Acheulean

L'Acheulean es una cultura del Paleolitic Inferior que deu lo nom al site de Saint-Acheul, pròp d'Amians. Es present en Africa, Orient Mejan, Asia e Euròpa. Las ustensilhas pus caracteristicas son las bifàcias, las capoladoiras e d'autres polièdres.

• L'Acheulean Ancian sembla derivar de l'Abbevillean e se desvolopa pendent lo periòde interglaciari de Mindel-Riss (300 000-200 000 abC), de durada longa e clima caud. Las bifàcias s'afinan e sorgissen las ellipticas mai que mai planas. Se desvolopan las aisinas de produccion de fuòc.

Bifàcia de Senta Gabèla. (nautor: 27 cm)

• L'Acheulean Mejan se desvolopa pendent la màger part de la glaciacion de Riss (200 000-110 000 abC). Los vestigis de fuòc, que èra alavetz fòrça de besonh, s'i multiplican. I a una varietat granda de bifàcias planas, lanceoladas, amigdaloïdas e d'espleches de produccion de fuòc (de gratadors, de puntas, d'aisinas denticuladas, de perforadors...).

• L'Acheulean Superior comença a la fin de la Glaciacion de Riss (benlèu vèrs 140 000 abC), se contunha pendent lo periòde interglaciari de Riss-Würm (110 000-90 000 abC) e s'acaba dins lo primièr periòde würmian (a partir de 90 000 abC). Las bifàcias se perfeccionan (lanceoladas de punta finament retocada e d'arestas lateralas rectilinèas, amigdaloïdas, cordifòrmas...).

En Euròpa, los sites pus representatius son las terrassas de Somme, Terra Amata e la Cauna del Lazaret a Niça, la Cauna de l'Aragó a Talteüll, Torre in Pietra a Fiumicino, Pinedo a Toledo, El Castillo a Puente Viesgo e Atapuerca.