Lilianae, Liliopsida, Monocotyledonae

Las monocotiledonèas son de plantas de flors (angiospèrmes),que las granas contenon pas generalament qu'una sola fuèlha embrionària o cotiledon. Constituisson un dels dos principals grops de las plantas de flors, ambe las dicotiledonèas que tenon dos cotiledons.

Pasmens, la recerca en filogenetica moleculara mostrèt que si las monocotiledonèas forman un grop o clad monofiletic (que compren totes los descendents d'un aujòl comun), es pas lo cas de las dicotiledonèas. Las monocotiledonèas son estat gaireben sempre reconegudas coma grop, mas amb différents rengs taxonomics e mai d'un noms diferents. La classificacion APG III de 2009 reconeis un clade apelat "monocotiledonèas" mas li atribuís pas de reng taxonomic.

Las monocotiledonèas comprenon aperaquí 60 000 espècias. La pus granda familha d'aquel grop (e de las plantas de flors dins son ensemble) per nombre d'espècias son las orquidèas (familha de las Orchidacées), amb mai de 20 000 espècias. Aperaquí la mitat de las espècias apertenon a las graminèas vertadièras (Poaceae), que son economicament la familha pus importanta de monocotiledonèas. En agricultura, la majoritat de la biomassa produita ven las monocotiledonèas. Se tracta non solament de las principalas cerealas (rís, blat, milh, etc.), mas tanben de las graminèas ferratgièras, de la cana de sucre e dels bambós. D'autres culturas monocotiledonèas importantas sul plan economic comprenon divèrses palmièrs (Arecaceae), bananas e plantatges (Musaceae), lo gingembre e sos parents, lo curcuma e lo cardamòme (Zingiberaceae), los espargues (Asparagaceae), l'ananàs (Bromeliaceae), la castanha d'aiga (Cyperaceae) e los porres, ceba e alh (Amaryllidaceae). Nombrosas plantas d'interior son d'epifitas monocotiledonèas. En mai, la màger part de las cabòças orticòlas, plantas cultivadas per sas flors, coma los liris, las cocudas, los iris, los amarillis, las canas, los jacints e las tulipas, son de monocotiledonèas.

Referéncias

modificar
  1. Tropicos, consultat lo 11 octobre 2017
  2. BioLib, consultat lo 11 octobre 2017