Version del 6 agost de 2012 a 10.25 Modificar Jiròni (discussion \| contribucions) 73 632 modifications Cap resum de modificació ← Cambiament precedent		Version del 6 agost de 2012 a 10.28 Modificar desfar Ricou31 (discussion \| contribucions) 15 763 modifications m →‎Nacion de la Luces e nacion romantica Diferéncia seguenta →
Linha 34 : Aquela concepcion de nacion es mai objectiva e se pòt transportar a quin que siá luòc del mond e quina que siá cultura, per que despend pas d'aquela. Es la concepcion legala e per aquò la mai espandida. Es lo tipe de nacion que fa referéncia a las constitucions e l'ensems de l'encastre juridic a nivèl internacional. En mai aquela concepcion, pòt s'aplicar a quin que siá luòc del mond per que sonque se cal un estat e un encastre juridic non autoritàri que los ciutadans aja reconegut la sobeiranetat. Çò que se pòt aplicar a l'encòp dins un Estat de la vièlha Euròpa que dins un Estat nascut de la descolonizacion qu'a pas de caracteristicas culturalas pròpias o comunas per tota la seuna ciutadanetat. Aquel concèpte de nacion representa l'esfòrç dels pensaires de las Luces per véncer las resisténcias de l'istòria e liberar l'individú dels determinismes del seu temps, sobretot de la religion, e afirmar la seuna autonomia.<ref>{{fr}}Zeev Sternhell, Les Anti-Lumières de tous les pays... Le Monde Diplomatique décembre 2010, pag 3</ref> La concepcion de nacion nascuda del [[Romantisme]] es la nacion culturala. La ~~desenvolupèt~~desvolopèt [[Johann Gottfried von Herder]], enemic dels franceses Rouseau e Voltaire e fondador del nacionalisme ideologic. Es la cultura, que siá religion, lenga o costumas, que dóna còrs a la nacion. E aquela cultura es fruch de l'Istòria, de biais que la nacion tanben n'es. Aquela idèa de nacion apareguèt dins lo mond germanic amb la idèa de ''volkgeist'' que seriá quicòm coma "esperit del pòble". Dins aquela concepcion la nacion es anteriòra a l'estat e independenta d'aquel. L'avantatge d'aquela concepcion es que la nacion es gaire artificiala, per que formada lo long de l'istòria, es quicòm mai que de limitas politicas, que subretot pels païses nascuts de la descolonizacion son fòrça artificials. Lo concèpte de nacion a de trachs identitàris e alara es quicòm mai pels seus membres. Dins aquela concepcion nacion e Estat an res de veire amb los problèmes politics importants entre las comunautats nacionalas e l'Estat. E mai, un autre problèma es qu'aquela concepcion torna incompatible amb la multiculturalitat e normalament amb la multietnicitat, de biais qu'es pas aplicable pels Estats de comunitats culturalas divèrsas, siá geograficament, per motius istòrics o per movements migratòris. L'assimilacion d'una cultura dominanta pels mai individús es necessària. Aquelas doas concepcions son pas incompatiblas e dins la practica conviuon dins qualques estats. De fach, las nacions tendon a voler reünir las caracteristicas de la nacion legala amb la nacion culturala. Es a dire, las nacions pluriculturalas que deurián èsser un simple ensems de ciutadans tendent a uniformizar culturalament los seus gents e las nacions culturalas tendent a voler se constituir coma un Estat, amb lo seu encastre legal pròpi e amb una sobeiranetat reconeguda.

Nacion : Diferéncia entre lei versions