L'anarcofeminisme o feminisme libertari, que combina feminisme e anarquisme, considèra la dominacion dels òmes sus las femnas coma una de las primièras manifestacions de la ierarquia dins las nòstras societats. Lo combat contra lo patriarcat es donc pels anarcofministas partida de la lucha de las classas e de la lucha contra l'Estat, coma o formulèt Susan Brown : « Perque l'anarquisme es una filosofia politica oposada a tota relacion de poder, es intrinsecament feminista. »[1].

L'anarcofeminisme pòt pareisser jos forma individuala, coma als Estats Units d'America, alara qu'en Euròpa es mai sovent practicat de biais collectiu[2].

Istòria modificar

 
Cobèrta del jornal vèrs 1895.
 
Virginia Bolten (1870-1960).
 
L’Idée libre d'abril de 1926.

Editat en Argentina de 1896 à 1897 (nòu numeros), La Voz de la Mujer (La Votz de la Femna) es la primièra publicacion anarcofeminista del mond[3]. En epigrafa: « Ni dios, ni patron, ni marido » (« Ni dieu, ni patron, ni marit »). La figura màger n'es Virginia Bolten, feminista revolucionària e comunista libertària. Es pas lo primièr jornal feminin en America latina, mas es lo primièr jornal feminista e revolucionari eissit de la classa obrièra[4].

L'anarcofminisme s'inspira d'escrivanas de la fin del sègle XIX coma Emma Goldman, Lucy Parsons e Voltairine de Cleyre.

L'ideologia es pel primièr còp realizada, en 1936-1939, pendent la revolucion sociala espanhòla de 1936, per l'organisacion feminina libertària[5] Mujeres Libres (Femnas Liuras).

Los anarcofeministas critican de teoricians anarquistas tradicionals, coma Pierre-Joseph Proudhon o Mikhaïl Bakunin, per aver minorat lo problèma del patriarcat, vengut una simpla consequéncia del capitalisme, o per l'aver sostengut. Proudhon, per exemple, considerava la familha coma una societat al plen, ont las femnas avián la responsabilitat de complir lo ròtle tradicional. Daniel Guérin (comunista libertari e fondator, amb entre autras Christine Delphy e Françoise d'Eaubonne, del Front omosexual d'accion revolucionari) ne fa una critica acèrba dins son texte Proudhon, un rebutat sexual[6].

Aquela subordinacion de la lucha feminista a aquela de las clas­sas caracteriza fòrça mouvements revolu­cionaris e militants. Pendent las decenniás 1960 e 1970, fòrça feministas los daisssèron a causa d'aquò per formar de pichons collectius autonòmas o se ligar amb las organizacions feministas fòrça mens contestatàrias de l’òrdre social mas non mixtas.

Los ans 1960 e 1970 modificar

Las feministas libertàrias americanas, las « anarcofeministas » çò se dison, provòcan de grands debats al subjècte del poder alara que lo movement feminista es en plan vam dins los ans 1960 e 1970. Critican las feministas liberalas e sociodemocratas (o socialistas), que defendon l’accession de las femnas al poder e qu'inscrivon lor action dins un movement dirigit per un elèit: « Ni un Estat dels trabalhadors ni un sistèma matriarcal acabarà amb l’opression per totes e totas. L’objectiu, donc, es pas de "prene lo poder", coma los socialistas exòrtan d'o far, mas plan d’abolir lo poder. »[7]

Ans 2000 modificar

L'anarcofeminisme contunha jos de formas novèla coma lo collectiu bolivien Mujeres Creando, lo collectiu Ainsi Squattent-Elles ! al Quebèc o l'esquat espanhòl Eskalera Karakola.

Tèmas modificar

Un dels aspèctes màgers de l'anarcofeminisme es son oposicion a las concepcions tradicionalas de la familha, de l'educacion e del ròtle dels sèxes[8], oposicion realizada per exemple dins sa critica de l'institucion du maridatge[8]. De Cleyre afirma que lo maridatge frena l'evolucion individuala[9], alara que Goldman escriu: « Lo maridatge es d'en primièr un arantjament economic [...] la femna lo paga de son nom, de sa vida privada, de son estima de se e quitament de sa vida.[8] » L'anarcofeminisme defend donc una familha e d'estructuras educativas non ierarquicas, coma las Escòlas modèrnas, basadas sus las idèas de Francisco Ferrer[10].

A l'ora d'ara, l'anarcofeminisme a una fòrta influéncia sue l'ecofeminisme : « Los ecofeministas devon remarcar que levat los anarcofeministas, pas cap de movement feminista se preoccupèt de la division natura/cultura. »[11] Las amassadas anarcofeministas modèrnas mai importantas son Mujeres Creando en Bolívia, Radical Cheerleaders als EUA, et la conferéncia annadièra La Rivolta! a Boston.

L'anarcoprimitivisme es un autre biais d'anarquisme qu'implica una ideologia feminista. Inspiradas de las òbras d'antropologistas coma Jared Diamond[12] e Eleanor Leacock, que descrivon dins de societats passadas una relacion egalitària entre òmes e femnas, los anarcoprimitivistas sostenon que l'agricultura faguèt naícer en mai de la distinccion de las classas lo patriarcat e lo sexisme[13].

Premsa modificar

 
Graffiti, Paris, 2012.

Segon l'istoriana Marianne Enckell[14], aquel corrent s'exprimiguèt mejans los jornals:

  • La Voz de la Mujer, (Buenos Aires, 1896-1897) de Virginia Bolten ;
  • L’Exploitée (Lausanne, 1907-1908) de Margarethe Faas-Hardegger ;
  • Tian Yi Bao (Justícia naturala, Toquio, en chinés, 1907) de He Zhen e de son companh;
  • The Woman Rebel (Nòva York, 1914) de Margaret Sanger ;
  • Seiko (Bas-Blau, Japon, vèrs 1920) de Noe Ito ;
  • Mujeres Libres, (Femnas Liuras, Espanha 1936-1939).

Retrachs modificar

Emma Goldman modificar

 
Emma Goldman vèrs 1911.

Infirmièra de formacion, Emma Goldman (1869-1940) s'engatjèt tota sa vida en favor de la contracepcion, de l’amor liure, del drech a la liura maternitat, de l’omosexualitat o de l’egalitat economica entre òmes e femnas[15].

Quitament s'es ostila la feminisme de las sufragetas e al seus objectius al subjècte de drech de vòte de las femnas, combatèt apacionadament per la libertat de las femnas, e es fins ara reconeguda coma l'inspiratritz de l'anarcofeminisme, que s'opausa al patriarcat essent una dominacion de combatre tot coma l'Estat o lo capitalisme[16].

Es una davancièra de l'educacion de las femnas a la contracepcion, que definís coma una « estapa de la lucha sociala ». Coma fòrça feministas de l'epòca, vei l'avortament coma una consequéncia tragica de la misèra sociala e la contracepcion coma una alternatia emancipatritz. Es tanben una feverosa militanta de l'amor liure e una oposanta radicale al maridatge.

En 1896, dins L’anarquisme e la question sexuala, tracta de la question de la prostitucion atal: « Totas las unions artificialas que ne sont pas consacradas per l’amor tòcan la prostitucion, que sián sanccionadas o non per la Glèisa e la societat. De tals unions pòdon aver sonqu’una influéncia degradanta a l'encòp sus la morala e la santat de la societat »[17].

Jutja las primièras feministas borgesas bridadas per las fòrças socialas del puritanisme e del capitalisme. Escriu: « Çò que nos cal, es nos desengatjar de las vilhas tradicions, dels abituds desuètas, puèi anar en d'avant. Lo movement feminista complièt sonque lo primièr cap alà. Cal esperar que prendrà pro de fòrça per ne far un de mai. Lo drech de vòte, a las capacitats civicas egalas pòdon constituir de bonas revendicacions, mas l’emancipacion vertadièra començarà pas a l’urna nimai la barra. Comença dins l’arma de la femna. [...] par sa regeneracion interiora [...] lo drech mai vital es aquel d’amar e d'èsser amada. Se l’emancipacion feminina parciala deu se transformar en una emancipacion complèta e vertadièra de la femna, es a condition qu’apanhe amb la nocion ridicula qu’èsser amada, èsser amanta e maire, es sinonime d’èsser esclava o subordonada. Cal que se desfaga de l’absurda nocion del dualisme dels sèxes, autrament dich que l’òme e la femna representon dos monds antagonistas. »[18]

En 1897, escriu: « Cridi l'independéncia de la femna, son drech a ganhar sa vida; de viure d'esparela; d'amar qui vòl e tant de personas que vòl. Cridi la libertat per ambedos sèxes, libertat d'accion, libertat d'amar e libertat de far nàisser »[19]. A un jornalista que li demanda « Pòt una persona n'amar mai d'una autra al meteis temps ? », Respond: « Vesi pas perque non - se trapan las meteissa qualitats qu’aman dins mai d'una personas. Que poiriá los empachar d’amar las meteissas causas dins totas ? [...] Se daissam d’amar l’òme o la femna e que trobam qualqu’un d’autre, coma l’ai dich abans, ne parlam e cambiam tranquillament nòstre biais de vida. Los afars privats de la familha an pas besonh d’èsser expausadas dins los tribunals e venon pas publics. Pas degun pòt contrarotlar los sentiments, es perque deuriá pas i aver de gelosiá. »[20]

Dins son ensag sus l'escòla modèrna, tanben tractèt de las questions de l'educacion sexuala. S'auça contra lo fach que « Los educators coneisson tanben de resultats sinistres e demoniacs de l'ignorança en matèria sexuala. Pasmens, an pas pro de compreneson nimai d'umanitat per tencar las barrièras que lo puritanisme bastuguèt a l'entorn del sèxe. Se pendent l'enfança aprendriam als òmes e las femnas una bèla camaraderiá, aquò neutralizariá la condicion ipersexualizada dels uns e dels autres e ajudariá l'emancipacion de las femnas plan mai que totas las leis sus lor estatut e lor drech de vòte »[21].

Madeleine Vernet modificar

 
Madeleine Vernet.

Al meteis epòca, en França, Madeleine Vernet (1878-1949) pausa las meteissa questions: « Quand defendètz amb tant d’ardor los drechs politics de la femna, es que vesètz per aquela la liberacion de son esclavatge sexual, me permeti de vos pausar una question: « Quand la femna será elector e eligible, serà resolgut lo problèma de la prostitucion? » E compreni plan, de segur, la prostitucion jos totas sas formas. [...] En carta o sens carta, somesas o insomesas, conegudas o desconegudas, fòrça son las femnas que devon, per viure, aver recors a la prostitucion. Dempuèi la mondena que de retorn de fortuna faguèron descaser dins lo miègmond, fins l’obrièra que subís las exigéncia d’un patron o d’un contramèstre per aparar l’emplec qu'assegura lo pan als pichons; depuèi la joventa rica que se vend al maridatge per rescatar una fauta fins a la paura gojata qu'aquela meteissa deca menarà al riu (per emplegar la l'expression comuna), fòrça, plan fòrça son las formas de prostitucion. »[22]

Nelly Roussel modificar

 
Nelly Roussel en 1911.

E Nelly Roussel (1878-1922) escriu: « Pas degun es mai que ièu - benlèu o sabètz - partisan de l’union liura. Mas « union liura » es pas malaurosament sinonime d'« union illegala ». L’union vertadierament liura - basada sonque sus l’amor e n’avent pas mai d’autre rason d’èsser que el, - l’union ideala que sonham e que trabalham de totas nòstra fòrça de far un jorn realizable, aquela quita union existís pas, pòt pas existir ara per la femna, - o al mens per gaireben totas las femnas. Car, o sabètz tan coma ièu, i a gaire de mestièr ont pòsca, quitament quant lo trabalh es mai acarnit, subvenir completament al seus besonhs e aqueles dels seus enfants. E çò que fa son esclavatge, son benlèu mens las cadenas legalas, l’injuriós article del Còdi li prescrivant l’obesisença, que la necessitat ont se trapa, nòu còp sus detz, de recorrir a un òme que l’ajuda a viure e que sovent abusa de sa situacion per l’umiliar e la far serviciala. Maridatge regular, union illegitima, o « galanteriá »... al fons, es totjorn la meteissa causa per la femna, totjorn la meteissa situacion, tan perilhosa qu’umilianta: liurar son còs a l’òme en cambi du pan quotidian. Se l’amor ripar dins lo fogal, es per escasença e per excepcion. E alara, es per aquò que ne volèm pas pus ! »[23]

Mujeres Libres modificar

 
Mujeres Libres, 1938.

En abril 1936, Lucia Sanchez Saornil, Mercedes Comaposada e Amparo Poch y Gascón fondan Mujeres Libres (Femnas Liuras), la primièra organizacion feminista autonòma proletariana en Espanha. Sa tòca es d'acabar amb lo « triple esclavatge de las femnas: l’ignorança, lo capital e los òmes ». Se unas de las fondatriças exerça de professions liberalas, la granda majoritat dels seus membres (près de 20 000 en julhet de 1937) son eissidas de las classas obrièras. Las femnas de Mujeres Libres tòcan a l'encòp de passar los obstacles de l’ignorança e de l’inexperiéncia que las empachan de participar coma egalas a la lucha per une societat melhora, e a combatre la dominacion dels òmes quitament al sen del movement libertari[24].

L'organizacion lucha sus dos fronts: per la liberacion de las femnas e per la revolucion sociala. Dins l'Espanha revolucionària dels ans 1936-1937, las Mujeres Libres s'opausan al sexisme de lors camaradas militants e volon s'emancipar de l'estatut marginal que lor es reservat al sen d'un movement libertari que pretend abolir la dominacion e la ierarquia. Per ela, l'emancipacion de las femnas es inseparable de l'emancipacion sociala. Se pels anarquistas, los mejans realizats dins la lucha revolucionària inspiran la societat futura, afirmisson que l'egalitat de las femnas seguirà pas automaticament la revolucion sociala se se reliza pas en practica sul còp. Mujeres Libres prepara las femnas e de ròtles de menairas dins lo movement anarquista, organizan d'ecòlas, de grops de paraula reservats a las femnas, tot aquò per que las femnas pòsca aquerir l'estima de se e la fisança dins lors capacitats.

Mujeres Libres publica un jornal eponime ont es abordat l'education sexuala, definit segon los tèrmes de l'epòca, coma « la coneissença del foncionament fisiologic de nòstre organisme, mai especialament l'aspècte eugenic e sexologic ». A Barcelona, l'associacion es a l'origina de la creacion de la Casa de la dona treballadora e de la campanha en favor de la reinsercion de las prostituidas dins los Liberatorios de prostitucion. La prostitucion es fermament combatuda. La tòca es pas de l'amenatjar mas de l'eradicar, fasent las femnas economicament independentas e realizant una prigonda revolucion sociala e morala. Mai se desòlan de veire fòrça de lors camaradas òmes frequentar los ostals de passa[25].

Amparo Poch y Gascón modificar

 
Amparo Poch y Gascón

Amparo Poch y Gascón, doctòra en medecina e propagandista de la libertat sexuala es una de las tres fondatriças de las Mujeres Libres. Dins La Vida sexual de la femna (1932), incita les femnas a s'espandir per l'amor liure e la practica de la bisexualitat. Es responsable, en 1936, dels Liberatorios de prostitución, ostals destinats a las prostituidas, ont pòdon recebre de sonhs de santat, de psicoterapia e una formacion professionala per lor permetre d'aquerir una independéncia economica per de mojans socialament acceptables. En decembre de 1937, es reponsable d'un luòc d'escambi e d'educacion per las femnas nomenat Casal de la Dona Treballadora[26].

Lucía Sánchez Saornil modificar

 
Lucía Sánchez Saornil.

Lucía Sánchez Saornil es una de las tres fondatriças de las Mujeres Libres. Es obertament lesbienna[27]. Dempuèi joventa, escriu de poesia e es associada al movement literari dels ultraïstas. Ja en 1919, publiquèt dins fòrça jornals coma Los Quijotes, Tableros, Plural, Manantial e La Gaceta Literaria. Mercé son pseudonime masculin, pòt explorar de tematicas lesbienas[28] a una epòca ont l'omosexualitat es criminalizada, subjècta a la censura e a la repression. Prigondament decebuda pels prejutjats chauvinistas dels republicans, se liga amb doas camaradas, Mercedes Comaposada e Amparo Poch y Gascón per formar Mujeres Libres en abril de 1936. Rebuta lo vejaire, dominant pels anarquistas, que l'egalitat dels sèxes vendrà naturalament d'una societat sens classas.

Epòca contemporanèa modificar

En 2008, lo Secretariat Antipatriarcat de l'organizacion Alternativa libertària precisa: « Coma feministas, libertàrias e anticapitalistas, revendicam una revolucion sexuala que confondan pas liberalisme e amor liure. Donc pòt pas i aver de vertadièra revolucion sexuala sens tornar suls apòrts economics d’expleitacion. Aquela revolucion supausa tanben tornar sus totas las formas de ierarquia per que sián possibles de relacions entre individús liberats dels rapòrts de dominacion. Fin finala, supausa una educacion libertària a una sexualitat que permeta d’acceptar una pluralitat de formas de relacions amorosas e sexualas desliuradas del machisme. »[29]

Notas e referéncia modificar

  1. Susan Brown, The Politics of Individualism: Liberalism, Liberal Feminism and Anarchism, Montreal, Black Rose Books, 1993, p.208.
  2. Judy Greenway, Feminism: Anarchist
  3. Libcom, No God, no boss, no husband : The world’s first anarcha-feminist group, texte intégral en anglais, Ni dieu, ni maître, ni mari : La Voz de la Mujer - Argentine 1896-97, texte intégral en français, 3 janvier 2012.
  4. Joël Delhom, La voix solitaire de la femme anarchiste argentine à la fin du XIXe siècle, colloque international Les représentations des relations amoureuses et des sexualités dans les Amériques, HCTI, Université de Bretagne-Sud, avril 2011, texte intégral.
  5. Mary Nash, Femmes Libres : Espagne, 1936-1939, La pensée sauvage, 1977, lire en ligne.
  6. Daniel Guérin, Proudhon, un refoulé sexuel, in Essai sur la révolution sexuelle après Reich et Kinsey, Paris, Belfond, 1963, texte intégral.
  7. Louise Boivin, Les anarcha-féministes, in Relations, Actualité de l’anarchisme, n°682, février 2003, texte intégral.
  8. 8,0 8,1 et 8,2 Emma Goldman, Marriage and Love
  9. Voltairine de Cleyre, They Who Marry Do Ill (1907)
  10. Paul Avrich, The Modern School Movement: Anarchism and Education in the United States
  11. Nacy Tuana & Rosemarie Tong, Feminism and Philosophy, Westview Press (1995)
  12. Jared Diamond, The Worst Mistake In The History Of The Human Race
  13. John Zerzan, Patriarchy, Civilization, and the Origins of Gender
  14. Marianne Enckell, Y en a pas une sur cent, Réfractions, n°24, printemps 2010, texte intégral.
  15. Vanina, Libération sexuelle et émancipation sociale, Courant alternatif, n°5, 2000, texte intégral.
  16. Marshall, p. 409.
  17. Emma Goldman, L’anarchisme et la question sexuelle, The Alarm, 27 septembre 1896, texte intégral.
  18. Emma Goldmann, « La tragédie de l’émancipation féminine », revue Agone, n°28, 2003, lire en ligne.
  19. Quoted in Wexler, Intimate, p. 94.
  20. Emma Goldman, L’anarchie apporte à la femme plus qu’à n’importe qui d’autre, elle lui apporte tout ce qu’elle n’a pas : la liberté et l’égalité, interview publiée dans le Sunday Magazine Post Dispatch de Saint Louis, 24 octobre 1897, en français, en anglais.
  21. [1]Emma Goldman.
  22. Madeleine Vernet, Une question à Mme Madeleine Pelletier, Le Libertaire, 28 juillet 1908, texte intégral.
  23. Nelly Roussel, Féminisme, Le Libertaire, 13 février 1904, texte intégral.
  24. Martha A. Ackelsberg, « Séparées et égales » ?
  25. Jean-Paul Salles, Mujeres Libres, des femmes libertaires en lutte.
  26. L'Éphéméride anarchiste : Amparo Poch y Gascon.
  27. Helena Andrés Granel, Mujeres Libres (1936-1939) : Una lectura feminista, Seminario Interdisciplinar de Estudios de la Mujer, Universidad de Zaragoza, 2006, page 24.
  28. Juan Fernandez, Tener referentes serios de lesbianas elimina estereotipos, El Pais, 6 décembre 2007.
  29. Secrétariat Antipatriarcat, Pour une révolution sexuelle, féministe, libertaire et anticapitaliste, Alternative libertaire, 2008, lire en ligne.

Vejatz tanben modificar

Bibliografia modificar

 
He Zhen (sens data).
  • Guillaume Goutte, Lucia Sanchez Saornil, poétesse, anarchiste et féministe, Paris, Editions du Monde libertaire, mars 2011.
  • Martha A. Ackelsberg, La vie sera mille fois plus belle : les Mujeres Libres, les anarchistes espagnols et l'émancipation des femmes, traduit de l'anglais par Marianne Enckell et Alain Thévenet, Atelier de création libertaire, 2010[1],[2],[3].
  • Anne Steiner, Les militantes anarchistes individualistes : des femmes libres à la Belle Époque, Amnis, 8/2008, texte intégral.
  • Collectif, Femmes et anarchistes - Voltairine de Cleyre et Emma Goldman, préface d' Émilie Notéris, BlackJack éditions, mars 2014, ISBN 978-2-91806-334-6Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas., notice éditeur.
  • Francis Dupuis-Déri, Hommes anarchistes face au féminisme. Pistes de réflexion au sujet de la politique, de l’amour et de la sexualité, Réfractions, n°24, printemps 2010, texte intégral.
  • Le féminisme libertaire ou l’anarcha-féminisme, Conférence d’Hélène Hernandez et Élisabeth Claude, 19 novembre 2010, Université populaire de Troyes, lire en ligne.
  • Louise Boivin, Les anarcha-féministes, in Relations, Actualité de l’anarchisme, n°682, février 2003, texte intégral.
  • Gabriella Fiore, L’anarcha-féminisme, Possibles, 17 juillet 2014, texte intégral.
  • Jean Marestan, Madeleine Pelletier, Féminisme, Encyclopédie anarchiste, initiée par Sébastien Faure, 1925-1934, texte intégral.
  • Agathe, Les femmes dans le mouvement révolutionnaire, La Lanterne noire, n°10, mars 1978, texte intégral.
  • Marianne Enckell, Y en a pas une sur cent, Réfractions, n°24, printemps 2010, texte intégral.
  • Beverley Skeggs, Des femmes respectables - Classe et genre en milieu populaire, Agone, 2015, 422 p.
  • Martine Monacceli (dir.), Ces hommes qui épousèrent la cause des femmes : Dix pionniers britanniques, Éditions de l'Atelier, 2010, ISBN 2708241052Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas., compte-rendu de Guyonne Leduc, Université de Lille 3.
  • Micheline de Sève, Pour un féminisme libertaire, Boréal Express, 1985, 154 p.
  • Nicole Laurin-Frenette, Féminisme et anarchisme : quelques éléments théoriques et historiques pour une analyse de la relation entre le Mouvement des femmes et l’État, in Femmes : pouvoir, politique, bureaucratie, Lyon, Atelier de création libertaire, 1984.
  • Commission Femmes de la Fédération anarchiste, L’anarcha-féminisme, Réfractions, n°24, printemps 2010, pp.41-50.
  • Julie Abbou, L’Antisexisme linguistique dans les brochures libertaires : Pratiques d’écriture et métadiscours, Thèse, Laboratoire Parole et Langage, Université de Provence, 2011, vol. 1 - vol. 2.
  • Secrétariat Antipatriarcat, Pour une révolution sexuelle, féministe, libertaire et anticapitaliste, Alternative libertaire, 7 mars 2008, lire en ligne.
  • Nicole Beaurain, Christiane Passevant, Femmes et anarchistes : De Mujeres libres aux anarchaféministes, L'Homme et la société, n°123-124, 1997, Actualité de l'anarchisme, page 76.
  • (en) He Zhen, « Women's Liberation », 1907, in Robert Graham, « Anarchism : A Documentary History of Libertarian Ideas - Volume I - From Anarchy to Anarchism (300 CE to 1939) », Montréal/New-York/London, Black Rose Book, 2005, pp.336-341.

Articles connèxes modificar

  • Feminisme radical - Feminisme prosèxe - Libertari - Ecofeminisme - Libertat sexuala e anarquisme
  • Filosofia politica d'Emma Goldman
  • Ainsi Squattent-Elles ! - Mujeres Creando - Mujeres Libres - Teresa Claramunt - La Alzada
  • Lucía Sánchez Saornil - Mika Etchebéhère - Lola Iturbe - Teresa Wilms Montt - Moses Harman
  • Libertarias (film)

Liens extèrnes modificar

  1. BNF : notice.
  2. Sudoc : notice.
  3. WorldCat : notice.