La Corona d'Aragon (en aragonés: Corona d'Aragón, en catalan Corona d'Aragó) foguèt un ensemble de territòris qu'èran jos la jurisdiccion del rei d'Aragon entre 1164 e 1715. Aqueste ensemble territorial èra format inicialament pel reialme d'Aragon e lo comtat de Barcelona. Sa naissença foguèt lo fruch de l'union dinastica del maridatge entre lo comte Ramon Berenguièr IV de Barcelona e la reina Peironela d'Aragon en 1137, que donèron en eiretatge sos territòris e títols al seu filh e successor comun, Anfós lo Cast, primièr rei d'Aragon e comte de Barcelona (1164). L'estructuracion politica de l'ensemble territorial transcendèt l'union dinastica iniciala e s'organizèt coma una federacion d'estats medievals, respectant las singularitats de cada territòri e i desvolopant d'estructuras politicas equivalentas e similaras entre elas: Corts, Generalitats e Constitucions. Menavan una politica exteriora comuna e la diversitat dels estats convergissiá en la figura unitària dels sobeirans de l'Ostal d'Aragon.[1]

Corona d'Aragon
1164–1715
Modifica el valor a Wikidata
StatusMonarquia compausada
CapitalaSaragossa  · Montson  · Barcelona
LengasAragonés
Catalan
Italian
Latin
GovèrnFeudalisme
Actualament part deEspanha
França
Itàlia
Armas de la corona d'Aragon
Expansion de la Corona d'Aragon en 1385

Vejatz tanben

modificar

Referéncias

modificar
  1. Ferran Soldevila: Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII, pàg. 161 «L'Ostal de Barcelona foguèt designat, e mai pels quites catalans, amb lo nom d'Ostal d'Aragon»