gran supòrt deth pòble, mès en tot acceptar era Generalitat e en tot renonciar de hèt en un quite estat.
Franquisme modificar
Dempús dera Guèrra Civiu espanhòla, çò Tèsta Nacionau de Catalonha ne ven era principau referéncia. Eth FNC emprenerie ua intensa activitat agitativa e de resisténcia, en tot arribar en collaborar damb es fòrces aliades pendent era Dusau Guèrra Mondiau damb era esperança d'obtier rèdits entara causa catalana damb era victòria aliada contra eth fascisme. Era fin dera guèrra e eth supòrt des poténcies occidentaus a Franco eth çò de nau contèxt de guèrra heireda frustrèc aguesta estrategia, mès era Tèsta prosseguí es sues activitats ath long des següents ans. Siguec a fins des ans 60 que, a compdar des sectors univeritaris dera Tèsta, e dempús d'un intens mès respectuós debat ideologic ath cnjse deth FNC, apareishec çò Partit Socialista de Desliurança Nacionau, fondat er an 1968, d'orientacion marxista. Damb aguest darrèr, s'inície era neishença dera independentisme modèrne que reivindique es Païsi Catalans, damb un compausant ideologic de quèrra: eth Quèrra Independentista. Maugrat açò, a compdar des ans 70, aguest s'organizarie es diferentes faccions, mentre neishien d'auti grops, includides organizacions armades clandestines com EPOCA o Tèrra Liura.
Transicion modificar
Era fin deth franquisme, damb era mòrt de Franco, a banda des libertats de democracia formau artenhuda, es cambiaments que vengueren dempús per rapòrt ara estructura der estat, qu'eth discors oficiau a qualificat de Transicion democratica", supausèren un procès de reforma pactada entre es direccions des partits majoritaris, tèsta era Ruptura democratica que reclamauen iniciauments es instàncies antifranquistes coma era Assemblada de Catalonha, qu'includie entre es sòns punts eth dret ath Autodeterminacion. Atau, dempús deth punt d'enguarda der independentisme era realitat eth procès refortilhèc eth pilar fonamentau dera unitat indissoluble dera "nacion española", e metie era armada espanhòla coma garant d'aguesta unitat, principis consagrats er es prumèrs articles dera constitucion espanhòla de 1978. Er aguest marc, entad independentisme es autonomies catalanes demorèren coma entitats subalternes sense poder politic pròpri efectiu. L’quèrra independentista denoncièc alavetz çò qu'açò significaue, en tot demorar-se soleta n'era denóncia deth regim autonomic. Pendent 16 ans, de 1979 a 1995, desvolopèc ua estrategia de propaganda armada que permetec era aparicion d'un incipient movement sociau e politic qu'artenhec esténer sociauments, peth prumèr còp era era istòria de forma massissa, es posicions explicitaments independentistes. as ans 80, era creacion deth Movement de Defensa dera Tèrra aglutinà majoritàriaments era independentisme politic, enquia qu'a fins d'aguest decenni se dividirie es diferentes faccions, e er an 1992 arreceberie ua importanta secodida repressiva. mentretant Auti movements coma era Crida ara Solidaritat e, a principis des 90, partidi com Quèrra Republicana de Catalonha, evolucionèren cap a posicions independentistes.
Actualitat modificar
Actuaument, er unic partit damb representacion parlamentària que ditz èster independentista ei ERC (Quèrra Republicana de Catalonha), encara que tanben a partits autonomistes damb representacion parlamentària com çò PSM (Partit Socialista de Mallorca), ICV (Iniciatiua per Catalonha - Verdi), o CiU (Convergéncia e Union) i a sectors independentistes, sustot entre es sues joenesses. Ar encastre locau, es Candidatures d'Unitat Populara, impulsades pera Quèrra Independentista, obtengueren 22 còssos eth des eleccions locaus deth 27 de mai de 2007, arribanta èster dusau o tresau fòrce es capitaus de comarca coma Berga o Vilafranca Resultats electoraus des CUP as eleccions deth 27 de mai de 2007, ath delà d'ua vintea mès de representantes es candidatures mès agranisses damb participacion independentista. Eth Quèrra Independentista actuau l'intègren organizacions e partits coma Tà deuant, çò PSAN, eth MDT o es candidatures municipaus CUP, e es organizacions juveniles Maulets e Coordinadora d'Assemblades de Joenes dera quèrra independentista e çò Sindicat d'Estudiants des Païsi Catalans, organizacion estudiantil majoritària as universitats des Païsi Catalans. Tanben i a d'auti grops independentistes com çò Partit Republica Català o Estat Català, de caire mès testimoniau.[1][2][3]