Ulex parviflorus
Tija florida
Règne | Plantae |
---|---|
Clade | Angiospermes |
Clade | Dicotylédones vraies |
Clade | Rosidées |
Clade | Fabidées |
Òrdre | Fabales |
Familha | Fabaceae |
Sosfamilha | Papilionoideae |
Tribú | Genisteae |
Genre | Ulex |
L'argelat, argelàs, argèla, alacha?, barbet?, bruga, bruga fissuda?, dèse?, espilla, espina florida, espingòla, espinòla, (a)gadèus, garrossa, jauga, pincal, toja, tojaga o tolza? (Ulex parviflorus) es un arbust mediterranèu, fòrça espinós, e amb una abondosa florida ivernala o primaverala de flors jaunas.
Es un arbust de fins a 1,5 o 2 mètres de nautor, amb espinas lenhosas (brancas modificadas) ramificadas mas non pas gaire e de mens d'un millimètre de diamètre que forman un angle dobèrt amb la tija. Brancas e espinas son d'una color verda intensa, mentre que las fuèlhas son escarsas e pichonas (4-5 mm, linears).
La flor papilionàcia apareis amb granda abondància sus las espinas, solitària o en faisses. Es pichona (7-8 mm), amb calici e coròlla jaunas. Florís tot l'ivèrn, emai sovent comença a la tardor e s'alonga fins a la prima.
Es fòrça comuna en bartasses de totas las contradas mediterranèas d'Occitania, en las zònas litoralas del Lengadòc e de la Provença. Mai al sud, s'estend per la Catalonha, lo País Valencian e las islas Pitiüses.