Wolòf

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en Senegal, Gàmbia, mauritània
Regions Africa
Parlat per 5 000 000 personas
Familha lingüistica lengas nigèrocongolesas
 atlantic-còngo
  lengas atlanticas
   wolòf
Estatut oficial
ISO 639-3 wol (en)
Airal tradicional de la lenga wolòf

Lo wolòf (en wolòf: wolof (làkk)) es una lenga atlantica de la familha de lengas nigèrocongolesas, parenta del serèr e del fola. Es l'idiòma nadiu del pòble wolòf, e mai se son origina ven del pòble lebó. Es tanben la lenga segonda e veïculara d'una part importanta de la populacion de Senegal. Se parla tanben en Gàmbia e dins lo sud de Mauritània. Comptava a l'entorn de 10 milions de parlaires que aperaquí 4,2 milions n'èran de locutors nadius en 2006.

Lo wolòf ten divèrses dialèctes e la varietat urbana parlada dins la capitala se sarra d'un sabir en integrar mantun element manlevat a las lengas dominantas que son lo francés e l'arab. Existís tanben una varietat ibrida d'aquesta lenga en Gàmbia qu'es sonada pidgin wolof.

EscrituraModificar

Lo wolòf s'escriu majoritàriament uèi amb un alfabet latin modificat per de signes diacritics. Aquesta nòrma ortografica foguèt oficializada en 1971 e la lenga es regulada pel Centre de Linguistique Appliquée de Dakar. A mai se lo wolòf foguèt tradicionalament una lenga orala, s'utilizèt tanben los caractèrs arabis per elaborar de tèxtes, mai que mai per la poesia islamica. Aquesta grafia, sonada wolofal, es encara emplegada uèi dins aquesta foncion religiosa.

Letras de l'alfabet wolòf
A B C D E Ë F G I J K L M N Ñ Ŋ O P Q R S T U W X Y
a b c d e ë f g i j k l m n ñ ŋ o p q r s t u w x y
 
Confrontacion dels dos alfabets emplegats, l'arab e lo latin















FonologiaModificar

VocalismeModificar

Lo vocalisme del wolòf es pro classic e se sembla al de l'occitan, manca que ten una vocala barrada [o] (notada ó) e una vocala centrala [ə] (notada ë).

  anteriora centrala posteriora
barrada i (i)   u (u)
mièg-barrada e (é)   o (ó)
mejana   ə (ë)  
mièg-dobèrta ɛ (e)   ɔ (o)
dobèrta   a (a)  

La diferéncia màger amb la lenga d'òc e mai las lengas romanicas, es que lo wolòf ten de vocalas longas notadas amb l'apondon de la meteissa vocala (sens accent se la primièra n'a un): -aa- [aː], -ée- [eː], -ee- [ɛː], -óo- [oː], -oo- [ɔː] e -uu- [uː].

La grafia à, qu'indica la vocala longa [aː], es generalament plaçada davant una geminada per evitar un doblament excessiu de letras.