Trabalh reproductiu

Lo trabalh reproductiu o trabalh de la reproduccion se fa referéncia tant al trabalh necessari per la reproduccion umana menadas a tèrme per las femnas al cors de l'istòria (la embaràs, la part o la lactància) coma l'ensems d'atencions e suenhs necessaris per la mantenença de la vida e la subrevivença umana: alimentacion, suenhs fisics e sanitaris, l'educacion, las relacions socialas, supòrt afectiu e psicologic o la mantenença dels espacis e bens domestics.[3][4][5][6]

Quatre generacions. La reproduccion umana e la reproduccion sociala es estat garantida per la femna. Malgrat aiçò, lo trabalh de reproduccion -la reproduccion e l'atencion e los suenhs per la subrevivença - es pas reconeguts ni pagat. Lo trabalh de la femna es estat istoricament expropriat a la situar en una posicion sociala inferiora e de submissió, en la convertint dins una simpla fabrica de man d'òbra. La revolucion reproductiva dels darrièrs decènnis -diminucion de l'esfòrç reproductiu al reduirse lo nombre d'enfants- càmbia lo papièr tradicional de la femna.[1][2]

Se nomena trabalh reproductiu per o diferenciar del trabalh productiu dirigit a generar de bens e de servicis. Davant lo trabalh productiu, salariat e reconegut socialament en las societats industrializadas, lo trabalh de reproduccion se reconeis pas ni economica ni socialament.[7][8] Los cambiaments socials en l'esfèra productiva e reproductiva fòrça a repensar la tradicionala e desigual distribucion de las cargas entre las femnas e los òmes, aital coma la reconeissença sociala e economica del trabalh reproductiu.[9]

Veire tanben

modificar

Referéncias

modificar