Ulex europaeus
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Toja

Classificacion
Règne Plantae
Sosrègne Tracheobionta
Division Magnoliophyta
Classa Magnoliopsida
Sosclassa Rosidae
Òrdre Fabales
Familha Fabaceae
Familha Faboideae
Genre Ulex

Nom binominal

Ulex europaeus
L., 1753

Estatut de conservacion UICN

( LC )
LC  : Preocupacion menora

Sinonims

  • Ulex armoricanus Mabille
  • Ulex compositus Moench
  • Ulex europaea L.
  • Ulex floridus Salisb.
  • Ulex hibernicus G.Don
  • Ulex major Thore
  • Ulex opistholepis Webb
  • Ulex strictus J.Mackay
  • Ulex vernalis Thore

La toja, (var. ajauc, jalatja, gavarra) (Ulex europaeus) es una espècia d'arbust de fuèlha persistenta de la familha de las fabacèas. Espècia espinosa fòrça competitiva, forma a l'estat natural de bartasses impenetrables. Es una planta originària de las regions maritimas d'Euròpa occidentala que foguèt introducha dins totas las regions temperadas del mond per formar de baranhas.

Descripcion

modificar
 
Argelat europèu florit

Es un arbust semblable a l'argelàs pr'aquò mai robust. Creis fins a 2–3 m de naut. Las tijas joves son verdas, amb los brots e fuèlhas modificadas en espinas verdas, d'aperaquí 3 cm de long. Las fuèlhas dels individús joves son trifoliadas. Las flors son jaunas de 1–2 cm de longor, florís pendent tot l'an, mas principalament de febrièr a junh. Lo fruch es una dòlça de 2 cm de long e conten 2-3 alavetz vidables pendent unes 30 ans.

Landas e bruguièras en terrens siliçoses. Rebrota lèu lèu après los incendis de bòsc, pòt arribar als 30 ans.[1] Es considerada coma una espècia invasiva dins qualques païses ont foguèt introduita coma en Nòva Zelanda, e a l'oèst dels Estats Units[2] e al Sri Lanka.[1]

S'utiliza dins qualques zònas per alimentar los cavals e autres tropèls.[3] La lectina extracha de las siás granas servís alavetz coma metòde per identificar la substància-h (H-substance) qu'es absenta del sistèma antigèn hh dels globuls roges umans. Es una planta que fixa l'azòt dins lo sòl.[1]

Referéncias

modificar
  1. 1,0 1,1 et 1,2 Lalith Gunasekera, Invasive Plants: A guide to the identification of the most invasive plants of Sri Lanka, Colombo 2009, p. 88–89.
  2. «Weeds of National Significance».
  3. Aiton, William (1811). General View of The Agriculture of the County of Ayr; observations on the means of its improvement; drawn up for the consideration of the Board of Agriculture, and Internal Improvements, with Beautiful Engravings. Glasgow. p. 441

Ligams extèrnes

modificar