Wudi (武帝) (156 AbC - 29 de març de 87 AbC), del seu nom personal Liu Che (劉徹), es lo seten emperaire de la dinastia Han, del 9 de març de 141 AbC fins a la seuna mòrt. Es considerat, amb los emperaires Taizong (dinastia Tang) e Kangxi (dinastia Qing) coma l’un dels mai grands emperaires de l’istòria de China.

Wudi de Han
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Retrach de Wudi
Retrach de Wudi
Retrach de Wudi
Biografia
Naissença 156 AbC
N. a
Decès 29 de març de 87 AbC
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País: Empèri Chinés
Epòca: Antiquitat
Règne: 9 de març de 141 AbC - 29 de març de 87 AbC
Dinastia: Han
Davancièr: Jingdi
Successor: Zhaodi

Grand conquerent, rebutét fòrça lunh los barbars fóra la frontèras, mas en agotant los cófres de l’Estat e subretaxar la populacion que de rics revusèro en mai de pagar.

Lo seu nom li ven de de wu (« guerrièr ») e de di (« emperaire »).

Politica militara

modificar

Coma cap militar, l’emperaire Wudi menèt China al seu expendiment territorial maximal:

  • en 111, annexèt e divisèt en comandariás lo reialme de Nanyue, que compren lo sud de la China e lo nòrd del Vietnam d'ara;
  • al nórd, rebutét amb succès las espedicions namadas dels Xiongnu sul nòrd de China.
  • al nórd-èst, annexèt en 108 AbC lo principat de Luolang, al nòrd de la Corèa d'ara;
  • a l’oèst, rebutèt las frontièras de l’empèri fins al bacin del Tarim, al Quirguizstan d'ara.

Diplomacia

modificar
 
Lo viatge cap a l’oèst de Zhang Qian, Caunas de Mogao, entre 618 e 712.

En 139 AbC, envièt lo seu emissèri Zhang Qian negociar una alliança amb los Yuezhi de l’Ozbequistan d'ara. Aquela espedicion provquèt d’autras missions cap a l’Asia Centrala.

Aquelas ambassadas aurián començat afar d'escambis e que l’emperairi auriá recebut d'estatuas boddicas d’Asia centrala, coma aquò es pintat dins las caunas de Mogao.

Reformas

modificar

L’emperaire Wudi es a l’origina de diferentas mesuras destinadas a renforçar lo poder centralizat a Chang'an, la seuna capitala, situada dins la província de Shaanxi. En 134, Wudi instituiguèt lo recrutament dels foncionaris per examèns. Tornèt amb los tèxtes classics enebits dels temps de Qin Shi Huangdi, lo fondator de la dinastia Qing.

Wudi adoptèt los principis del confucianisme coma filosofia d’Estat e fondèt una escòla destinada a ensenhar lo confucianisme als futurs administrators de l’empèri.

Aquelas reformas aguèron un efècte durable tot lo long de l’existéncia de la Chine imperiala e exercèron una influència considerabla sus las civilizacions a l'entorn.

Lo règne de Wudi durèt 54 ans, un recòrd que foguèt batut sonque per l'emperaire Kangxi, mai de 1800 ans mai tard.

Vejatz tanben

modificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Wudi de Han.




Bibliografia

modificar
  • (fr) Michèle Pirazzoli-t'Serstevens, en linha, Bibliografia sus l’emperaire Wudi sul site del Centre departamental de documentacion pedagogic dels Nauts de Sèina.
  • (fr) Édouard Chavannes, 1895, Lo reialme de l'emperaire Ó, dins l'introduccion de la traduccion de las Memòrias istoricas de Sima Qian.


Precedit per
Jingdi
Wudi de
Han
Seguit per
Zhaodi