Revolucion Francesa : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 42 :
La fin dau sègle XVIII foguèt caracterizada per una crisi economica grèva e persistenta dau reiaume de França de [[Loís XVI de França]] (1774-1792). Èra causada per l'estructura intèrna dau [[Regim Ancian]] e per lei despensas tròp per un estat que sei finanças èran regularament en deficit. Va pauc a pauc se transformar en crisi politica.
 
D'efèct, l'extension dau reiaume aviá entraïnat l'aparicion d'una juxtaposicion de províncias e de territòris tenent de lèis e de taus d'imposicion diferents. De mai, leis obligacions deis abitants èran tanben fòrça diferentas segon la classa sociala, lo mestier e lei privilègis individuaus o collectius. Per exemple, la [[noblesa]] èra pas regardada per lo pagament de l'impòst en cambi de sei servicis au profiech dau rèi per la defensa dau reiaume. L'origina d'aquelei privilègis èra la proteccion dei libertats còntra la poissança dau poder reiau. Pasmens, dins lei fachs, entraïnèron un blocatge de la societat e empachèron seis evolucions. Causèron egalament una dificultat fòrça importanta per l'activitat economica ambé la multiplicacion deis obstacles per la circulacion dei marchandisas (peatges entre províncias...) o dei personas (reglas estrictas per l'installacion de certanei comèrcis...).
 
D'autra part, lei finanças dau reiaume foguèron regularament en deficit entraïnant una aumentacion dei besonhs de l'estat e deis autoritats localas de la noblesa d'obtenir lo pagament de l'impòst. Ansin, la fin de la monarquia foguèt caracterizada per lo retorn de divèrsei privilègis ancians qu'èran plus demandats dempuei lòngtemps. Dins aquò, lei condicions climaticas marridas d'aqueu periòde causèron de recòltas feblas permetent pas de revenguts importants ai païsans. Aquò va causar una aumentacion de la pauretat dins certaneis endrechs e, subretot, l'aparicion d'inegalitats qu'èran la fònt d'un maucontentament quasi permanent còntra lo sistèma politic quand leis assais de refòrmas dei govèrn Turgot, Calonne e Necker foguèron rebutats per lei classas pus privilegiadas.