Chacal es lo nom vernacular designant mai d'una espècias de pichona o mejana talha de la familha des canids. Coma lo lop e le can, aparten al genre Canis.

Se trapan en Africa e en Asia.Pòdon a vegadas se jònher a un pichon grop, mas caçan mai sovent sols. De natura oportunista, se noirison sobretot de caronhas e de fruches e caçan de pichonas presas: pichons mamifèrs, insèctes, granhòtas, cernalha e aucèls.

Etimologia modificar

Lo tèrme chacal derivariá del sanscrit सृगलः (sṛgāláḥ) que significa « lo bramaire » via lo persan شغال (šaḡāl) e lo turc çakal. Totas las lengas europèas an lor nom vernacular formada dempuèi aquela mereissa racina, quitament se le tèrme latin es thos, tèrme benlèu de la civilizacion cartaginesa.

Comunicacion modificar

La comunicacion orala es fòrça importanta per totes los chacals. La gama de las cridas es un pauc diferenta segon las espècias. Los chacals de chabrac e daurats an un registre mai espandit e plan sovent mai parlaires. Per se reconéisser, los chacals de chabraca glapisson alara que los chacals daurats braman. Aqueles darrièrs fan coma de niflament quand apròcha un dangièr. Las doas espècias fan de longs brams perçants tot en corrent, mesclat de jaupaments fòrça corts, que servisson a reünir l'ardada abans la caça.

Lo chacal raiat es mai silenciós. D’una votz bassa, emet de glapissaments o des jaupaments.

La crida del chacal de Simien es agut e repetat.

Espècas modificar

 
Reparcion geografica

Mitologia modificar

Lo dieu de la mòrt e de l'embaumament de la mitologia egipciana, Anubis, èra representat coma un òme amb una tèsta de chacal. Es lometeis pel dieu Opoaut. Es tanben lo veïcul de la Divessa indoa Kali, divessa del Temps e de la Mòrt.

Lo chacal a dins las fablas indianas e africanas lo meties ròtle que lo rainal dins las fablas europèas.

Vejatz tanben modificar

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Ligam extèrne modificar

(fr)Dossièr consacrat al chacal

Nòtas modificar