Paleoindians : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 16 :
Es arquològs cren qu'es paleoindians migraren hora de Beringia ([[Alaska]] de l'èst) enter hé 40.000 e 16.500 annades (3)(15)(16)(17). Es discussions son encara plan hortes e era soleta causa ena quau son d'acord es recercaires ei er origin d'aguesta migracion - Asia Central -. Totun, tanben i a de teories alternatiues que prepausen ua migracion des de Europa (19).
==
I a de
Atau i auia diuerses variacions regionals més toti heien es utís de peira era madeisha horma. Es sòns estils e progrés son plenaments identificables (22).
Aguestes bandes mobils damb enter 20 e 60 membres fromauen familhes (25)(26). Urosament, i auia plan de minjar pendent er ostiu. lacs e arrius eren plans de peish, audèths e mamifers acuatics. Nodes, baies e arraïtzs podien éster trapades en es bòsqui e paluts. Dempús tant de minjar auia d'éster gardat e e vestits hets pr'amor dera arribada der iuern. Pendent aguest, diuersi grops d'òmes se movien d'aciu aquiu tà caçar e trapar minjar fresc e pèths(27).
Es cambis climatics provocaren que plan de comunautats d'òmes e bèsties tanben cambiassen. Diuersi grops se mogueren entà naues honts de minjar (24). Petits grops caçauen e recolhien fruits pendent era prima e er ostiu e dempús es grops se heien encara més petits ena tardor e en iuern.
Es familhes se movien cada setmana e heien 360 Km en un an (29)(30). Eth minjar era plan bon e ric en proteines. Es vestits s'utilisauen tanben tà hér tendes damb pèths (31). Se cre que plan d'aguesti paleoindians caçaren megafauna aué escandida (24). I auien mamifers acuatics coma eth [[vibre]] gegant, eth [[bòu mescler]] e es [[mastodonts]]. Eth [[
Era cultura de Clovis apareishéc entorn ath 11.500 auans dera nosta era (33). No caçauen sonque megafauna (34). caçauen bèsties de terra, d'aiga e recolhien flora ben diuerssa (35).
| |||