Seversk

lenga bastida

Lo seversk (en seversk, Jåzaht Severøn) es una lenga construcha per Libor Sztemon[1][2]. Fa partida de las lengas eslavas del nòrd, ambe lo lydnevi, l’slavëni (que n'es lo successor) e l’slavisk tanben fargats pel meteis glossopoèta. Se sap paucas causas sus aquela lenga, qu'a pas qu'una pagina sus la rantèla, e que son creator moriguèt jovent.

Lo seversk s'escriu ambe 23 letras de l'alfabet latin (a pas la Q, la W nimai l'X), emai Å, Ø e Š. Å, Ø e Š se pòdon tanben escriure jos la forma de digrafs : Ao, Oe e Sh.

Pronóncia

modificar
Letra Fonetica Pronóncia
a a à
å, ao ɔː ò longa
b b b fòrta
c ʦ ch o j albigesa
d d d fòrta
e ɛ è
f f f
g g g fòrta
h h h gascona aspirada
i i i
j j i consona
k k c de can
l l l
m m m
n n n
o o o barrada
ø, oe ə e muda del parlar negre
p p p
r r r
s s s
š, sh ʃ sh gascona
t t t
u u o
v v v
y ɯ pròcha de l'i russa
z z z

Gramatica

modificar

Los substantius, adjectius e pronoms se declinan. L'article definit se pega al radical. I a tanben un prefixe d'apartenença. Los vèrbs an un aspècte, e se conjugan.

Declinasons

modificar

Primièra declinason dels substantius

modificar
Primièra declinason : tipe dom (ostal)
cas desinéncia ostal ostals l'ostal los ostals ostalenc ostalencs
nominatiu - dom domur domet dometur vå-dom vå-domu
genitiu -is domis domuris dometis dometuris vå-domis vå-domuris
datiu -id domid domurid domet dometurid vå-domid vå-domurid
acusatiu -et domet domerat domet domerat vå-domet vå-domerat
vocatiu -e dome domure domete dometure vå-dome vå-domure
locatiu -or domor domuror dometor dometuror vå-domor vå-domuror
instrumental -am domam domuram dometam dometuram vå-domam vå-domuram

Segonda declinason dels substantius

modificar
Segonda declinason : tipe gena (femna)
cas desinéncia femna femnas la femna las femnas femenin (de la femna) femenins (de las femnas)
nominatiu - gena genar genat genatur vå-gena vå-genar
genitiu -s genas genaris genatis genaturis vå-genas vå-genaris
datiu -d genad genarid genatid genaturid vå-genad vå-genarid
acusatiu -t genat genarat genat genarat vå-genat vå-genarat
vocatiu -e genae genare genate genature vå-genae vå-genare
locatiu -r genar genaror genator genaturor vå-genar vå-genaror
instrumental -m genam genaram genatam genaturam vå-genam vå-genaram

Tresena declinason dels substantius

modificar
Tresena declinason : tipe dåte (enfant)
cas desinéncia enfant enfants l'enfant los enfants enfantin enfantins
nominatiu - dåte dåter dåtet dåtetur vå-dåte vå-dåter
genitiu -s dåtes dåteris dåtetis dåteturis vå-dåtes vå-dåteris
datiu -d dåted dåterid dåtetid dåteturid vå-dåted vå-dåterid
acusatiu -t dåtet dåterat dåtet dåterat vå-dåtet vå-dåterat
vocatiu - dåte dåter dåtet dåtetur vå-dåte vå-dåter
locatiu -r dåter dåteror dåtetor dåteturor vå-dåter vå-dåteror
instrumental -m dåtem dåteram dåtetam dåteturam vå-dåtem vå-dåteram

Declinason dels adjectius

modificar
Declinason dels adjectius : tipe kresøn (bèl, polit)
cas desinéncia positiu comparatiu superlatiu
nominatiu - kresøn kresån nåkresøn
genitiu -is kresønis kresånis nåkresønis
datiu -id kresønid kresånid nåkresønid
acusatiu -et kresønet kresånet nåkresønet
vocatiu -e kresøne kresåne nåkresøne
locatiu -or kresønor kresånor nåkresønor
instrumental -am kresønam kresånam nåkresønam

Advèrbis

modificar
occitan positiu comparatiu superlatiu
bèlament kresno kresnoje nåkresnoje
ben dobro dobroje nådobroje
mal špatno špatnoje nåšpatnoje
nautament vesako vesakoje nåvesakoje
polidament hezako hezakoje nåhezakoje
nòvament navo navoje nånavoje

Declinason dels pronoms personals

modificar
Declinason dels pronoms personals
cas 1a persona del sg. 2a persona del sg. 3a persona del sg. 1a persona del pl. 2a persona del pl. 3a persona del pl.
nominatiu ja te on me ve åne
genitiu mene tave nås vås nåht
datiu møne tøve nåm våm nåm
acusatiu nås vås åht
locatiu måne tave nem nås vås nåht
instrumental mønå tavå hømå nømå vømå nymå

Declinason dels pronoms possessius

modificar
Declinason dels pronoms possessius
cas 1a persona del sg. 2a persona del sg. 3a persona del sg. 1a persona del pl. 2a persona del pl. 3a persona del pl.
nominatiu mår tår jår når vår ånaht
genitiu måra tåra jåra nåra våra ånaht
datiu måru tåru jåru nåru våru ånaht
acusatiu måra tåra jåra nåra våra ånaht
locatiu måram tåram jåra nåram våram ånaht
instrumental mårem tårem jåra nårem vårem ånaht

Conjugason

modificar

Los vèrbs del Seversk fan servir tres temps fondamentals (passat, present, futur). La relativitat de l'accion se construís mercé a l'aspècte (imperfectiu : lo passat a lo sens d'imperfach, lo futur es compausat ; perfectiu : lo passat a lo sens de perfach, lo present a lo sens de futur immediat). Lo condicional se bastís mercé al prefixe bø- e al passat. La negacion, mercé al prefixe ne-.

bet, èsser
persona passat present futur condicional
1 belim jesam / sam bedu bø-belim
2 belis jesi / si bedeš bø-belis
3 bel jåst / åst bede bø-bel
4 belime jezme / zme bedeme bø-belime
5 belite jeste / ste bedete bø-belite
6 beli jeså / så bedå bø-beli
nebet, èsser pas
persona passat present futur condicional
1 nebelim nesam nebedu bø-nebelim
2 nebelis nesi nebedeš bø-nebelis
3 nebel nåst nebede bø-nebel
4 nebelime nezme nebedeme bø-nebelime
5 nebelite neste nebedete bø-nebelite
6 nebeli neså nebedå bø-nebeli
mat, aver (imperfectiu)
persona passat present futur condicional
1 malim mam bedu mat bø-malim
2 malis maš bedeš mat bø-malis
3 mal ma bede mat bø-mal
4 malime mame bedeme mat bø-malime
5 malite mate bedete mat bø-malite
6 mali majå bedå mat bø-mali

Far e creire

modificar
delat, far (imperfectiu)
persona passat present futur condicional
1 delalim delam bedu delat bø-delalim
2 delalis delaš bedeš delat bø-delalis
3 delal dela bede delat bø-delal
4 delalime delame bedeme delat bø-delalime
5 delalite delate bedete delat bø-delalite
6 delali delajå bedå delat bø-delali
verat, creire (imperfectiu)
persona passat present futur condicional
1 veralim veram bedu verat bø-veralim
2 veralis veraš bedeš verat bø-veralis
3 veral vera bede verat bø-veral
4 veralime verame bedeme verat bø-veralime
5 veralite verate bedete verat bø-veralite
6 verali verajå bedå verat bø-verali
ådelat, far (perfectiu)
persona passat futur imperatiu condicional
1 ådelalim ådelam - bø-ådelalim
2 ådelalis ådelaš ådelaj bø-ådelalis
3 ådelal ådela - bø-ådelal
4 ådelalime ådelame ådelajme bø-ådelalime
5 ådelalite ådelate ådelajte bø-ådelalite
6 ådelali ådelajå - bø-ådelali
åverat, creire (perfectiu)
persona passat futur imperatiu condicional
1 åveralim åveram - bø-åveralim
2 åveralis åveraš åveraj bø-åveralis
3 åveral åvera - bø-åveral
4 åveralime åverame åverajme bø-åveralime
5 åveralite åverate åverajte bø-åveralite
6 åverali åverajå - bø-åverali

Lo lexic del seversk es essencialament eslau. Vejatz aquela lista corteta de vocabulari. Donam lo chèc que l'autor èra chèc.

seversk chèc occitan
atec otec paire
bet být èsser
dåte dítě enfant
delat dělat far
dom dům ostal
gena žena femna
helab chléb pan
kralestvø kralovství reialme, règne
matka matka maire
moc moc poder, poissença
nam jméno nom
nevar nebe cèl
slava sláva glòria
verat věřit creire
vola vůle volontat
zem země tèrra
ziløn zlý dolent, maissant (lo diable)

Exemple de tèxte

modificar

Lo Paire nòstre en seversk :

Atece når,
Ketri jési na nevaror,
Ta jåst fasvestøn namet'år.
Ta prijøda kralestvø tår
Ta sø-ståda vola tår kant vø nevar, taht e na zemor.
Helabet når kezdanøn daj nåm vødanet.
E adpåst nåm nåra vinarat, kant e me adpåstame nåru vinehturid.
E neproved nås vø farsykonøt, øla zebav nås ad ziløni.
Navat'år åst kralestvøt e mocet e slavat na vaker.
Amen.

Referéncias

modificar
  1. Libor Sztemon moriguèt en 2002. Son sit web foguèt mantengut qualque temps (entrò 2008). Aquel article es una adaptacion en occitan de sa descripcion del Seversk, facha en anglés.
  2. Joan Francés Blanc, Las lengas de Libor Sztemon 2: Sorgas - Jazyky Libora Sztemone 2: Prámeny - Libor Sztemon's Conlangs 2: Sources, Edicions Talvera, 2009, ISBN 979-10-90696-00-6 (tanben sus Archive.org). 2a edicion Las lengas de Libor Sztemon, Edicions Talvera, 2016, ISBN 979-10-90696-32-7.