Coca-Cola

(Redirigit dempuèi Coca Cola)

Coca-Cola (popularament coneguda en anglés com Coke) es una fòça populara bevenda carbonatada producha per The Coca-Cola Company. Se vend en magazins, restaurants e distributors automatics dins mai de 200 païses.

Coca-Cola
Coca-Cola
Coca-Cola
Tipe Gasosa
Societat The Coca-Cola Company
País d'origina Bandièra dels Estats Units Estats Units
Region d'origina Atlanta
Creacion 8 de març de 1886
Color Caramel E-150d
Variantas Diet Coke

Diet Coke Caffeine-Free

Caffeine-Free Coca-Cola

Coca-Cola Zero Sugar

Coca-Cola Cherry

Coca-Cola Vanilla

Coca-Cola Citra

Coca-Cola Lime

Coca-Cola Mango

Gra alcoolic 0%
Site web coca-cola.com
Valors nutricionalas mejanas per 100 g
Valor energetica 37 kcal / 154,88 kJ
Proteïnas 0,07 g
Glucids
- dont sucras
9,56 g

8,97 g

Lipids
- dont saturats
0,02 g

0 g

Aquela bevenda se nomenèt Coca-Cola perque, a l'origina, l'estimulant que s'i mesclava èran de fuèlhas de còca; e èra aromatizada amb notz de cola.

Es una de las marca comerciala mai coneguda e espandida, presenat dins mai de 200 païses, e es la bevenda fabricada mai venduda per totes aqueles païses, levat tres. Jos una formula, qu'inventèt lo farmacian John Pemberton, venguèt una medecina brevetada, e foguèt aquerida aprèp per l'emprenor Asa Griggs Candler, las tacticas de mercatica faguèron venir de la bevenda una de las mas consomidas del sègle XX.

La companhiá produís un concentrat de Coca-Cola, que aprèp ven a diversas emtrepresas d'embotelhament licenciadas, que mesclan lo concentrat amb d'aiga filtrada e edulcorants per vendre e distribuir la bevenda en bòstias, botelhas e botelhons als comercis de destalh.

Existís de variantas de Coca-Cola, fabricadas per la meteissa entrepresa, coma Coca-Cola Light, o Coca-Cola sens cafeïna, Coca-Cola Vainilla, Coca-Cola Zero, e mai.

Lo principal concurent es Pepsi.

Istòria

modificar
 
Publicitat de Coca-cola al començament del Sègle XX.
 
1941, Montreal, Canadà.

Coca-Cola foguèt creat en 1885 per John Pemberton dins la farmacia Jacobs de la vola d'Atlanta, Georgia. Amb una mescla de fuèlhas de còca e de noses de cola volèt crear un remèdi, que comencèt a èsser comercializada coma medecina que sosta lo mal del cap e arrèsta las nausèas, aprèp foguèt venduda dins la farmacia coma un remèdi calmant la set, a 5 cents lo gòt. Frank Robinson li donèt lo nom de Coca-Cola, e amb sa calligrafia dessenhèt lo lògo actual de la marca. La bevenda venguèt celèbra e en 1886 son creator la poguèt vendre per totes los Estats Units d'America. En 1887, l'òme d'afars Asa Griggs Candler comprèt Coca-Cola a Pemberton per 2 300 dollars, profèitant, amb Frank Robinson, de la malautiá de Pemberton per comprar de fòrça. Donèt, amb una granda campanha mediatica lo vam a la bevenda.

Produccion

modificar

La formula es un secret comercial, gardat dins una banca d'Atlanta.

Gost e ingredients

modificar

Lo principal gost de cola ven de la mèscla de sucre e d'òlis d'irange, citron e vanilha. D'autres ingredients cambian lo gost leugièrament. Dins calques païses, coma los Estats Units d'America e Argentina, Coca-Cola es sucrada amb de siròp de milh nomenat tecnicament fructosa. En Mexic e Euròpa, Coca-Cola seguís utilizar de sucre. Pamens la legislacion del Mexic pendent lo mandat de l'expresident conservador Vicent Fox, permetèt l'usatge de fructosa dins la bevendas coma Coca-cola, per que mens cara, mas aquò provoquèt de protestacions en tot Mexic pasmens s'evitèt pas que la legislacion mexicana faguesse marcha enrè.

D'en primièr la cocaïna èra un compausent fins a que al començament del sègle XX se retirèt de la formula per se sometre a las leis de prohibicion la venta e l'usatge de la cocaïna.[1] La pagina web de la companhiá declara que «Coca-Cola conten pas de cocaïna o una autra substància perjudiciabla, e la cocaïna jamai foguèt un ingredient de Coca-Cola». Es perque fòrça gents penson que lo nom de la marca deriva de la cocaïna alara que vertadièrament lo nom se referís als principals ingredients de la formula d'origina.

Una autra polèmica sus la substància de la Coca-cola es la cafeïna. Lo contengut de cafeïna de Coca-Cola èra objècte de diverses proceses dins los an 1920. Un botelhon de 235 ml conten 23 mg de cafeïna, alara que 235 ml de cafè comun, non descafeïnat, ne contenon entre 61 e 164 mg.

Recèpta

modificar

Ingredients per 4,5 litres:

Sucre: 2,4 kg.
Caramèl: 37 g. (Colorant E-d 150) (Es çò que dona la color escura de Coca-Cola)
Cafeïna: 3,1 g.
Acid fosforic: 11 g. (Acidulant E-338, que dona la sensacion de fresc).
Fuèlhas de còca: 1,1 g.
Noses de Cola: 0,37 g. (Las noses de Cola contenon de cafeïna)
Alcòl a 20%: 22 g. (Dissolvent)
Chuc de citron: 30 g.
Glicerina: 19 g. (Conservator)
Extrach de vanilha: 1,5 g.


Sèt esséncias:
Esséncia d'irange: 0,47 g.
Esséncia de citron: 0,88 g.
Esséncia de notz de muscada: 0,07 g
Esséncia de càssia (canèla de China): 0,20 g (La Càssia es un arbre originari d'Índia amb de caracteristicas medicinalas)
Esséncia de coriandra: 0,01 g.
Esséncia de neroli: 0,01 g. (S'obten per la destillacion al vapor de las flors del bigaradièr) Esséncia de citron verd: 0,27 g.

Alcòl a 95%: 04-09 g. Aiga carbonatada

1) Preparacion del siròp amb los ingredients basics: Dissòlvre lo sucre dins una quantitat sufisenta d'aiga, apondre lo caramèl, la cafeïna e l'acid fosforic. A part, macerar las fuèlhas de coca descocainizadas e las noses de Cola dins l'alcòl a 20%; aprèp filtracion apondre lo liquid al siròp precedent. S'obten atal un siròp que se resèrva.

2) Preparacion 7X (Las sèt esséncias): Mesclar las esséncias dins l'alcòl a 95% e apondre 2,7 g d'aiga. Daissar repausar 24 oras a 15 º C perque se separe l'estat troble. Recuelhir la partida clara del liquid e apondre lo siròp de la primièra etapa.

3) Preparacion del siròp final: Un còp apondut lo siròp la preparacion 7X, apondre d'aiga sufisenta per obtenir 4,5 litres de siròp.

4) Preparacion del Coca-cola: Mesclar 28,35 g del siròp final obtengut, amb d'aiga carbonatada per preparar 184 g, aumentant atal 6,5 còps lo volum. Aprèp apondre lo chuc de citron, la glicerina e l'extrach de vanilha.

Se faguèt divèrsas acusacions lo long de son istòria per èsser nociva, per exemple, en 1954 la legislacion francesa arribèt un breu temps a l'enebir.

Coca-Cola Zero que se vend al Mexic conten un ingredient que los Estats Units d'America e l'Union Europèa conten pas: lo Ciclamat de Sodi. Als Estats Units d'America se'n enibiguèt perque d'estudis mòstran que provòca càncer.

Obesitat e diabètas

modificar

Una de las principalas preocupacions dels consomators es l'efècte que produís lo sucre que conten (diabèta sacarina e obesitat). Aqueles problèmes poirián se resòlvre simplament en respectant la quantitat maximala de consomacion recomanada pels productes. Tamben se crida l'atencion sus l'usatge de qualques edulcorants (E150), per exemple l'usatge del ciclamat de potassi qu'es enebit als Estats Units d'America.

Corrosion

modificar

Perque Coca-Cola conten d'acid fosforic, es corrosiu per qualques materials, aquò implica pas qu'aja lo meteisse efèccte pel còs uman que l'ingerís. Diferentas fonts situan lo pH de Coca-Cola entre 2 e 4 (coma lo chuc de citron), çò que provòca pas de problèmas gastrics. Tambien, es acusada de dametjat las dents. E mai, quand l'acid fosforic arriba dins lo sang, es neutralizat pel còs mercé a de sals que contenon de minerals coma lo calci, magnesi, sodi e fèrre. Aquò poiriá produire uns desmineralizacion; e tanben, amb lo sucre, rend dificul l'absorcion de fèrre.

L'entrepresa

modificar
Article detalhat: The Coca-Cola Company.
 
World of Coca-Cola, Las Vegas, EUA

Los burèus centrals de la companhiá, The Coca-Cola Company, fundada en 1886, es tròban a Atlanta, als Estats Units d'America.

Consomacion

modificar

America e Euròpa

modificar

Es en America que se consomís mai de Coca-Cola. Lo recòrd mondial (2007) es lo Mexic amb 135,8 litres per capita annal, seguit pels Estats Units d'America amb 96 litres per capita annal e en tresen Espanha amb 95,4 litres.

Coca-Cola dintrèt en fòrça en 1954.

Vejatz tanben

modificar

Referéncias

modificar
  1. (en)Enno Freye e J. V. Levy [1], ed:Springer, 2009

Ligams extèrnes

modificar

Suls autres projèctes Wikimèdia :