Estats Pontificaus

estat format de las ancianas possessions del papa (756-1870)

Leis Estats Pontificaus o Estats Eclesiastics (Estats de la Glèisa èra l'anciana denominacion oficiala fins en 1815)[1] foguèron lei possessions sota l'autoritat temporala dau papa. Existiguèron de 752 a 1870 e èran situats en Occitània e en Itàlia. La partida occitana desapareguèt durant la Revolucion Francesa quand Avinhon e lo Comtat se revoutèron còntra lo papa e foguèron annexats per França. La partida italiana desapareguèt entre 1860 e 1870 durant lo procès d'unificacion d'Itàlia. Sa desaparicion foguèt oficialament acceptada en 1929 après la signatura deis acòrds de Latran.

Infotaula d'entitat administrativaEstats Pontificaus
Patrimonium Sancti Petri (la) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
ImneGrand Marcha Trionfala Modifica el valor a Wikidata (1857 Modifica el valor a Wikidata)
Entitatestat desaparegut Modifica el valor a Wikidata
Administracion
CapitalaRoma Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialaLatin Modifica el valor a Wikidata
ReligionCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Politica
Fòrma de govèrnmonarquia electiva e monarquia teocratica absoluda Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas41° 54′ 00″ N, 12° 29′ 15″ E
Superfícia41 407 km² Modifica el valor a Wikidata
Limitròf ambEmpèri Austriac
Sant Marin
Ducat de Modena e Reggio
Reiaume dei Doas Sicílias Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedaescut dels Estats Pontificals Modifica el valor a Wikidata
Istòria
AnteriorRepublica Romana, Republica de Cospaia, ducat de Spoleto, Províncias Italianas Unidas, Senhoriá de Forlì, Ducat de Roma, Comuna de Roma, Exarcat de Ravenna e Departament de Trasimène Modifica el valor a Wikidata
PosteriorVatican, Departament de Trasimène e Republica Romana Modifica el valor a Wikidata
Extension deis Estats Pontificaus vèrs 1700.

Nòtas e referéncias modificar

  1. Tosi, Mario. La società romana dalla feudalità al patriziato (1816-1853). Ed. di Storia e Letteratura, 1968, p. 7.