Tramvai : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
[[Fichièr:Eléctrico em Lisboa.jpg|thumb|Tramvia de [[Lisbona]] tojorntotjorn en foncion]]
[[Fichièr:Tranvia Estambul.jpg|thumb|Tramvia d'[[IstanbolIstambol]], que fonciona encara com atraction turistica]]
 
Lo '''tramvia''' o '''Tram''' es un tipe [[tren]]s leugièrs de propulsion electrica que circulan pels airals urbans, quita dins la carrièras a vegadas sens separacion del reste de la via o alara de pichona nautor.
Linha 6 :
Dins los païses d'Euròpa Centrala e granda partida d'Euròpa de l'Èst foguèt e es un mejan de transpòrt fòrça utilizat.
 
S'utilisètutilizèt pendent una partida del [[sègle XX]] dins las granda vilas d'occitàniaOccitània coma [[Marselha]] ,[[Tolosa]] o [[Bordèu]], mas foguèron abandonats durant dins los ans 1960, e al començament del sègle XXI tornèron al vam e tornèron èsser introdusits dins aquelas meteissas vilas.
 
== Infrastructura ==
 
ADins la majoriamajoritat dedels casascases, los tramvias utilizan una via especiala amb un amenatjament del paviment per que a l'encòp circule [[automobila]]s e veituras del tram. D'autres còps existisson de vias separadas del transit automobil. Se pòt utilizar los mateisses ralhs que per las vias ferradas (mens largada e mens pesuc al mètre liniari), amb de travèrsas e balast. Las travèrsas pòdanpòdon èsser de beton, de fusta o metallicas.
 
L'energia elèctricaelectrica se pren per d'un cable conductor aerian, mejansal mejan d'un [[trolei]], que sovent es un [[pantograf]], encara que n'existisson que la prenon d'un tercer ralh.
[[Fichièr:combinobp.jpg|thumb|Tram ancian e modèrn a [[Budapèst]]]]
 
Linha 38 :
=== Lo tramvia de Bordèu ===
[[File:Frankreich 2007.10.25 112329 .jpg|thumb|right|200px|Tramvia a Bodèu sul pont de Pèira]]
La primièra linha de tramvia electric foguèt inaugurada en febrièr de 1900. Los tramvias dispareguèrondespareguèron de l’aglomeracion de Bordèus en 1958 e tornèt dins la vila en decembre 2003.
Lo malhum actual se compausa de:
* Linha A: es la mai longa de las 3 linhas va del nòrd a l'èst en traversant [[Garona]] sul pont de Pèira. Es longa 19,9 km e compòrta 41 estacions.
Linha 50 :
Lo 24 de novembre de 2007 foguèt inaugurada la linha T1 del novèl tramvia es longa 8,7 km e i a 21 estacions
 
Sus aquela linha, l'alimentacion en electricitat se fa mejanspel mejan d'una cable aerian de contactecontact levat pendent la traversada delsde las plaças Massena e Garibaldi. Las ramas baissan lor pantograf e basculan lor alimentacion sur de baterias. Aquò fa per pas installat de cables aerian sus las plaças istoricas.
 
=== Lo tramvia de Montpelhièr===
[[File:Tram de Montpellier 01.jpg|thumb|right|200px|Tramvia a Montpelhièr]]
Las duasdoas primièras linhas del tram electric datan 1897 e la l'autra de 1898 sul territòri de Montpelhièr e de [[Castèlnòu de Les]]. La plaça de la Comèdia es lo principal luòc del crosament dels las cinc linhas e tanben a la gara ferroviara e la plaça debans la glèisa de Sant Denis. Aquel servici de tramvia s'acabèt lo 31 de genièr de 1949.
 
Pendent los ans 1990, la municipalitat de [[Georges Frêche]] prepausèt de tornar crear un malhum de tres linhas de tramvia.
* Linha 1: es longa de 15,2 km, en servici dempuèi lo 30 de junh de 2000. Lo 24 de setembre de 2009, foguèt alongada cap a l'Èst per anar cap al centre commercial Odysseum.
* Linha 2: es en servici dempuèi lo 16 de decembre de 2006. Es longa de 19,8 km sus la comunas de [[Jacon]], [[Castèlnòu de Les]], [[Montpelhièr]] e [[Sant Joan de Vedats]].
* Linha 3: Las òbras comencèron lo 19 de març de 2009 deuriáne èsserse deurián acabadasacabar a la prima o l'estiu de 2012.
 
===Tramvia de Clarmont d'Auvèrnhe ===
[[File:Tram place de jaude 1.jpg|thumb|right|200px|Tramvia a Clarmont d'Auvèrnhe]]
En 1890 [[Clarmont d'Auvèrnhe|Clarmont]] foguèt equipada d'un tramvia electric. que fonccionèt fin a 1956, quand foguèt remplaçat per d'autobús.
Uèi lo tramvia de ClermontClarmont es sistèma ferroviari urban de tipe tramwai sus [[pneumatic]]s Translohr de propulsion electricelectrica, guidat per un ralh central. La linha es longa de 14,2 km e i a 31 estacions. Dempuèi sa mesa en servici en 2006, lo tram1 es integrat al malhum de transport en commun de la vila.
 
Uèi lo tramvia de Clermont es sistèma ferroviari urban de tipe tramwai sus [[pneumatic]]s Translohr de propulsion electric, guidat per un ralh central. La linha es longa de 14,2 km e i a 31 estacions. Dempuèi sa mesa en servici en 2006, lo tram1 es integrat al malhum de transport en commun de la vila.