L'avar es una lenga caucasenca del nòrd-èst parlada en Russia, en Azerbaitjan e en Turquia.

Infotaula de lengaAvar
Авар мацI — магIарул мацI Modifica el valor a Wikidata
Locutors306 000
Classificacion lingüisticaAvar
Estatut oficial
Oficial deDaguestan
Estatut de conservacion
Menaçat

CRCritically endangered (En dangièr critic)
SESeverely endangered (En dangièr sevèr)
DEDevinitely endangered (En dangièr definitiu)
VUVulnerable (Vulnerable)
Segur

NENot Endangered (Non en dangièr)
ICHEL Red Book: Vulnerable

Classada coma lenga vulnerabla (VU) per l'Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond

Còdis lingüistics
ISO 639-1av Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2ava Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3ava Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueava Modifica el valor a Wikidata
Glottologavar1256 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1069 Modifica el valor a Wikidata
IETFav Modifica el valor a Wikidata

Localisacion modificar

L'avar es parlat dins la Republica de Daguestan, dins lo Caucàs rus. D'autres avars vivon en Azerbaitjan[1]. La lenga es tamben parlada en Turquia, ont vivon benlèu 10 000 avars[2], descendents d'exiliats arribats al XIX sègle, après la conquista russa del Caucàs.

Classificacion e dialèctes modificar

L'avar es classificat dins la familha de las lengas caucasencas del nòrd-èst, ont forma lo grop avaroandi amb l'akhvakh, l'andi, lo bagwalal, lo botlikh, lo chamalal, lo godoberi, lo karata e lo tindi.

Los dialèctes avars son partejats en dos grops. Los dialèctes del nòrd son lo salatau, lo khonzakh e l'avar de l'èst. Los dialèctes del sud son lo gid, lo batlukh, l'antsokh, lo zakatal, lo karakh, l'andalal, lo kakhib e lo kossor[2]. La lenga literària es basada sus los dialèctes del nòrd.

Referéncias modificar

  1. Alekseyev 1999, p. 203-204.
  2. 2,0 et 2,1 Alekseyev 1999, p. 204.

Fonts modificar

  • (ru) M. E. Alekseyev, 1999, Avarskiy iazyk, dins G. Klimov (ed.) Iazyki Mira - Kavkazskie iazyki, p. 203-216, Moscòu, Akademia.
  • (de) Georgij A. Klimov, 1994, Einführung in die kaukasische Sprachwissenschaft (traduch del rus per Jost Gippert), Hamborg, Helmut Buske Verlag.