Dins la mitologia grèga, las serenas (grèc singular: Σειρήν (Seirēn); grèc plural: Σειρῆνες (Seirēnes)) èran de perilhosas femnas-aucèls, descritas coma seductrises, que demoravan sus una illa sonada Sirenum scopuli e que cantavan per atraire los marins e los far se negar.

Serena funerària

Dins la mitologia las serenas èran las filhas de Forcis o Aqueloos, e de las musas Melpomene, Terpsicore o Calliope segon las versions.

La primièra mencion de las serenas dins la literatura se trapa al cant XII de l'Odissèa d'Omèr, dins un dels mai famoses passatges del raconte: Ulisses se faguèt estacar a l'arbre de sa nau per poder escotar lo cant de las serenas, pendent que sos companhs remavan, las aurelhas tapadas de cera.