L'Asilhan es un fàcies cultural de l'Epipaleolitic definit inicialament per Édouard Piette en 1889 a partir de las industrias descobèrtas dins la cauna del Mas d'Asilh dins lo País de Fois e lo departament d'Arièja, ont de jaces contenent de nombroses còdols pintats e d'arpons plats s'intercalan entre los nivèls del Magdalenian e del Neolitic.

Aqueles elements son associats a de lamèlas d'esquina corba conegudas coma ponchas asilhanas.

L'Asilhan es generalment associat al restabliment climatic que succedís a la darrièra glaciacion. Lo rangièr cedís la plaça al cèrvi, que ven lo ferum favorit. Las banas de cèrvi son utilizadas per realizar los arpons plans, sovent rudimentaris e perforats d'un entalh alongat a la basa.