Transpòrt a Nòva York

L'infrastructura dels transpòrts de la vila de Nòva York es l'una de las mai complèxas dels Estats Units, totas aglomeracions confondudas. En la matèria, la megapòli deten en efièch de recòrds : dempuèi lo mètro lo mai espandit al mond pel quilometratge de las vias, fins al pont pendolant lo mai long d'America del Nòrd, en passant per son emblematic malhum de taxis jaunes, sos 112 000 ciclistas quotidians, lo tot primièr tunèl a ventilacion de l'istòria dels transpòrts ferroviaris e sos novèls terminals d'aeropòrt dins los quals an estat investits mantun miliards de dolars, Nòva York es una vila de la desmesura e de l'excelléncia en çò que concernís los transpòrts. Mai que tota autra vila nòrd-americana, Nòva York a totjorn jogat un ròtle pionièr dins aqueste domeni, coma en testimonia per exemple l'adopcion del teleferic que permet de religar Roosevelt Island a Manhattan en mens de cinc minutas. En mai dels desfís ligats a la talha e la diversitat de son infrastructura, lo sistèma de transpòrt de la vila deu en permanéncia far fàcia als desfís engendrats per las incontournables questions d'encombrament de las rotas, de fisabilitat e de budgèt que se pausan de manièra recurrenta.

Nòva York se distinguís de las autras vilas dels Estats Units pel taus d'utilizacion dels transpòrts publics per sos abitants. Alara que 90 % dels estatsunidencs van al trabalh en veitura, los transpòrts publics constituïsson lo mejan de transpòrt lo mai utilizat pels nòvayorkés. Segon los resultats del recensament efectuat en 2000 als Etats Units, la populacion dels fogals nòvayorkés es, dins lo paisatge urban del país, la sola a pas aténher 50 % de proprietaris de veitura, aquesta proporcion tombant encara mai a Manhattan, ont l'òm atenh pas lo sulhet dels 25 %, mentre que lo taus de veitura privada es de 92 % a l'escalon nacional. Als Estats Units, environ un tèrç dels usatgièrs dels transpòrts en comun, e dos tèrçes dels usatgièrs dels transpòrts en comun, vivon dins l'aglomeracion de Nòva York[1].

La fòrta utilizacion dels transpòrts publics pels nòvayorkés, atal que la plaça que la vila de Nòva York acòrda als pedons en fa l'una de las vilas dels Estats Units las mai econòmes en matèria de consomacion d'energia. La consomacion d'esséncia de la vila de Nòva York es actualament al meteis nivèl que dins las annadas 1920[2]. L'eficacitat del sistèma de transpòrt es tala que, malgrat l'extrèma densitat de populacion de la vila e son aglomeracion, que fa de Nòva York l'una de las vilas las mai pobladas del mond, lo temps d'espèra mejan dins los transpòrts en òra d’afluéncia es inferior a aquel de plan de vilas de talha de mai pichona importància, coma San Francisco. Aquesta competitivitat se traduch per de reduccions de còsts e de consomacion de carburants, a las qualas s'apondon de reduccions de còsts degudas a una melhora gestion de la man d'òbra e de la productivitat. Çaquelà, las principalas evolucions de l'infrastructura dels transpòrts publics datan de las annadas 1970. Lo repòrt dels trabalhs de renovacion e d'entreten dels equipaments existents a menaçat la fisabilitat dels trens e dels mètros.

Nòtas e referéncias modificar

  • (fr) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en francés intitolat « Transport à New York ».
  1. (en) The MTA Network, Metropolitan Transportation Authority, genièr de 2004.
  2. (en) Amy Zimmer, A guide for perplexed would-be eco-friends, Metro, 17 de genièr de 2006.

Vejatz tanben modificar

Sus d'autres projècte de Wikimedia:
 
Commons
Commons (Galariá)
 
Commons
Commons (Categoria)  Modèl:Commonscat/categories

Articles ligats modificar

Ligams extèrnes modificar