La savana (var. sabana) es un biòma terrèstre. Es un tèrme originari de l'America Centrala que se referís en principi a un tipe d'ecosistèma caracterizat per una espandida erbacèa de graminèas amb preséncia d'arbres pron pichons e espaçat de tal biais que la canopèa siá pas tancada.

Leon dins la savana

La savana es una prada de clima tropical. S'i tròba d'arbres e arbrilhons dispersats mas domina la vegetacion erbacèa.

Lo clima caud de la savana a un deficit idric mai o mens agut. Malgrat que las precipitacions annalas pòdon èsser màger que l'evaporacion atmosferica. I a normalament una sason seca, que dura un minimum de uèit setmanas, ont la pluviometria es fòrça bassa o inexistenta e una sason umida amb pluèja sufisenta pel creissement de la vegetacion. Lo total de pluèja es fòrça variable entre 250 e 2000 litres per an. Qualques savanas son aigadas temporàriament pel drenatge lent o per la pujada de rius o de lacs.

Las temperaturas de las savanas son fòrt nautas amb pauc de variacion lo long de l'an (i a mai de variacion entre lo jorn e la nuèch). Es a la fin de la sason seca que fa pus caud. La pluèja cai amb una temperatura fòrça elevada e çò que fa baissar mai la temperatura es la nebulositat. Dins las planuras de mai de 2000 mètres, las temperaturas demenisson a pauc près de 0,5 °C cada 100 mètres.

Vegetacion

modificar
 
Païsatge de savana dins lo Pargue Nacional de Tarangire, en Tanzania

Las èrbas de la savana son de graminèas de dimensions variablas e apertenon a genres (Andropogon, Paspalum, Axonopus etc.) diferents de las pradas de clima temperat.

Qualques genres comuns de las savanas africanas coma Hyparrhenia e Andropogon se tròban tanben dins las regions mediterranèas.

Se tròba d'arbres, palmièrs e arbrilhons de familhas e genres de distribucion exclusiva tropicala (Curatella, Bowdichia Acacia). Qualques arbres pèrdon las fuèlhas en sason seca e florisson un pauc abans l'arribada de la sason umida.

La vida animala de la savana es dominada pels erbivòrs que se pòdon desplaçar en grandas migracions en recèrca de pasturas frescas e entre totas las espècias s'establís una cadena trofica completa e autoregulada.

Caracteristicas

modificar

Las savanas son fòrça tocadas pels incendis a la fin de la sason seca que sovent son volontaris per que la nòva èrba cresca abonida per las cendres.

Qualques savanas son de formacions naturalas e alara an un païsatge intermediari entre lo bòsc tropical e l'estèpa e an per origina principala lo clima. D'autras s'explican per la preséncia d'un jaç impermeable de pauca prigondor coma los Llanos de Veneçuèla). Fin finala d'autras savanas son eissidas de l'accion umana (antropicas).