Poaceae

(Redirigit dempuèi Gramineae)
Poaceae
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Secale cereale, lo segal
(illustracion botanica planca tirada de Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz d'Otto Wilhelm Thomé, 1885, Gera).

Classificacion
Règne Plantae
Reng de precisar Angiospèrmes
Reng de precisar Monocotiledonèas
Reng de precisar Commelinidèas
Òrdre Poales

Familha

Poaceae
(R.Br.) Barnh., 1895[1]

Taxons de reng inferior

Sosfamilhas
(segon Soreng et al., 2015)

Sinonims

* Gramineae Juss.

Las Poaceae o Gramineae son una granda familha gaireben omnipresenta de plantas de flors monocotiledònas conegudas amb lo nom de graminèas. Comprend las graminèas cerealièras, los bambos e las graminèas de las pradas naturalas e d'espècias cultivadas pels pelencs e paturatges. Aquelas son comunament ditas collectivament erbas.

Amb aperaquí 780 genres e 12 000 espècias, las Poaceae son la cinqena pus granda familha de plantas, après las Asteraceae, Orchidaceae, Fabaceae e Rubiaceae.

Las Poacèas son la familha vegetala pus importanta sul plan eonomic, que fornisson d'aliments de basa a partir de las culturas cerealièras domesticas talas que lo milh, lo blat, lo ris, l'òrdi e lo milh menut, e d'aliments pel bestial. Fornisson, per la consomacion umana dirècta, un pauc mai de la mitat (51%) de tota l'energia alimentària; lo ris provesís 20%, lo blat 20%, lo milh 5,5% e las autras cerealas 6%. D'unes membres de las Poacèas servisson coma materials de construccion (bambó, restoble e palha); d'autres pòdon provesir una font de biocarburant, principalament via la conversion del milh en etanòl.

Las graminèas an de cambas cavas levat als noses e de fuèlhas altèrnas estreitas portadas sus dos rengs. La partida inferiora de cada fuèlha renferma la camba, formant un estug. Laa fuèlhas butan a partir de la basa del limbe, una adaptacion li permeton de faire fàcia a de brostatges freqüents.

Òm estima que las pradas talas que la savana e la prada ont las erbas son dominantas representan 40,5% de la superfícia terrèstra, levat Groenlàndia e Antartida. Las graminèas constituisson tanben une partida importanta de la vegetacion dins nombroses autres abitats, especialament las zonas umidas, los bòsques e la tondra.

E mai que sián comunament dits «erbas», les erbièrs marins, los joncs e las èrbas de cotèla fan pas partit d'aquela familha. Los joncs e las èrbas de cotèla son aparentats a las Poaceae, essent membres de l'òrdre dels Poales, mas los erbièrs marins son membres de l'òrdre dels Alismatales.

  1. Tropicos, consultat lo 28 novembre 2017