Mexic possedís una economia que çò ne cabís d'una mescla de modèrna e retardatària a l'encòp industria e agricultura, del tot al tot dominada pel sector privat.

Economia de Mexic
MonedaPeso mexican
Organizacions comercialasOMC, APEC, NAFTA, OCDE, G-3 e altres
Estadisticas[1]
PIBUSD 1 163 miliards (2012)
Reng PIB12ena granda
Creissença del PIB4% (2012)
PIB per càpita15 300 (2012)
PIB per sectoragricultura 3,7%, industria 34,2%, comèrci e servicis 62,1% (2012)
Inflacion3,6%(2012)
IDHcap d'informacions
Populacion jol lindal de pauretat51,3% (2010)
Fòrça de trabalh50,7 milions (2012)
Fòrça de trabalh per ocupacionagricultura 13,7%, industria 23,4%, comèrci e servicis 62,9% (2005)
Caumatge5% (2005)
Partenaris comercials[1]
ExpòrtsUS$370,9 miliards (2012)
Sòcis principalsEstats Units 78% (2011)
ImpòrtsUS$ 379,4 miliards (2012)
Sòcis principalsEstats Units 49,7%, Republica Populara de China 14,9%, Japon 4,7% (2011)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne125,7 miliards (2012)
RevengutsUSD cap d'informacions
Despensas308,2 miliards (2012)

D'unas politicas administrativas recentas an espandida cèrta concurréncia dins los domenis dels pòrts de mar, camins de fèrre, telecomunicacions, produccion d'electricitat, distribucion de gas natural e aeropòrts. Lo revengut per capita es de quatre parts una d'aquel dels Estats Units d'America. La reparticion dels beneficis demòra fòrça inegala.

Lo comèrci amb los Estats Units e Canadà a triplat dempuèi la mesa en plaça de la NAFTA (o Acòrd de Liure Escambi de l'America del Nòrd) en 1994.

Mexic a 12 acòrds de liure escambi amb mai de 40 païses incluses Guatemala, Honduras, El Salvador, l'airal de liure escambi europèu e Japon. Mai de 90% del comèrci de Mexic se realiza en acòrds de liure escambi.

Nòtas e referéncias modificar

  1. CIA. . The World Factbook. Accessat lo 10 d'abril de 2013