Una idèa es un produch de la pensada, l'expression d'un concèpte. Lo tèrme idèa tradusís la paraula grèga eidos, que tanben se pòt traduire per forma, e a una relacion dirècte amb lo Una idèa és un producte del pensament, l'expression d'un concèpte. El terme idea tradueix la paraula grega eidos, que també es pot traduir per forma, i té relació directe amb al significat aquò que se pòt veire. Pren en compte que lo terme "forma" (en relacion amb idea) deu se comprendre dins lo sens d'in-formacion, e que lo tèrme grèc relacionat amb "vèiure" es teorein (teoria), aquò mòstra la relacion entre aquelas significacions. Atal, una idèa seriá tot çò que se concebre mentalment, l'objècte de las teorias o, mai precisement, la significacion d'una oralizacion. Los concèptes, en cambi, farián referéncia puslèu als tèrmes generals.

Las idèas en filosofia modificar

Las idèas en filosofia equivalon a l'esséncia de la coneissença. Lo tèrme nais amb Platon e sa division del monde entre lo monde sensible (visible, coma ditz Platon) e lo monde de las idèes, aquel qu'es vertadièrament real. Atal, las idèas son, per Platon, l'autentica realitat que lo monde visible o sensible (nomenats atal perqua son trapats pels sens, en oposicion al monde de las idèas o intelligible perque se trapan per la ment) se limita a copiar. Atal, dins la perspectiva platoniciana, de meteissa mena, per exemple, una casa fisica es la realizacion (imperfècta) dels dessenhs produches per la ment de l'arquitècte, l'ensems del monde fisic es possible perque realiza las idèas perfèctas de las entitats matematicas (carrats, cercles, esfèras, nombres…) e lors relacions. Aristòtel, al contrari, dona mai de pertinéncia a la nocion d'idèa coma forma. Tot aquò qu'existís es una composicion de matèria e de forma, e l'idèa es una relacion indissociable: pòt pas existir cap matèria que siá pas determinada per una forma (o posedís una determinada informacion), del meteis biais que se pòt pas donar cap de forma que siá pas d'una matèria. Aquela es la concepcion coneguda com ilemorfisme. A diferéncia de Platon, doncas, crèu pas que pòsca existir d'idèas o de formas "separadas". Alara que Platon defend un dualisme ontologic (dos mondes diferents e separats, coma se existissián las idèas separadas de las causes), Aristòtel pensa que las formas o idèas podan pas aver una existéncia separada. Dins la pensada crestiana s'impausèt la perspectiva platoniciana e d'autres autors, coma sant Agustin, per exemple, que contunhèt la teoria de Platon considerant que las idèas serián coma los contenguts de la ment divina e lo monde fisic (creat per Dieu) seriá sa concretizacion. La filosofia escolastica tornèt nomenar aquelas idèas de la ment divina coma idèas exemplaras.

L'idealisme es lo corrent que defend l'existéncia de las idèas en dessús de las aparéncias dels sentiments. Segon los racionalistas, qualques idèas son innatas, son l'activitat mentala pròpria de l'òme, a diferéncia dels animals. De fach Descartes distinguís entre tres classas d'idèas:

  • 1) idèas adventicias (que son aquelas que semblan de procedir de nòstres senses);
  • 2) idèas facticias (de factum), que serián d'idèas fabricadas per nòstra imaginacion (coma las entitats mitologicas, fadas, personatges literaris, etc.) e
  • 3) idèas innatas, que nòstra ment podèt pas bastir.

En cambi pels empiristas son simplament de noms, abstraccions per designar un ensems de processus mentals sintetizadas a partir de donadas de l'experiéncia, son totjorn produchs segundaris, d'etiquetas. Una posicion intermediaria es defenduda per Kant, per aquel que pensar se cal dispausar -coma lo defendavan los empiristas- de donadas fornidas pels sentits, mas aquelas donadas d'esperelas -coma lo disián los racionalistas- podan pas donar luòc a de pensadas, mas que se cal distinguir aquelas que son estructuradas mentalament per las categorias de la pensada o per las intuïcions puras de la sensibilitat. Atal, per exemple, se pensèm en una taula que es al mièg de doas cadièras, nòstres sentits nos an sumbinistrat los imatges d'objèctes, mas la nocion d'una X qu'es al mièg de doas Y son d'elaboracions mentalas. De fech jamai degun pas vist una, mas que a vist d'objèctes que nòstra ment "unifica"; tampauc avèm pas vist jamai al mièg, mas d'objèctes que nòstra ment ordona dins l'espaci e dins lo temps. Nòstre enteniment pòrta aquelas categorias: unitat, relacion, causa, etc. e dispausa los objèctes dins l'espaci e dins lo temps. Aquela concepcion se nomena idealisme transcendental

Las idèas en istòria o "istòria de las idèas" modificar

L'estatsunidenc Arthur Lovejoy desenvolopèt una "istòria de las idèas" o una "istòria intellectual" fòrça diferenciada de la tradicional istòria de la filosofia. Amb ela i a fòrça òbras de pensaires tan divèrses coma lo filosof José María Valverde, l'istorian de l'art Erwin Panofsky e lo politic e ensagista Isaiah Berlin. Malgrat los grandas diferéncias, son d'accòrdi per far una enquèsta interdisciplinària sus l'evolucion dels grands concèptes culturals [1]

Las idèas en psicologia modificar

Las idèas son ocurréncias, pensadas o continguts de la ment. Supausa una reponsa del cervèl a un problèma (a una idèa per resòlvre una situacion) o una nòva invencion. Las idèas pòdan èsser comunicadas a d'autras personas e pòdan influir en la conducha jos la forma de prejutjat, motivacion per capitar una mira o projeccion de çò que pòt se passar.

Aver una idèa modificar

O una pensada. O una ocurréncia. N'aver una bona pòt cambiar la cara del monde o omplir les butxaques d'algú, perque las idèas valon de l'argent. De fach, fin finala las enregistrèm perque ne nos las prengan pas. I a una anecdòta celèbra. Orson Welles, abans de se n'anar en Euròpa, parlèt a Chaplin d'una idèa qu'aviá per far un filme. Aquel filmèt Monsieur Verdoux li robant la idèa. En retorn, abans la primièra, Orson Welles li reprochèt e Chaplin discutèt pas, simplament paguèt. I a d'idèas surprenentas que tròban dins los musèus, coma els lèbras-sofà de Mae West o lo telefòn-langosta, ambedoas de Salvador Dalí.

Camps d'idèas modificar

Lewis Herman, scenarista, elabòra un ensems de camps d'idèas que nomena Quadre d'idèas. Dins un d'aqueles es plan segur que ne trobarem una:

Idèa seleccionada modificar

Sortida de dedins, de la memòria, qu'enregistram de las experiéncias personalas. Es estrangièra als factors extèrnes e independenta d'altrú.

Idèa verbalizada modificar

Sorgís de qualqu'un que t'expliquèt o que quelcom que t'an explicat o qu'entendères dins lo mètro, dins l'ascensor o la plaça. Gabriel García Márquez aviá entendut dire d'un conegut que li agradariá de trabalhar pendent son sòmi; aquò donèt luòc a Me alquilo para soñar.

Idèa legida modificar

Se tracta d'una idèa gratuita. Ven d'una lectura, de quicòm qu'avèm legit dins un jornal, dins un libre o dins mòde d'emplec. Atal, La masqueta de la mòrt roja d'Edgar Allan Poe ven d'un article, que l'autor leguèt dins lo New York Mirror lo 2 de junh de 1832, que fesia referéncia a un bal de masquetas que se passèt a París en plena pèsta, ont èra un òme fòrça grand vestit coma se èra la personificacion del colera.

Idèa transformada modificar

Es pas tracta de plagiat, perque es una transcripcion ipsis leteris. Es l'utilizacion de la meteissa idèa, mas d'una autre biais. Atal la Vida del trobador catalan Guillem de Cabestany es transformada en una de las istòrias del Decameron, de Giovanni Bocaccio.

Idea comissionada modificar

Idèa que qualqu'un dona a un autre perque la desvolope, que siá un editor, un productor de filme o una galariá d'art.

Idèa cercada modificar

Es aquela que trobam aprèp una recèrca a partir de res o d'estudi tematic. Diguèm que l'univèrs es en fàcia de las idèas. Atal la Guèrra de Vietnam faguèt nàisser Apocalypse Now, de Francis Coppola.

Ligams extèrnes modificar

Referéncias modificar

  1. (fr)"Coneissença culturala e istoric” (50-51) de Gonçal Mayos (UB).
  • (en)1951 Lewis Herman, A Practival Manuel of Screen Playwriting for theater and television films.
  • (en)1979[1]
  • (es)[2]