La bournonita es un minerau gris ò negre. D'una duretat de 2,5 a 3 e d'una densitat compresa entre 5,8 e 5,86, es compausada de sulfoantimoniur de plomb e de coire (PbCuSbS3) que forma de cristaus prismatics, trapòts, estriats e de còps maclats en forma de crotz. Pasmens, lei cristaus son rars e lo minerau se presenta generalament sota la forma d'agregats granulars. Son esclat es metallic. La bournonita es solubla dins l'acid nitric en laissant dins la solucion de residüs de sofre, d'antimòni e de plomb. Es pas fluorescenta e sa temperatura de fusion es bassa.

Bournonita (Sent Laurenç del Minièr, Occitània).

Geologicament, se forma dins lei venas idrotermalas de temperatura mejana. Es sovent associada amb la galena, la tetraedrita, la calcopirita, la pirita, la blenda e lo qüars. Lei jaciments pus coneguts se tròban en Alemanha, en Bolívia, en Mexic e ais Estats Units. En Occitània, de jaciments son estats identificats a Sent Laurenç del Minièr[1], a Lieusola[2] e a Briude. La bournonita es utilizada coma minerau segondari per la produccion d'antimòni, de plomb e de coire.

Liames intèrnes

modificar

Bibliografia

modificar

Nòtas e referéncias

modificar
  1. (en) A. Charef e S. M. F Sheppard, The Malines Cambrian carbonate-shale-hosted Pb-Zn deposit, France, 1988.
  2. (fr) Roland Pierrot, Paul Picot, Jean Féraud e Jean Vernet, Inventaire minéralogique de la France n°4 - Alpes Maritimes, Éditions du BRGM, 1974.