Guilhèm Rainòu

(Redirigit dempuèi Guilhèm Rainòl d'At)
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son de verificar. O podètz corregir o crear la discussion.

Guilhèm Rainòu o simplament Rainòu (Reinòu en nòrma mistralenca[1]) cridat Guilhèm Rainòl en lengadocian[2][3] e conegut coma Guilhem Rainol d'At (var. Guillem) en òc ancian, èra un trobador nascut a Ate (totjorn rarament cridat "At") que florissiá de 1180[1] au sègle XIII. Se'n conserven quatre composicions d'atribucion segura.

Guillems ramnols dat si fo uns cavalliers de la ciutat dat la cals ciutas es el comtat de folcalquier.
"Guilhèm Rainòu d'At(e) fo un cavalier de la vila d'At(e), la quala èra en lo comtat de Forcauquier"

Biografia

modificar
 

Tenen pauc de datas seguras d'aquest trobador. Guilhem Rainòu èra probablament lo Guilelmus Ranoli, un dei signataris coma testimòni d'un document d'Anfós II de Provença en 1209.

Dins lo manuscrit trobadorenc nòrd-italian D (1254, ara a la Biblioteca Estense, Modena), lo poèma A tornar m'er enquer al primer us es atribuïda a Guillems Rauols, probablament una error ortografica de Guilhem Rainol. Endacòm mai aqueu quitament obratge es atribuït a Tomier e Palaizi, Bertran de Bòrn o Bertran lo Filh. [4]

Se sap pauc o res de la vida de Guilhèm Rainòu. Dins una tençon ambé Guilhèm Magret, son interlocutor alludís que Guilhèm Rainòu era monge e abandonèt la vida religiosa (de la claustra·us vim eixir "vos avèm vist sortir dau claustre" v. 25-6), causa que ditz Magret e repetís un autre còp (en mai de dire qu'es calb e a "cara de boc" vv. 41-7). Cau destacar lei rimas malaisidas d'aqueu debat, qu'obliga Guilhèm Magret a ne trobar tanben. Lei pròprias òbras de Guilhèm alludisson una inclinacion religiosa. Dins lei sirventés L'aissatz m'era de chantar, s'ataca ai rics, que descriu umiliats per lei clèrgues.

Seis òbras mai interessantas balhan pasmens un apercebut de sa personalitat e de sa vida familiala: sei cançons leugieras Quant aug chantar lo gal sus en l'erbos e Auzir cugei lo chant e.l crit el glat èran de tençons fingidas e umoristicas compausats ambé sa femna e qu'explican de discussions e de problèmas familialas.

Segon la vida, fo un cavalier de la vila d'At(e) que fo un bon trobador de sirventés e èra temut per totei lei barons per sei sirventés incisius. La vida indica tanben que fez a toz sos sirventes sons nous ("fasiá musica nòva per totei sei sirventés"), causa qu'aurián fach notar perque lei sirventés prenon abitualament la musica e l'estructura metrica d'una pèça ja existenta. Totun s'es pas conservat la musica de cap de pèça d'aqueste trobador. Maugrat que la vida ditz que fasiá sirventés sus lo rei d'Aragon e lo comte de Tolosa, se n'es pas conservat cap d'aquelei.

Se conservan 4 composicions d'atribucion segura de Guilhèm Rainòu d'At(e).

Tençons

modificar
  • (231,1) [5] Auzir cugei lo chant e l crit e l glat
  • (223,5 = 231,3) Magret, pujat m'es el cap (amb Guilhèm Magret)
  • (231,4) Quant aug chantar lo gal sus en l'erbos[6]

Sirventés

modificar
  • (231,2) Laissatz m'era de chantar

Òbras d'atribucion pas segura

modificar
  • A tornar m'er enquer al primer us

Veire tanben

modificar

Bibliografia

modificar

Repertoris

modificar
  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 327
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 264-265 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Guilhem Rainol d'At és el número PC 231]

Articles connèxes

modificar

Liames extèrnes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar

Referéncias

modificar
  1. 1,0 et 1,1 https://tdf.locongres.org/files/assets/common/page-substrates/page1959.jpg
  2. https://www.jornalet.com/mobil/opinions.php?uri=los-flausons-i
  3. https://www.jfbrun.eu/lengadoc/guilhem_magret.htm
  4. Segons Riquer, Los trovadores, p. 1236, que cita Istvan Frank, un altre sirventès, 231,1a A tornar m'er enquer al premier us, que li ha estat atribuït per un cançoner ha de ser adscrit més versemblantment a Tomier i Palaizi (els altres tres cançoners que conserven aquesta composició l'atribueixen a Bertran de Born, atribució certament errònia)
  5. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  6. Vegeu l'estudi de Linda Paterson http://www.lt.unina.it/Paterson-2010.pdf
  • (ca) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en catalan intitolat « Guilhem Rainol d'At ».
  • (en) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en anglés intitolat « Guilhem Rainol d'At ».