Vocala obèrta anteriora non arredondida
La vocala obèrta anteriora non arredondida es una vocala emplagada per mantunas lengas parladas. L'Alfabet Fonetic Internacional li atribuís lo simbòl ⟨a⟩. Pasmens, s'i a de besonh de diferenciar los dos sòns, la vocala obèrta centrala non arredondida se pòt representar per [ä]. Las lengas qu'emplegan l'alfabet latin representan generalament aqueste sòn amb una "a".
a | |
a̟ | |
æ̞ | |
Numèro AFI | 304 |
---|---|
Codificacion | |
Entitat (decimala) | a |
Unicode (hex) | U+025B |
X-SAMPA | a or a_+ or {_o |
Braille | |
Son | |
Caracteristicas modificar
- Son gra d'obertura es obèrt, es a dire que la lenga es plaçada tan luònh dau paladar coma possible
- Son punt d'articulacion es anterior, es a dire que la lenga es plaçada tan luònh en avant de la boca
- Son caractèr redondetat non es arredondit, çò que significa que las labras son pas arredondidas.
En occitan modificar
L'occitan possedís aquel son representat per la letra a, coma ''mar", pasmens en posicion finala atòna se pronóncia [α] (mas tanplan [ə], [a], [u]). Segon los dialèctes, se fa siá [a] (anteriora) siá [ä] (centrala).
En auvernhat e lemosin la a atòna non finala se pronóncia [ɒ] (levat "as" finala o avant una vocala). Dins mantuns dialèctes "au" atòna fa [ɔw]. La [a] se pòt escriure d'autres biais dins cèrts dialèctes dins un drigrama.
Ocurréncias modificar
- Alemand ratte ['ʀätə] « rat »
- Espanhòl : rata [ˈrätä] « rat »
- Francés : la [la] « la »
- Igbò : ákụ́ [ákú̙] « clòsc »
- Italian : padre [ˈpadre] « paire »
- Japonés : 蚊 [kä] « moissal »
- Neerlandés : zaal [zäːl] « sala »
- Romanés : cal [käl] « caval »
- Suedés : bank [baŋk], « banca »
- Occitan (vivaroaupenc): chavau [tʃaˈvaw]