Festival de la Cançon d'Eurovision

Aqueste modèl es pertinent ? Clicatz per ne veire d'autres.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari o la sintaxi d'aqueste article son de verificar.

Vejatz l'edicion anteriora: Festival de la Cançon d'Eurovision 2018

Vejatz l'edicion actuala: Festival de la Cançon d'Eurovision 2019

Vejatz l'dicion seguenta: Festival de la Cançon d'Eurovision 2020

El Festival de la Cançon d'Eurovision es un concors musical televisiu, que debana annalament, dempuèi la siá creacion l'an 1956 e qu'es produsit per la Union Europèa de Ràdio e Television (EBU - UER), a travèrs de las entitats publicas de television que i agisson coma membres actius d'aquela organizacion. En lo festival i participan los païses d'Euròpa, Austràlia e Israèl. Lo 2018 debanèt a Lisboa al 12 de mai de 2018. A ganhat la Netta, d'Israèl.

Cada television escuelh un artista o grop que la represente amb una cançon, que li caldrà èsser interpretada en dirècte pendent lo concors per totes los canals de television que i participan. Un còp an agit totes los representants, se dona un periòde per'mor que los telespectadors vòten la siá accion preferida; dempuèi de l'an 2009 los païses emplegan tanben jurats que decidisson 50% de la votacion finala. Los vòts se recomptan dins cada país de forma independenta, e s'organizan en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 e 12 ponches, correspondents a dètz oras accions mai votadas dins cada país per l'ensems de lo sieu jurat e lo sieu televot.

Lo concors s'es celebrat ininterrompudament dempuèi 1956, de sòrta que pòrta ja mai de seissanta edicions (per aquò, en complir los 60 ans se convidèt a Australia a participar). En lo concors, i an participat de cantaires e de grops reconeguts nacionalment o internacionalament coma los grops ABBA, t.A.T.u e AWS e cantaires coma lo Arsenie Todiraș (del grop O-Zone), que participèt al bòrd de la Natalia Gordienco e lo Connect-R, la Lena e la Sirusho.

Reglaments del FestivalModificar

Cada entitat publica estatala que siá membre actiu de l'UER pòt i participar. L'unic requisit prealable e indispensable es que cada television en participant se comprometa a retransmètre en dirècte la semifinala ont participa e/o vòta, e la granda finala. Cada television interessada a participar envia la siá preinscripcion a l'UER pendent la tardor prealabla al Festival, amb l'opcion de la retirar abans del tèrme establit, que sòl se fixar pels environs de Nadal. Un còp passat aquel tèrme, l'UER fa publica la lista definitiva de participantas; quina retirada que siá après aquel ponch compòrta una multa per la television implicada, e pòt, quitament, significar lo veto a futuras participacions dempuèi tres a cinc ans, segon las circonstàncias.

La reglamentacion basica del Festival se pòt resumir a l'ora d'ara en:

  • Las cançons participantas lor cal aver una durada maximala de tres minutas.
  • En lo moment de l'accion, la cançon poirà èsser interpretada amb un maximal de sièis personas sul scenari.
  • Cap de persona que siá al scenari pendent l'accion pòt èsser mendre de setze ans. Se permet tanpauc la preséncia d'animals vius.
  • Las cançons pòdon pas conténer de messatges de tipe politic o comercial, ni que se considèren ofensius de cap de manièra.
  • La letra de las cançons pòdon èsser escrichas en quin idiòma que siá (dempuèi 1999), en i comprenent d'idiòmas imaginaris, mas en cap de cas s'accèptan cançons entièrament instrumentalas (sens letra).
  • La musica li cal èsser grauada prèviament (dempuèi l'an 1999; s'emplegava abans una orquèstra en dirècte).
  • Las voses, tant dels cantaires principals coma dels corus, lor cal èsser obligadament en dirècte.
  • Cal elaborar prèviament un videoclip per poder promòure la cançon pendent las setmanas prealablas al concors, als desparièrs mejans europèus (televisions, ràdios, internet, èca.)
  • Cada entitat es obligada a l'ora d'ara a consacrar una seccion a las siás paginas web oficiala als desparièrs aspèctes de la siá participacion, ont farà conéisser los detalhs de la siá candidatura.

Per assegurar que totes los requisits se compliscan, las cançons passan un contraròtle a la television publica e un de final e en ligant, de la man de la meteissa UER. Lo fach de ganhar lo Festival implica que la television triomfadora se cargarà d'organizar la seguenta edicion dins lo sieu país, malgrat que pòt i renonciar per motius economics. Aquel fach, compòrta un important impuls economic pel país; d'aicí que cada an se celèbre una autentica competicion entre païses, qu'es estat tradicionalament tildada de politizada.

Per edicióModificar

An Ganhant Interprèt Cançon
1956  Soïssa Lys Assia Refrain
1957  Païses Basses Corry Brokken Net Als Toen
1958   França André Claveau Dors Mon Amour
1959  Païses Basses Teddy Scholten Een Beetje
1960   França Jacqueline Boyer Tom Pillibi
1961  Luxemborg Jean-Claude Pascal Nous Les Amoureux
1962   França Isabelle Aubret Un Premier Amour
1963  Danemarc Grethe i Jørgen Ingmann Dansevise
1964   Itàlia Gigliola Cinquetti Non Ho L'età
1965  Luxemborg France Gall Poupée De Cire, Poupée De Son
1966  Àustria Udo Jürgens Merci Chérie
1967  Reialme Unit Sandie Shaw Puppet On A String
1968   Espanha Massiel La, la, la
1969   França Frida Boccara Un Jour, Un Enfant
 Païses Basses Lenny Kuhr De Troubadour
 Reialme Unit Lulu Boom Bang-a-bang
  Espanha Salomé Vivo Cantando
1970  Irlanda Dana All Kinds Of Everything
1971  Mónegue Séverine Un Banc, Un Arbre, Une Rue
1972  Luxemborg Vicky Leandros Après Toi
1973  Luxemborg Anne-Marie David Tu Te Reconnaîtras
1974   Suècia ABBA Waterloo
1975  Païses Basses Teach-In Ding-A-Dong
1976  Reialme Unit Brotherhood of Man Save Your Kisses For Me
1977   França Marie Myriam L'oiseau Et L'enfant
1978   Israèl Izhar Cohen and the Alphabeta Abanibi
1979   Israèl Milk and Honey Hallelujah
1980  Irlanda Johnny Logan What's Another Year
1981  Reialme Unit Bucks Fizz Making Your Mind Up
1982  Alemanha Nicole Ein Bißchen Frieden
1983  Luxemborg Corinne Hermès Si La Vie Est Cadeau
1984   Suècia Herrey's Diggi-loo Diggy-ley
1985  Norvègia Bobbysocks La Det Swinge
1986   Belgica Sandra Kim J'aime La Vie
1987  Irlanda Johnny Logan Hold Me Now
1988  Soïssa Céline Dion Ne Partez Pas Sans Moi
1989 Modèl:RSFI Riva Rock Me
1990   Itàlia Toto Cutugno Insieme: 1992
1991   Suècia Carola Häggkvist Fångad Av En Stormvind
1992  Irlanda Linda Martin Why Me
1993  Irlanda Niamh Kavanagh In Your Eyes
1994  Irlanda Paul Harrington and Charlie McGettigan Rock 'n' Roll Kids
1995  Norvègia Secret Garden Nocturne
1996  Irlanda Eimear Quinn The Voice
1997  Reialme Unit Katrina and The Waves Love Shine A Light
1998   Israèl Dana International Diva
1999   Suècia Charlotte Nilsson Take Me To Your Heaven
2000  Danemarc Olsen Brothers Fly On The Wings Of Love
2001  Estònia Tanel Padar, Dave Benton & 2XL Everybody
2002  Letònia Marie N I Wanna
2003  Turquia Sertab Erener Everyway That I Can
2004  Ucraïna Ruslana Wild Dances
2005  Grècia Élena Paparizu My Number One
2006  Finlàndia Lordi Hard Rock Hallelujah
2007  Serbia Marija Šerifović Molitva
2008  Russia Dima Bilan Believe
2009  Norvègia Alexander Rybak Fairytale
2010  Alemanha Lena Satellite
2011  Azerbaitjan Ell & Nikki Running scared
2012   Suècia Loreen Euphoria
2013  Danemarc Emmelie de Forest Only teardrops
2014  Àustria Conchita Wurst Rise Like a Phoenix
2015   Suècia Måns Zelmerlöw Heroes
2016  Ucraïna Jamala 1944
2017  Portugal Salvador Sobral Amar pelos dois
2018   Israèl Netta Toy
2019  Païses Basses Duncan Laurence Arcade
2020 Per confirmar Per confirmar Per confirmar

Vejatz tanbenModificar