Economia de Mexic
Mexic possedís una economia que çò ne cabís d'una mescla de modèrna e retardatària a l'encòp industria e agricultura, del tot al tot dominada pel sector privat.
| Economia de Mexic | |
|---|---|
| Moneda | Peso mexican |
| Organizacions comercialas | OMC, APEC, NAFTA, OCDE, G-3 e altres |
| Estadisticas[1] | |
| PIB | USD 1 163 miliards (2012) |
| Reng PIB | 12ena granda |
| Creissença del PIB | 4% (2012) |
| PIB per càpita | 15 300 (2012) |
| PIB per sector | agricultura 3,7%, industria 34,2%, comèrci e servicis 62,1% (2012) |
| Inflacion | 3,6%(2012) |
| IDH | cap d'informacions |
| Populacion jol lindal de pauretat | 51,3% (2010) |
| Fòrça de trabalh | 50,7 milions (2012) |
| Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 13,7%, industria 23,4%, comèrci e servicis 62,9% (2005) |
| Caumatge | 5% (2005) |
| Partenaris comercials[1] | |
| Expòrts | US$370,9 miliards (2012) |
| Sòcis principals | Estats Units 78% (2011) |
| Impòrts | US$ 379,4 miliards (2012) |
| Sòcis principals | Estats Units 49,7%, Republica Populara de China 14,9%, Japon 4,7% (2011) |
| Finanças publicas[1] | |
| Deute extèrne | 125,7 miliards (2012) |
| Revenguts | USD cap d'informacions |
| Despensas | 308,2 miliards (2012) |
D'unas politicas administrativas recentas an espandida cèrta concurréncia dins los domenis dels pòrts de mar, camins de fèrre, telecomunicacions, produccion d'electricitat, distribucion de gas natural e aeropòrts. Lo revengut per capita es de quatre parts una d'aquel dels Estats Units d'America. La reparticion dels beneficis demòra fòrça inegala.
Lo comèrci amb los Estats Units e Canadà a triplat dempuèi la mesa en plaça de la NAFTA (o Acòrd de Liure Escambi de l'America del Nòrd) en 1994.
Mexic a 12 acòrds de liure escambi amb mai de 40 païses incluses Guatemala, Honduras, El Salvador, l'airal de liure escambi europèu e Japon. Mai de 90% del comèrci de Mexic se realiza en acòrds de liure escambi.
Nòtas e referéncias
modificar- ↑ CIA. «The World Factbook». Accessat lo 10 d'abril de 2013