Bernat de La Barta
Bernat de La Barta[1][2] (fl. 1229), grafiat en occitan ancian Bernart de la Barta, Bernarnz Delabarta, o Benart de la Barda, foguèt un trobador occitan del sègle XIII originari de La Barta, luòc que la localizacion es desconeguda. Se'n conservan quatre composicions.
Nom | (pro) Bernart de la Barta |
---|---|
Biografia | |
Floruit | decenni de 1220 |
Donadas personalas | |
Grop etnic | occitans |
Activitat | |
Profession | Trobador e compositor |
Movement | Literatura medievala e musica medievala |
Vida
modificarS'a pas cap de vida ni de documents d'archiu que nos informen sus aquel trobador. Se li cal supausar qu'èra originari d'un luòc nomenat La Barta, mas aquel tipe de toponim es abondiu a Occitània e tanpauc pas permet identificar melhor lo trobador.
De las quatre pèças que se son conservats, doas son de pèças dialogades amb autres trobadors mas tanpauc pas son utils per establir l'identitat de Bernat.
L'interpretacion de del sirventés de Bernart coma una ataca contra lo tractat de Meus es estada prepausada pel primièr còp en 1885 per Camille Chabaneau e acceptada puèi per Alfred Jeanroy. Bernart se'n pren definitivament a Loís IX e a la Glèisa Catolica, prenent egalament la defensa de Raimon VII, qu'estima injustament tractat. La crosada menada al nom de la patz èra per "una patz dels clèrgues e dels franceses". Segon Bernat, una patz impausada per la fòrça als vencuts es injusta e Raimon, coma bon vassal, merita un just tractament.
Bernart coneis egalament lo trobador Guilhèm Pèire de Casals, amb que compausa un de sos tensos.
Òbras
modificar- (25,1a = 58,1)[3] Bernart de la Barta, ⋅l chausit (partiment amb un Arnaut)
- (58,2 =227,7) Bernart de la Bart' ancse'm platz (partiment amb Guilhèm Pèire de Casals)
- (58,3) Eu non cugei a trestot mon viven (ms. Dc) / Ja no degra mais a tot [mon] viven (ms. F) (sirventés, conservat fragmentàriament)
- (58,4) Foilla ni flors, ni chautz temps ni freidura (sirventés)
Nòtas e referéncias
modificar- (ca) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en catalan intitolat « Bernart de la Barta ».
- (en) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en anglés intitolat « Bernart de la Barta ».
- ↑ Pèire Pessamessa (2014). Lou tron de l'èr e la premsa marselhesa dau sègle XIX. DOI https://doi.org/10.4000/lengas.608.
- ↑ Mistral, Frederic (1878–1886). Lou Tresor dóu Felibrige (TDF). Rafèla d'Arle: Cultura Provençala e Meridionala.
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
Bibliografia
modificar- Christian Anatole, Le troubadour Bernat de la Barta, in: Annales du Midi : revue archéologique, historique et philologique de la France méridionale (1989), Vol. 101, Num. 187, pag. 225-233
- Chambers, Frank M. "Three Troubadour Poems with Historical Overtones." Speculum, 54:1 (Jan., 1979), pag. 42–54.
- Jeanroy, Alfred. La poésie lyrique des troubadours. Toulouse: Privat, 1934.
- Ricketts, Peter. "Foilla ni flors, ni chautz temps ni freidura de Bernart de la Barta: édition critique et traduction", in: La France latine, 142 (2006), pag. 141–5
Repertoris
modificar- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Bernart de la Barta és el número PC 58]