Totila foguèt rei dels ostrogòts d'Itàlia de mai a octòbre de 541 a 552. èra lo nebot d'Ildebad[1].

Totila
Moneda de Totila, amb lo nom de Baduila
Moneda de Totila, amb lo nom de Baduila
Moneda de Totila, amb lo nom de Baduila
Biografia
Naissença ?
N. a
Decès junh o julhet de 552
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País: Reialme ostrogòt
Epòca: Nauta Edat Mejana
Règne: 541 a 552
Davancièr: Eraric
Successor: Teia

Las monedas de son règne donan un autre nom, Badua o Baduila, qu'es lo diminutiu de Badua.

Règne modificar

Amb la mòrt d'Ildebad, Totila es causit per èsser lo nòu rei dels ostrogòts. Belisari aviá daissat l'Itàlia paer tornar a Bizança en 540. Totila ataquèt las feblas tropas imperialas demoradas dins lo país. Poguèt tornar conquistar una granda part del ancian reialme ostrogòt[2].

En novembre o decembre de 544, Belisari desbarquèt e ocupèt Ravena. En 546, Totila dintrèt dins Roma, mas Belisari la tornèt prene en abril de 547. l'incapacitat a téner Roma, demesiguèt lo prestigi de Totila dementre los « barbars » d'Itàlia, mas tamben dementre los vesins francs[2].

A l'autòn de 548, Teodora, femna de Justinian Ièr moriguèt. Belisari perdèt sa benfactritz e foguèt rapelat a Constantinòble. En 550, Justinian nomenèt son cosin Germanus, espós de Matasonta, al cap de l'armada d'Itàlia, mas aquest moriguèt a Serdica Sòfia, quand preparava son expedicion[3].

Es Narsès que lo remplacèt en abril de 551. Ataquèt per lo Nòrd, traversant la Dalmàcia, l'Istria, puèi la Venècia. Lo 6 de junh de 552, dintrèt dins Ravena. al fin de junh o al começament de julhet de la meteissa annada, son armada esclafèt los gòts de Totila a la batalha de Busta Gallorum, a l'entorn de l'actual Gualdo Tadino. Lo rei, nafrat, moriguèt pauc après.[3].

Pasmens, la guèrra gotica es pas acabada. Un darrièr cap, Teia va continuar la lucha.

Referéncias modificar

  1. Wolfram 1990, p. 369.
  2. 2,0 et 2,1 Wolfram 1990, p. 370-374.
  3. 3,0 et 3,1 Wolfram 1990, p. 375-378.

fonts modificar

  • (fr) Herwig Wolfram, 1990, Histoire des Goths, Évolution de l'Humanité, París, Albin Michel.