San José (Còsta Rica)

Pels articles omonims, vejatz San José (omonimia).

San José[1] (en espanhòl [saŋ xoˈse]; significa «Sant Josèp») es la capitala e pus granda vila de Còsta Rica , capitala de la província omonima. Se situa al centre del país, al centre-oèst de la val centrala, dins lo canton de San José. San José es lo sèti del governament nacional de Còsta Rica, lo centre de l'activitat politica e economica e un centre màger pels transpòrts. La populacion del canton de San José èra de 288 054 abitants en 2011 e la superfícia municipala de San José es de 44,2 quilomètres carrats, amb une populacion estimada a 333 980 abitants en 2015. Amb mai d'un autres cantons de la val centrala, dont Alajuela, Heredia e Cartago, forma la granda conurbacion del país, amb una populacion estimada a mai de 2 milions d'abitants en 2017. La vila deu lo nom a Josèp de Nazaret.

San José (Còsta Rica)
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bandièra
Armas
Geografia fisica
Coordenadas 9° 56′ 00″ N, 84° 05′ 00″ O
Superfícia 44,62 km²
Geografia politica
País Bandièra: Còsta RicaCòsta Rica
província Província de San José
canton Canton de San José
Geografia umana
Populacion
(2013)
1,543,000 ab.
Autras informacions
Còde postal 10101 / 10111
http:

Fondada en 1736 sus òrdre de Cabildo de León, la populacion de San José aumentèt al sègle XVIIIen gràcia a la planificacion coloniala. Foguèt sempre una vila d’importància estrategica, essent tres còps capitala de Còsta Rica. Mai d'un milion de personas i transitan quotidianament. Abriga lo Musèu nacional de Còsta Rica, le Teatre nacional de Còsta Rica e lo parc metropolitan de La Sabana. L'aeropòrt international de Juan Santamaría desservís la vila.

Nòtas e referéncias

modificar
  • (en) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en anglés intitolat « San José, Costa Rica ».
  1. «Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana» (en occitan) p. 131.