Sieta
Una sieta (var. assieta, sièta) o escudèla (var. escuela) es une pèça de vaissèla que permet de contenir e de servir de plats. Pòt èsser de veire, de ceramica (faiença, porcelana, gres), de fusta, de melamina, de terralha o en metal. Es compausada d'un fons plan e de bòrds clinats.
Pels picnics s'utiliza de sietas getablas en mossa de polistirèn, de carton o de plastic.
Per metonimia, la sieta, com lo tèrme plat, pòt designar son contengut: plat (gastronomia).
Istoric
modificar,_porcelain_with_underglaze_blue,_23_in._(58.4_cm.)_diameter,_Honolulu_Academy_of_Arts.jpg)
De rèstas arqueologicas de sietas de terralha, de fusta, de metal e quitament de pastas motladas de veire, son trobats a partir de l'Antiquitat[1]. La vaissèla de la civilizacion grecoromana se caracteriza par d'aisinas que l'emplec e la forma pòdon èsser consideradas aver inspirar la sieta, coma la fiala grèga o la patèra romana. Dins la civilizacion arabo-andalosa, la pèça de vaissèla que pareis mai a la sieta es l'ataifor.
A l'Edat Mejana lo aliments coma las viandas e legums son servits sur un talhador: aquesta placa redonda, rectangulara o carrada de fusta, de veire o de metal (argent o aur pels mai rics), es garnida d'una (o mai) espesa lesca de pan dur qu'absorbís lo chuc de las viandas, la salsa e los graisses. Aquesta lesca de pan dur ven a se nomenar talhador per metonimia. Lo talhador es a vegada partejat amb lo vesin de taula, d'ont lo tèrme de companh. Aqueste talhador banhat de salsa es distribuit a la fin del repais als païsans, mendicants o animals. Los talhadors a partir del sègle XV demoran pas que jos forma d'aquesta placa[2]. Las sopas son manjadas amb un culhèr dins d'escudèlas. En Euròpa, la sieta coma tal, qu'es fin finala pas qu'un talhador solid de bòrds levats[3], apareis sus las taulas dels reis al començament del sègle XVI mas los talhadors demoran fins al sègle XVII. Sa forma plana "sisa" es a l'origina de son nom.
Amb lo temps se diversifican los materials de fabricacion coma l'argent, l'aur, la faiença. Lo vam per la porcelana de China al sègle XVI incita aqueste país a produire de modèls decorats a l'occidentala.
Al sègle XVIII, l'industrializacion de la fabricacion de pèças de vaissèla de faïença e de porcelana permet de democratizar l'utilizacion d'aquestas pèças. Arriban las sietas sus las taulas de las gents del pòble.
Al sègle XX, lo mercat de la vaissèla de taula prepausa de sietas de formas (la redonda demorant mai espandida), matèrias (veire, porcelana, fusta, metal, ceramica, melamina, inòx, etc.) e colors plan variadas.
Tips
modificar- sieta de dessèrt;
- sieta de sopa o sieta plonda, pronda, pregon(d)a, hensa;
- sieta plana;
- socopa: sieta pichona (pel burre, lo pan).
Nòtas e referéncias
modificar- ↑ (fr) Assiettes – Définition et historique
- ↑ L’art de la table du Moyen Age à nos jours
- ↑ Unes talhadors avián ja un bòrd concau a fin d'empachar las salsas de rajar
Fonts
modificar- Michèle Barrière, « L'assiette », Historia, novembre 2011, p. 8 (ISSN 0750-0475)