Sorbus

Sorbus

Classificacion
Règne	Plantae
Sosrègne	Tracheobionta
Division	Magnoliophyta
Classa	Magnoliopsida
Sosclassa	Rosidae
Òrdre	Rosales
Familha	Rosaceae
Sosfamilha	Maloideae

Genre

Sorbus
L.

Classificacion filogenetica

Classificacion filogenetica
Òrdre	Rosales
Familha	Rosaceae

Los sorbièrs e los albièrs (genre Sorbus) son d'arbres de la familha Rosacèas que creisson dins los bòsques de mejana montanha. Mantuna espècias o ibrids son cultivats coma arbres d'ornament. Los sorbièrs e los albièrs son caracterizats per de fruits globuloses, roge coralh, irange o brun, presats dels aucèles. Sa fusta es blanca rogenca, roge brunenc, de gran serrat, utilizada en ebenistariá. Albièr designa las espècias de fuèlhas simplas e sorbièr las espècias de fuèlhas compausadas.

Segon l’Union internacionala per la conservacion de la natura, los sorbièrs son particularament en perilh, los tres quarts de las 170 espècias europèas de sorbièrs essent considerats coma amenaçats de disparicion^[1].

Principalas espècias europèas

Sorbus aria (L.) Crantz : Albièr blanc, arbre pichon de fuèlhas simplas cobèrtas d'una borra blanca en dessós. Distribucion : regions temperadas
Sorbus aucuparia L. : Sorbièr dels aucèls, arbre pichon de fuèlhas compausadas sens borra. Distribucion : regions temperadass
Sorbus chamaemespilus (L.) Crantz : Albièr nan, arbrilhon montanhòl, de fuèlhas simplas sens borra. Distribucion : regions temperadas a l'estanci subalpenc.
Sorbus domestica L. : Sorbièr domestic, arbre de fuèlhas compausadas sens borra, amb fruit en forma de pichona pera o de pometa. Distribucion : regions temperadas
Sorbus torminalis (L.) Crantz : Albièr torminal, arbre de fuèlhas simplas amb lòbes triangulars, sens borra. Distribucion : regions temperadas
Sorbus hybrida L., arbrilhon de las nautas latituds. ^[2].

Sorbièr e fruits

Sorbus intermedia (Ehrhart) Pers., Albièr de Suècia, espècia de fuèlhas simplas originària del nòrd d'Euròpa (Sud de Suècia, Estonia, Letonia).

Lista de las espècias e ibrids

Las espècias indicadas ci-dessós son originàrias de diferents continents (America, Asia, Euròpa).

Grop Aucuparia

Sorbus americana Marsh.
Sorbus amurensis Koehne
Sorbus ×arnoldiana Rehd. (Sorbus discolor × Sorbus aucuparia)
Sorbus cashimiriana Hedl.
Sorbus commixta Hedl.
Sorbus cascadensis
Sorbus decora
Sorbus discolor
Sorbus domestica L. Cormier
Sorbus esserteauiana
Sorbus forrestii
Sorbus gracilis
Sorbus hupehensis
Sorbus koehneana
Sorbus koehneana × Sorbus aucuparia
Sorbus matsumarana
Sorbus pohuashanensis
Sorbus pratii Koehne
Sorbus reducta Diels.
Sorbus rufo-ferruginea Shirai
Sorbus sambucifolia Roem.
Sorbus sargentiana Koehne
Sorbus scalaris Koehne
Sorbus sitchensis Greene
Sorbus tianshanica Rupr.
Sorbus vilmorinii Shneid.
Sorbus wilsoniana Shneid.

Grop Aria e Micromeles

Cendre de montagne en fleur en Sibérie

Sorbus alnifolia (S. & Z.) K. Koch
Sorbus aria (L.) Crantz. Albièr blanc
Sorbus bristoliensis Wilmott
Sorbus chamaemespilus (L.) Crantz. Albièr nan
Sorbus ×tomentella (Sorbus aria × Sorbus torminalis). Syn.: S. confusa. Sorbier confus.
Sorbus folgeri (Shneid.) Rehd.
Sorbus ×hostii (Jacq.) Hedl. (Sorbus chamaesmespilus × Sorbus mougeotii)
Sorbus hybrida
Sorbus intermedia (Ehrhart) Pers., Albièr de Suècia
Sorbus japonica (Decne.) Hedl.
Sorbus latifolia (Lam.) Pers. Albièr de Fontainebleau
Sorbus megalocarpa Rehd.
Sorbus torminalis (L.) Crantz. Albièr torminal

Espècias endemicas ibridogènas localizadas

Sorbus arranensis - illa d'Arran, Escòcia
Sorbus pseudofennica - illa d'Arran, Escòcia
Sorbus tauricola - Crimèa
Sorbus ×thuringiaca - Sorbièr de fuèlhas de casse, ibrid de Sorbus aucuparia amb Sorbus aria.

Existisson en Euròpa fòrça espècias d'aquel tipe que son ditas "microendemicas".

Ibrids

×Sorbopyrus auricularis - (Knoop) C.K.Schneid. Perièr de Bollwiller

Parasitas

Lo parpalhon nuechenc (eterocèra) seguent se noirís de sorbièr :

Ourapteryx sambucaria (Geometridae).

Lo sorbièr dins la tradicion

Timbre sovietice (1964) consagrat al sorbièr (riabina).

Dins la mithologia germanica lo sorbièr es ligat Sif la femna de Tòr
Dins lo folclòr breton las fadas càmbian de còps que i a los òsses de bestial amb de fusta de sorbièr que conten tanben de mesola^[3].
Lo sorbièr èra considerat coma tenent de proprietats magicas dins las culturas eslavas, escandinavas e Celtas.

Nòtas e referéncias

↑ .
↑ La remontada cap al nòrd indicatritz del rescalfament mejan concòrda amb d'autres indicis de vegetalizacion, coma la foliaction del beç qu'est mai aborivas d'une dotzena de jorns entre 1860 e 1930.
↑ Barzas-Breiz, Théodore Hersart de La Villemarqué

Ligams extèrnes

Referéncia Modèl:EFloras/labèl : Sorbus (en)
Referéncia Catalogue of Life : Sorbus (en)
Referéncia Tela Botanica (França metropolitana) : Sorbus L. (fr)
Referéncia BioLib : Sorbus L. (en)
Referéncia ITIS : Sorbus L. (fr) (+ version anglesa (en))
Referéncia NCBI : Sorbus (en)
Referéncia GRIN : genre Sorbus L. (en)

Portal de la botanica

[1] .

[2] La remontada cap al nòrd indicatritz del rescalfament mejan concòrda amb d'autres indicis de vegetalizacion, coma la foliaction del beç qu'est mai aborivas d'une dotzena de jorns entre 1860 e 1930.

[3] Barzas-Breiz, Théodore Hersart de La Villemarqué

[1]

[2]

[3]